La nova planta de tractament d’aigua de la bassa de Merlès està pendent de l’electrificació per poder funcionar

Ja fa uns mesos que la bassa de 120.000 metres cúbics d’aigua de Merlès està plena i funciona amb un permís provisional de l’Agència Catalana de l’Aigua (l’ACA) per subministrar aigua a Prats de Lluçanès, Sagàs, Santa Maria de Merlès, Sant Feliu Sasserra, Oristà i Gaià. El projecte però no està acabat i no es completarà fins que es posi en funcionament la planta de tractament, que ja està construïda, però que encara no disposa del subministrament elèctric necessari. De moment, el tractament es fa a la planta de Prats, una instal·lació que segons l’alcalde de Santa Maria de Merlès, Josep Costa, és insuficient per tractar l’aigua que necessiten aquests pobles. Explica que s’ha quedat obsoleta i diu que les noves infraestructures són molt més modernes.
La posada en marxa de la planta de tractament és l’única qüestió que queda pendent d’aquest projecte, destinat a pal·liar els problemes d’abastament d’aigua d’aquests municipis de la zona del Lluçanès. Malgrat la utilitat d’aquest projecte per garantir el subministrament a aquests municipis d’Osona, del Bages i del Berguedà, l’alcalde de Santa Maria de Merlès considera que caldria trobar una solució de caràcter més definitiu. En aquest sentit aposta per la creació d’altres basses que funcionin com a reserva al llarg del recorregut de la riera de Merlès per evitar que tota la reserva es concentri a Santa Maria de Merlès.
La captació d’aigua que va a parar a la bassa agafa l’aigua de la riera de Merlès. Des d’aquí, s’ha construït una xarxa de distribució per fer arribar aquest recurs a tots aquests municipis. En el cas de Santa Maria de Merlès, explica l’alcalde, gràcies als ajuts del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat, s’ha pogut fer front a la portada d’aigua a totes les masies del poble que estan habitades, de manera que no els ha comportat cap despesa la creació de la xarxa municipal de distribució. Aquesta obra beneficia una cinquantena de cases del poble, la majoria disperses. A l’hora de fer arribar aquesta xarxa a les masies, el consistori ha prioritzat que estiguessin habitades, ja que era impossible fer front als costos de fer-la arribar a totes les cases del poble. Una cinquantena més, que són segones residències o que no estan habitades, no disposaran d’aquesta infraestructura.