Les dues idees de l’Ajuntament de Berga per donar més vida al carrer Major

L'Ajuntament preveu canviar les icònes rajoles amb motius patumaires, que acaben de fer 50 anys i estan molt trencades

Carrer Major de Berga

(Aquest és el quart d’una sèrie de sis articles sobre el projecte de l’Ajuntament de Berga per al Pla de Barris de la Generalitat. Podreu llegir la resta d’articles clicant en aquesta sèrie, que l’Aquí Berguedà completarà en els pròxims dies.)

El projecte que l’Ajuntament de Berga ha presentat al Pla de Barris de la Generalitat contempla una reforma integral del carrer Major i l‘impuls de l’activitat comercial a la zona.

És la resposta al progressiu tancament de botigues i a la transformació de la principal artèria comercial del barri vell de Berga.

Dels 112 locals comercials que hi ha al carrer Major, només 49 estan en funcionament. Una quinzena més estan oberts, però no són pròpiament botigues —el cinema Catalunya, com a seu dels Castellers de Berga, o la galeria Verdaguer7, per exemple—. I les persianes abaixades han anat guanyant pes en els últims anys.

Carrer Major de Berga

Per això, l’Ajuntament contempla dues mesures:

1. Renovació integral del carrer Major

Ara fa 50 anys que es va inaugurar els icònics panots amb motius de la Patum al carrer Major de Berga. Es va canviar una pavimentació de pedra tradicional per unes rajoles obra de l’empresa de Barcelona Escofet, autora també dels panots de Gaudí del passeig de Gràcia de Barcelona i de les rajoles amb fulles de l’avinguda Diagonal.

El dibuix de les comparses és de Jordi Ros Bofarull, històric dissenyador industrial de la companyia, guardonada amb el Premi Nacional de Disseny.

Rajoles Gaudí, a l'esquerra, i Diagonal, a la dreta, creades per l'empresa Escofet, autora també dels panots de la Patum del carrer Major de Berga | Escofet
Rajoles Gaudí, a l’esquerra, i Diagonal, a la dreta, creades per l’empresa Escofet, autora també dels panots de la Patum del carrer Major de Berga | Escofet

Des d’aleshores, generacions senceres de berguedans han jugat a saltar de rajola en rajola, però ha arribat un moment, mig segle més tard, que les rajoles s’han de canviar.

S’embruten molt —i la brutícia es queda en els sols del relleu de les rajoles i dels dibuixos de les comparses—, provoquen relliscades i moltes s’han anat trencant amb el pas dels anys.

Per això, l’Ajuntament preveu canviar tot el paviment del carrer Major, de la plaça de Sant Joan a la de Sant Pere, en 1.440 m2 de superfície i un pressupost de 381.941 euros.

Rajoles del carrer Major, amb motius patumaires, que es trenquen sovint | Marc Canturri
Rajoles del carrer Major, amb motius patumaires, que es trenquen sovint | Marc Canturri

Si Berga és escollida en la pròxima convocatòria d’ajuts del Pla de Barris, l’octubre que ve, l’Ajuntament preveu redactar el projecte el 2027 i fer les obres a partir del 2029.

L’Ajuntament té clar que és un projecte delicat, perquè les rajoles patumaires són molt estimades pels berguedans. «La nostra opinió és que les referències patumaires ja formen part de la identitat del carrer Major i de la ciutat i, per tant, s’hauran de mantenir«, diu el regidor d’Urbanisme, Aleix Serra.

Ara bé, els dibuixos patumaires poden ser exactament com els que hi ha ara o bé buscar noves fonts d’inspiració, com es va fer amb a la plaça de Sant Joan, el 2009, on s’hi van col·locar rajoles amb dibuixos de Josep Maria de Martín.

Rajoles de la Patum amb dibuixos de Josep M. de Martín, a la plaça de Sant Joan | Marc Canturri
Rajoles de la Patum amb dibuixos de Josep M. de Martín, a la plaça de Sant Joan | Marc Canturri

En tot cas, «tots els projectes tècnics que es derivin de les propostes del Pla de Barris hauran de comptar amb la participació dels actors implicats més propers, en aquest cas, veïns i comerciants«, destaca Serra.

El projecte de reforma del carrer Major es presenta com un «embelliment» i un «rentat de cara», però es contempla també la possibilitat «d’incorporar-hi nou mobiliari, enllumenat i generar zones d’estada amb vegetació, de dimensió reduïda».

2. APEU: El projecte d’impuls del comerç de Berga surt del calaix

El projecte que l’Ajuntament de Berga presenta al Pla de Barris de la Generalitat contemmpla també una partida de 150.000 euros per impulsar el pla de xoc APEU, promogut per Bergacomercial.

L’APEU és una inversió pública i privada —els mateixos botiguers n’han de pagar un part, i això ha provocat reticències d’alguns— que contempla crear un gran eix comercial des del carrer Major fins al carrer del Roser, amb 255 establiments i l’activació de 93 locals buits.

L'equip de Bergacomercial, en la presentació de la proposta APEU, l'octubre del 2023 | Marc Canturri
L’equip de Bergacomercial, en la presentació de la proposta APEU, l’octubre del 2023 | Marc Canturri

L’Ajuntament es compromet a modificar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per garantir que els baixos dels edificis del barri vell seran sempre botigues i mai habitatges.

També contempla obrir dues línies d’ajuts directes: per a l’obertura de noves botigues i per a la rehabilitació de locals.

I, a més, es contempla dinamitzar els locals buits, fer una borsa municipal de llocals de lloguer i diverses campanyes de promoció comercial.

L’aparcament del Mercat Municipal

Una altra de les grans assignatures pendents del comerç de Berga és garantir un aparcament accessible a prop del carrer Major.

Això està contemplat en un altre dels grans projectes del Pla de Barris, que és la reconversió de l’actual Mercat Municipal en un aparcament amb 100 places. Amb això, l’Ajuntament confia atendre una reivindicació històrica dels comerciants de la ciutat i tornar a impulsar l’activitat comercial al cor de Berga.

Més articles sobre el Pla de Barris de Berga