Avui fa 20 anys justos que la primera promoció de l’institut Serra de Noet de Berga —aleshores, SES de Berga— va iniciar classes a l’esplanada que hi ha a la vora de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de la ciutat. Una seixantena d’alumnes i una desena de professionals entre docents, administratius i conserge van escriure la primera jornada del centre.
Una part important de l’alumnat venia de l’Escola de Sant Joan i també de l’Escola Santa Maria d’Avià. També hi havia alumnes procedents de l’Escola de la Valldan i d’altres nuclis de població com Montmajor, Vilada o Borredà. Aquell 12 de setembre es va viure una autèntica festa a l’institut i els alumnes es van fer unes corbates per escenificar una foto que encara ara es guarda com un tresor a l’arxiu del centre.
L’institut es va crear per resoldre una problemàtica. L’únic institut públic de la ciutat fins aleshores, el Guillem de Berguedà, començava a tenir problemes d’espai i la creació d’un nou institut era la manera d’esponjar i distribuir millor l’alumnat. A més, fer-ho el 2006 tenia sentit, ja que es preveia un increment de la demanda d’educació secundària, atès el repunt de la natalitat de l’any 1994.
La triple promesa enverinada
A totes les famílies de l’alumnat se’ls van fer tres promeses. La primera és que el centre aniria creixent any a any. La segona és que, al cap de quatre cursos, quan la primera promoció acabés l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria (ESO), s’hi iniciaria el batxillerat. I la tercera és que els barracons eren una etapa provisional i que, en pocs anys, s’inauguraria l’edifici definitiu. Però el cert és que l’administració només va complir la primera de les tres promeses: l’institut va créixer any any, fins que va poder.
El 2010, la primera promoció del Serra de Noet va acabar l’ESO i va tancar la seva etapa al centre. El batxillerat que s’havia promès a les famílies no es faria i l’edifici definitiu tampoc no estava a punt. De fet, ni tan sols s’hi havia posat la primera pedra. Els alumnes d’aquesta primera promoció que volien fer batxillerat es van repartir, majoritàriament, entre l’Institut Guillem de Berguedà i l’Institut Pere Fontdevila de Gironella.
El cinquè curs al Serra de Noet va començar amb 8 grups d’ESO (dos per curs), més de 200 alumnes i 24 professors. I l’espai continuava sent el mateix que quatre anys enrere, però amb més mòduls prefabricats. Al 2006 n’hi havia dos i l’antic Local de Joventut, que inicialment va servir per acollir sales de professors, una aula d’informàtica i uns lavabos. Al 2010, ja sense la primera promoció al centre, l’institut ja tenia 5 mòduls prefabricats, a banda de l’antic Local de Joventut: a cada curs, se n’havia instal·lat un de nou per acollir una nova fornada d’alumnes. Aquell curs, el 2010/2011, va ser el primer que s’encetava sense estrenar cap barracó.
Gir de guió en la ubicació de l’institut definitiu
Quan el segon institut de Berga va començar a impartir classes en barracons, el 2006, la idea de l’Ajuntament i la Generalitat era construir l’edifici definitiu a la part sud de la ciutat, entre la Font del Ros i els Quaranta Pilans. Concretament, entre la rotonda Berga Sud (la del supermercat Lidl) i la del capdavall del passeig de la Pau. CiU —aleshores a l’oposició— va criticar l’elecció dels terrenys i va pressionar perquè l’institut fos més a prop de la Font del Ros i no pas a tocar de la carretera.
Al cap de dos anys, el 2008, amb tres cursos fent classes en barracons, CiU ja era al govern de la ciutat i els plans eren uns altres. L’aleshores regidora d’Educació, Carme Barniol, confiava que l’institut es començaria a construir l’any següent, el 2009, a sota el camp de futbol, i que estaria enllestit el 2011. Això sí, la mateixa regidora es mostrava escèptica i temia que el departament no engegaria el projecte fins que la zona estigués plenament urbanitzada.
El setembre del 2011 encara no s’hi havia col·locat la primera pedra. El govern municipal va aprovar definitivament el canvi d’ubicació per intentar aplanar el terreny a la Generalitat, al·legant que la zona de sota el camp estava urbanitzada: «Així evitem possibles excuses per part del govern de la Generalitat d’endarrerir la construcció d’aquest equipament», va dir el llavors alcalde, Juli Gendrau.
L’acord definitiu de la Generalitat per construir l’institut a sota el camp de futbol no va arribar fins al març del 2015. Es va anunciar en plena presentació del Conservatori de Música dels Pirineus com una obra de 5,5 milions d’euros que havia de servir per alçar l’edifici. L’espai, a més, havia d’acollir el Centre de Formació de Persones Adultes i l’Escola Oficial d’Idiomes de Berga, però això últim no ha acabat passant mai perquè tots dos serveis han preferit mantenir el seu espai al Guillem de Berguedà.
Els darrers debats polítics i la urbanització definitiva
El 2015, amb la CUP ja al timó de l’Ajuntament, el nou govern va arribar a plantejar-se ubicar l’institut a Sant Francesc. El novembre d’aquell any l’aleshores regidora d’Ensenyament, Mònica Garcia, va dir que estaven estudiant la viabilitat de la idea per «optar per un edifici ja existent en comptes de construir-ne un de nou». A la vegada, els cupaires defensaven que el canvi de rumb podia servir per revitalitzar el barri vell.
L’estiu següent, el del 2016, el govern de la CUP va escenificar la marxa enrere i va centrar esforços en accelerar la via iniciada pel govern de CiU, per fer l’institut sota el camp de futbol. La Generalitat era qui havia de fer les obres, però a diferència del que s’havia afirmat en el mandat anterior, l’Ajuntament també tenia deures sobre la taula: l’accés a l’institut pel carrer Pla de l’Alemany s’havia d’urbanitzar. Calia pavimentar un tros de carrer i garantir que hi arribessin serveis com la llum, la xarxa de clavegueram i l’aigua.
L’edifici es va començar a construir al cap d’un any, el 8 d’agost del 2017. La Generalitat s’encarregaria de pagar l’obra —finalment, d’uns 4,5 M—, però l’Ajuntament s’havia d’ocupar de fer els treballs d’urbanització de la zona: uns 60 metres de carrer i la instal·lació d’una subestació transformadora. Tant la Generalitat com l’Ajuntament confiaven que el nou institut es podria estrenar en l’inici del següent curs, el 2018/2019, però pel camí hi van haver nous imprevistos.
Al juny del 2018, totes les parts tenien coll avall que el curs no es podria començar al nou edifici, però confiaven que es podrien aprofitar les vacances de Nadal per fer el trasllat i iniciar classes a principis de gener del 2019. Al setembre, les dates van tornar a canviar: ja es parlava de fer la mudança a partir del gener. I al desembre, els professionals van saber que el trasllat no podria fer-se fins a finals de gener o principis de febrer.
A finals de gener, la Generalitat havia acabat la construcció del centre. L’Ajuntament, en canvi, no tenia enllestida tota la urbanització, però sí la indispensable perquè els alumnes poguessin arribar a l’institut amb seguretat. El problema era que no hi arribava la llum, i sense llum no s’hi podien fer classes. Quedava pendent que Endesa fes la validació de tota la infraestructura i en passés l’informe al departament d’Indústria per tenir el vistiplau legal definitiu.
Aquest últim escull va fer endarrerir l’esperada inauguració tres mesos més.
L’estrena, a finals d’abril del 2019
El primer dia de classes a l’edifici definitiu del Serra de Noet va ser el 30 d’abril d’aquell any. L’alumnat dels quatre cursos va enganxar etiquetes a les parets dels barracons amb records que s’enduien de l’espai.
Després, van abandonar el recinte del costat dels Mossos i van caminar fins al nou institut, baixant pel carrer Pla de l’Alemany. Allà s’hi va fer la inauguració, on no hi va faltar la primera directora del centre, Fina Madrid: «Després de tants anys de lluita, veure com ha quedat és una passada».
L’institut passava de tenir una sola planta feta a base de barracons, a tenir-ne tres. El pati multiplica per quatre els metres quadrats que tenia el vell. A més, amb el nou institut, l’alumnat ja no hauria d’anar al pavelló a fer les classes d’Educació Física perquè al mateix centre ja hi hauria un gimnàs. Imma Casas, llavors cap d’estudis, va ser clara: «Guanyarem de tot». L’institut passava de 8 aules a 12, amb un taller i un laboratori molt més amplis i amb diversos despatxos i espais polivalents. Tot, això sí, després de 13 anys d’espera.
I ara, 20 anys després de les primeres classes, encara queda un compromís en vermell. El Serra de Noet continua sense oferir batxillerat. La Generalitat no ha pres la decisió d’obrir cap línia de batxillerat a l’institut, i això fa que l’alumnat que vulgui cursar-lo continuï veient-se obligat a canviar de centre quan acaba quart. Urbanísticament, hi ha un espai verd dins el recinte de l’institut on es podria fer una ampliació de l’edifici en cas de necessitar més aules, però a mesura que passen els anys l’escepticisme creix en el si del centre.
Setmana d’aniversari
L’institut va iniciar classes aquest dimecres, i ho va fer amb un acte per commemorar el 20è aniversari. Es va fer al gimnàs, ple a vessar amb els més de 200 alumnes i la trentena llarga de docents que té actualment el centre. Hi va participar la primera directora, Fina Madrid; també Glòria Junyent, Judith López, Ana López i Fina Llobet, professores del centre; la primera conserge i actualment administrativa de l’institut, Dolors Garnica; i alumnes de la primera promoció.
