Alguns dels impulsors de la candidatura de la Patum a la Unesco recorden què no s’ha fet sis anys després

La Patum és tot un referent de la cultura catalana i sobre això el consens a la ciutat és majoritari. Les coincidències, però, no són tan generalitzades pel que fa a l’aprofitament que s’ha fet a Berga de la proclamació de la festa com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Dos dels impulsors de la candidatura a la Unesco, l’exalcalde de Berga Josep Maria Badia (CiU) i l’exregidor de Cultura Josep Xoy (ERC) creuen que hi ha molt al tinter.
Badia és clar en afirmar que, sobretot en els primers anys, “Berga no ho va saber aprofitar suficientment”. L’exalcalde reconeix que els beneficis “no són immediats” i que l’efecte del títol “s’ha d’anar estenen” però no s’amaga de criticar que algunes coses no es van fer com hauria convingut.
Badia i Xoy han recordat com al 2005 amb Ramon Camps (PSC) d’alcalde, quan s’havia de conèixer si la Patum seria nomenada Patrimoni de la Humanitat es va decidir que cap representant de l’Ajuntament es desplacés a París per ser-hi “in situ”, tot i que, remarca l’exalcalde, es tenia la confirmació que seria així i atribueixen aquest fet a les rivalitats polítiques.
Per això, Josep Xoy reclama “un canvi de xip” i que, per exemple, es replantegi un tema sempre polèmic com si la comparseria pot sortir o no de la ciutat. Tot això, destaca, sense caure en “el risc de la massificació o de morir d’èxit”, la qual cosa, tot i les reticències inicials d’alguns no s’ha produït en els últims sis anys.