La proclamació de la Patum com a Obra Mestra del PatrimonOral i Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco, fa sis anys (el dia 25 de novembre), ha contribuït a canviar la percepció i la valoració de la festa a Catalunya, la resta de l’estat i n’ha afavorit la difusió arreu del món. L’alcalde de Berga, Juli Gendrau, ha estat molt clar en la seva valoració i ha dit que abans algunes administracions entenien la celebració del Corpus berguedà com la Festa Major de la ciutat. Ara ja no és així. Segons Gendrau, ara ja tothom sap que “la Patum no és una festa major qualsevol i això és un fet important”.
És aquest avenç en el coneixement i la difusió de la festa arreu la conseqüència que més valoren els actuals responsables de l’Ajuntament de l’obtenció del títol de la Unesco. El regidor de Cultura i Patrimoni, Jaume Vima, ha comentat que “volem que la festa es conegui i que la gent vingui a Berga durant tot l’any per conèixer la festa” i en això –remarca– el reconeixement de la Unesco hi ha contribuït molt.
El museu és ara per ara l’assignatura pendent. L’Ajuntament compta amb un projecte executiu per convertir l’edifici de l’Ateneu, a la plaça de Sant Pere, en la Casa de la Patum, un equipament que ha de permetre als visitants conèixer la festa en qualsevol època de l’any. Però, de moment, des de la Generalitat ja s’ha confirmat que no hi haurà ni un euro per a nous museus, de fet s’han paralitzat projectes que ja s’havien inclòs al pressupost com el dels castellers a Valls i el museu del còmic a Badalona.
En aquests sis anys, la Patum s’ha refermat com a un referent destacat de la cultura catalana. En especial en l’àmbit de la cultura tradicional del foc, que va prendre la festa berguedana com la punta de llança de la lluita contra la directiva europea sobre l’ús de material pirotècnic. Albert Rumbo, gerent del Patronat, considera que amb aquest reconeixement Berga “aixopluga” totes les manifestacions del foc. Tots tres han destacat també la difusió creixent que s’ha produït en els últims anys, amb la participació de representants de la festa en jornades arreu de l’estat, a més de l’interès mostrat des de països com Estats Units, Rússia i Xina.
