Quina és la farmàcia amb més aparcament de Berga?

Societat

El Berguedà es marca el repte: convertir l’entorn rural en un lloc ideal per a l’acollida de refugiats

El Berguedà es marca el repte: convertir l’entorn rural en un lloc ideal per a l’acollida de refugiats

El Pavelló de Suècia de Berga ha acollit aquest divendres una jornada de reflexió i debat sobre el model d’acollida actual i les oportunitats que ofereix un entorn rural com el Berguedà respecte les grans ciutats. Durant el matí el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, ha explicat les accions d’acollida que encapçala el Govern català. També han participat en el debat l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, i el president del Consell Comarcal, David Font. Més endavant, s’han explicat experiències d’acollida de la Unió Europea, Suècia, Grècia i França, i s’han presentat quatre projectes d’innovació nascuts arran de l’arribada de sol·licitants de refugi a Catalunya.

Des de fa mesos, el Berguedà treballa per donar resposta a l’arribada de refugiats. L’acollida va començar a Berga però en els darrers mesos el Consell Comarcal s’ha posat a treballar per “articular un entramat que faci que el pes de l’acollida no caigui únicament sobre Berga”, ha explicat el president de l’ens, David Font. L’objectiu és que tots els municipis sumin esforços i que la comarca pugui donar resposta a tots els sol·licitants d’asil, tant els que formen part del programa de Creu Roja com els que n’han quedat fora per A o per B. “Volem que Berga i el Berguedà siguin un espai on tothom pugui viure”, ha afirmat Font.

De moment, ja hi ha famílies que han decidit fer-ho. A tall d’exemple, l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, ha constatat que hi ha diverses famílies que han tingut fills aquí durant el procés d’acollida i ja s’han establert a la comarca. Venturós també ha parlat del cas d’una noia africana que va arribar sola a Berga però a hores d’ara viu en un pis al barri de Santa Eulàlia i estudia infermeria a l’IES Guillem de Berguedà. De moment casos com aquests són comptats, però tant Font com Venturós han confiat que la tendència vagi a més en els propers mesos.

Oportunitats i dificultats de l’acollida al Berguedà

Des de la Generalitat, Oriol Amorós s’ha desfet en elogis cap a Berga i el Berguedà: “A Berga van ser els primers en sumar-se a l’acollida. Hi ha una capital que ha fet de capital i una comarca que ha estat a l’alçada i ha respòs”.

Estic amb tu

Amorós també ha fet un anàlisi dels punts forts i els punts dèbils de l’acollida al Berguedà. Segons ha dit, qualsevol procés d’acollida ha de tenir en compte tres factors per facilitar que els refugiats esdevinguin autònoms: l’aprenentatge de la llengua, el mercat de treball i l’habitatge. En el cas del Berguedà, tant l’apartat d’habitatge com el d’aprenentatge de la llengua donen moltes més oportunitats, ja que els lloguers acostumen a ser més assequibles que els de les grans ciutats, i en el cas de l’aprenentatge de la llengua ja hi ha un entramat de voluntaris destinat a aquesta tasca.

En canvi, on probablement hi ha més dificultats és en el mercat de treball. Hi ha menys oportunitats que a les grans ciutats, i això és un problema en molts casos. Ara bé, Amorós considera que “a vegades hi ha feines de proximitat que les persones autòctones no volen fer però acaben sent una oportunitat per a les persones acollides”.

Emprenedors

El secretari d’Igualtat ha explicat que en els darrers mesos està creixent un nou perfil de refugiat: el que ve de l’Amèrica central. “Són gent emprenedora que l’únic que vol és viure en societats pacífiques”. Una d’aquestes persones és la Maria Pimentel. És nascuda a Veneçuela, va arribar a Madrid fa set mesos i va ser traslladada a Barcelona per començar la primera fase de l’acollida.

En els primers mesos a Catalunya, va conèixer Chapter 2, una comunitat impulsada per Oriol López i Oriol Andrés que treballa des d’Artés per ajudar set refugiats durant 5 mesos a estructurar i desenvolupar la seva idea emprenedora. La Maria és una d’aquestes persones: la seva idea inicialment era únicament gastronòmica, però finalment acabarà relacionant la cuina i la cultura veneçolanes. “La nostra proposta és muntar un restaurant que ofereixi plats típics de les cinc regions de Veneçuela i, en paral·lel, mostrar les singularitats culturals de cada regió (música, balls, esports…)”, ha explicat. De moment, el projecte avança a bon ritme i el restaurant Il Fiocco, de Sabadell, li cedirà la segona planta perquè hi faci una mena de prova pilot del que proposa durant uns dies concrets.

maria-pimentel-refugiats-emprenedora-veneçuela

Chapter 2, el paraigües on la Maria s’ha a per estructurar la seva idea, va néixer el juliol passat i s’ha presentat aquest divendres a Berga, en la jornada de debat i reflexió al Pavelló de Suècia. Un dels seus impulsors, l’Òscar López, explica que la Catalunya central és un lloc “immillorable” per començar a estructurar un negoci: “Volem que els projectes es cuinin en un entorn rural perquè la gent que acollim ve a buscar una tranquil·litat personal i creativa que potser l’àrea metropolitana no et dona”. De fet, la Maria viu a Sant Boi del Llobregat però es desplaça tres dies a la setmana a Artés per polir el seu projecte amb els companys de Chapter 2.

acollida de refugiats Ajuntament de Berga Consell Comarcal del Berguedà David Font Món rural Montse Venturós Oriol Amorós refugiats

Comentaris