L’Ajuntament de Berga diu que el deute elevat és culpa de l’Hospital Sant Bernabé

L’Ajuntament de Berga atribueix l’elevat deute a l’Hospital Sant Bernabé. El consistori berguedà, amb un deute de 21,5 milions d’euros és entre els cinquanta municipis més endeutats de Catalunya, segons l’informe anual del Ministeri d’Hisenda.
Unes dades que s’elaboren prenent com a base el deute viu, sense tenir en compte que inclou el deute generat per l’Hospital Sant Bernabé, que consisteix en anar pagant progressivament el préstec del nou edifici i que assumeix anualment la Generalitat. Per això, l’equip de govern de Berga (CiU) ha exposat en un comunicat que si els comptes de l’Ajuntament no incloguessin el deute de l’hospital l’endeutament baixaria 8 milions: el deute seria de 13,5 milions d’euros.
Basant-nos amb aquesta xifra de 13,5 milions d’euros, Berga continua en un lloc alt del rànquing d’endeutament dels ajuntaments catalans. De 946 municipis, segons l’informe del Ministeri d’Hisenda Berga ocupa la posició número 43 (basat en el deute viu). Sense el deute de l’hospital, passa a ocupar el lloc 68. No avança massa posicions.
Pel que fa al deute per habitant, si prenem com a deute real el de l’Ajuntament de Berga, l’escola de música, l’escola bressol i el patronat de la Patum, sense l’hospital, dóna 817 euros per habitant. Pel que fa el deute per habitant de ciutats de comarques veïnes, Manresa té 962 euros de deute per habitant; Igualada, 1.293; Vic, 926; Puigcerdà, 660; Ripoll, 1.185; Solsona, 419; i La Seu d’Urgell, 1.044.
A Berga però, amb l’endeutament viu (inclòs l’hospital), el deute per habitant es dispara fins a 1.290 euros, que és el que reflecteix l’informe del Ministeri d’Hisenda perquè ara per ara els comptes de l’Hospital Sant Bernabé van lligats als de l’Ajuntament de Berga.
La voluntat del consistori és buscar una solució que permeti separar-los. La intenció del govern de CiU, recordem-ho, era crear un consorci públic però la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local no ho permet als ajuntaments que tenen vigent un pla de sanejament, com el de Berga, i a més els consistoris amb una població de menys de 20.000 habitants no tenen competències amb salut, com és el cas de Berga. De moment, no s’ha definit cap possible model, i mentre no es trobi una solució alternativa l’hospital de Berga continua sent un ens municipal.