L’argument de l’Ajuntament de Berga que l’oferta de places de llar d’infants que hi ha a la ciutat permet cobrir tota la demanda no convenç gens als pares i mares. L’AMPA de l’escola bressol municipal Flor de Neu ha expressat en un comunicat la seva preocupació pel fet que 21 famílies s’hagin quedat fora del centre. Un cas que demostra, insisteixen, en la necessitat d’una segona escola bressol municipal. Ho ha dit a Ràdio Berga Glòria Junyent, membre de l’Associació de Mares i Pares.
Tot i la voluntat dels seus pares de portar el seu fill a la guarderia municipal, 21 infants no hi han entrat perquè hi ha totes les places plenes, assignades seguint la puntuació que es dóna tenint en compte una sèrie de criteris: residència, lloc de treball, si hi ha germans al centre, si estaven en llista d’espera… A aquestes famílies però l’Ajuntament les ha derivades a les altres dues llars d’infants que hi ha a Berga, que són concertades: la de Vedruna i la de Xarxa. El consistori ha fet comptes i com que sumant totes les places d’escola bressol (de 0 a 3 anys) que hi ha a Berga són 267 (82 a la Flor de Neu, 124 a Vedruna, i 61 a Xarxa) diu que es pot donar servei a la tota la demanda, que és d’uns 260 infants.
La solució no ha agradat gens a l’AMPA de l’escola bressol municipal Flor de Neu. Consideren que amb aquests arguments l’Ajuntament aparca la prioritat de construir una altra llar d’infants municipal a Berga, i pensen que sí que ha de ser una prioritat, per “garantir les oportunitats d’accés al servei de guarderia pública, malgrat ser un període educatiu no obligatori”.
Des de l’AMPA de la Flor de Neu, entenen que el panorama econòmic no permet ara com ara construir una segona guarderia a Berga però sí que demanen a l’Ajuntament que ho contempli com a una obra prioritària, pel “dret”, diuen, de tota família a portar els seus fills de 0 a 3 anys en una escola bressol municipal i no pas concertada, les quals, afegeixen, “tenen fundacions religioses al darrera”. Amb això argumenten que el malestar no és pel cost d’una i altra, perquè “sigui municipal o concertada val uns diners”, sinó pels “ideals i la manera de fer de cada centre”.
