General

Berga farà dissabte un reconeixement a les vuit dones que van fer el primer salt de maces femení, el 1960

Fa 50 anys vuit noies berguedanes van ser les primeres a fer un salt de maces. El diumenge de Corpus del 1960 a la Patum de Lluïment, Benita Badia, Maria del Carme Ribera, Paquita Rosset, Elisenda Rota, Maria Rosa Subirana, Isabel Cardona, Mercè Barniol i Rosaura Bonet van fer el primer salt de maces femení. En aquella època la presència de les dones a la festa era molt minoritària, de fet només algunes havien saltat de ple, no tenien representació a les comparses i que vuit dones fessin un salt soles va tenir un impacte social fort i va sobtar a molta gent. De fet, el salt femení es va portar amb secretisme fins a l’últim moment, fins i tot van haver de vestir-se en un lloc diferent a l’habitual, als baixos de l’antic jutjat comarcal (l’actual oficina de Turisme de Berga).
En una entrevista al programa “Berguedà Nit” de Ràdio Berga, Mercè Barniol ha comentat que el seu salt va generar opinions de tota mena: “crec que molts ni se’n van adonar perquè no ho havíem dit gaire ja que semblava que era una cosa que no es podia fer”. Però la van fer i aquelles vuit dones van fer història. Dues ja són mortes, tres viuen fora de Berga i les altres tres continuen a la ciutat. Com a protagonistes del primer salt de maces íntegrament femení, ara fa mig segle, en l’acte d’entrega dels títols de patumaire i de patumaire d’honor, el pròxim dissabte de Patum, 5 de juny, al migdia, se’ls farà un reconeixement.
Mercè Barniol recorda que va tronar que la maça pesava molt “veia els nois i semblava que havia de ser molt lleugera”. Tenien més o menys 25 anys, totes eren solteres menys una (Elisenda Rota) i, com en el cas de Mercè Barniol, sempre havien anat a Patum. En tots aquests anys, Barniol no ha fallat mai a la plaça i remarca el gran canvi que ha viscut la festa. A part de la incorporació gairebé plena de les dones a la Patum, Barniol destaca la massificació que ha viscut la celebració del Corpus berguedà. Recorda, per exemple, quan al salt de plens només hi havia 4, 8 o 12 plens i com quan en van saltar 24 semblava que “ja era el màxim”. Ara en salten cent. Segons Barniol, “ara és més espectacular però trobo que era més bonic quan els plens realment podien ballar amb la música”.
Aquell dia del 1960, Mercè Barniol i set noies més van ser les protagonistes al mig de la plaça. Ara viuen la festa d’una manera molt diferent. En el cas de Barniol, des d’un balcó o a través de la televisió. Això sí, ja està preparada per a una nova Patum.

Comentaris