És del tot cert allò que diuen que cada terra fa sa guerra, també és ben veritat que cadascú viu les tradicions com pot i com vol. Potser, la qui us escriu cada mes aquest humil article, ha fet moltes vegades mofa del sinoensveiembonesfestes, s’ha exclamat en contra dels paresnoels escaladors i del consumisme ferotge que envolta el Nadal. Però també és cert que per aquestes dates, es retorna als orígens, a l’essència de tot plegat, a la comunitat, a la tradició i a l’arrel. I Berga ho fa des de fa 125 anys posant-se a la pell dels personatges que Frederic Soler Hubert, Serafí Pitarra, va dibuixar, de forma magistral a ‘El Bressol de Jesús, o, en Garrofa i en Pallanga’.
I és que els Pastorets a Berga son molt més que un passatemps nadalenc. Els Pastorets de Berga son la unió de persones enamorades del teatre, hereus dels qui, el 1900, van decidir posar aquesta dramatúrgia, atrevida i irreverent, sobre les fustes d’un teatre berguedà.
M’atreviria a dir que a moltes llars berguedanes sonen versos del Pitarra durant l’any i que, tots, d’una manera o altra, tenim un motiu per bufar alguna de les 125 espelmes d’aquest aniversari. Ens hi trobarem? Segur que sí. Satan, desperta i per molts anys!