Quan llegiu aquestes ratlles, encara tindreu l’olor de pólvora ficada dins del nas. Pólvora dels fuets de la Patum de Berga, aquells que alguns diuen que no cremen però tots en portem els braços marcats d’un Corpus o altre. Records de les batalles viscudes, records de les batalles compartides.
El juny, però, no és només olor de pólvora de Maces, Guites i Plens, el juny també és olor de petards d’aquells que es compren després d’una llarga cua a una paradeta de llauna en un descampat, olor de cava ben fresc i de coca de crema i fruita confitada. Que, per cert, no sé perquè la gent deixa el tall de meló de pell de gripau, si és boníssim! I cebeta va i cebeta ve, salts de foguera, traques passades de rosca que espanten cans, focs artificials, ball d’envelat, el punxa discs de torn i la nit que s’allarga com cap altra de l’any, com a avís de l’arribada de l’estiu.
La comarca està plena de petites revetlles de Sant Joan que, discretes però animades, ens atien el foc de voler viure una de les millors estacions de l’any: calça curta i omplir terrasses de bar, fontades improvisades, piscines de tota mena, gorgs secrets, rieres cristal·lines i un pantà ple d’aigua. L’estiu berguedà, si ho vols, és una festa!