Aquest divendres, 4 de juliol, es compleixen 20 anys dels incendis del 1994 al Berguedà. Uns focs que van arrasar el baix Berguedà amb més de 30.000 hectàrees cremades. També el Bages va patir aquests focs devastadors.
Avui, dues dècades després, el paisatge Berguedà encara se’n ressent. Falten anys, potser dècades, perquè el baix Berguedà torni a lluir la quantitat de massa forestal que tenia abans de l’incendi del 1994. I per anys que passin, l’aspecte no serà el mateix. El paisatge està canviant del tot: els pins no reneixen, i en el seu lloc, creixen amb força els roures i les alzines, tal com ha comentat a Ràdio Berga Lluís Barniol, propietari del Càmping Gironella i afectat pels incendis. (Pots escoltar l’àudio adjunt)
La pinassa ha tingut una mala regeneració, i pràcticament ha desaparegut, llevat de les poques àrees que s’han fet replantacions. Sí que ha sobreviscut el pi blanc, concentrat a la zona més meridional de la comarca. En un article a la revista L’Erol, els biòlegs Pere Aymerich i Joan Santandreu ho expliquen així: “les pinyes de pinassa resisteixen poc el foc i no s’obren amb les temperatures altes, de manera que als llocs cremats gairebé no queden pinyons vius que podrien generar noves pinasses”.
Els boscos que han ressorgit de les cendres tenen doncs un aspecte del tot diferent al del 1994. Ara fa 20 anys el Berguedà estava a punt de viure un dels episodis més foscos de la història de la comarca. Els focs van durar cinc dies, el balanç va ser tràgic: milers d’hectàrees cremades, cases afectades i dos avis que van morir a Casserres quan el foc va encerclar casa seva. El record encara és ben viu a la memòria berguedana, especialment d’aquells que ho van viure i patir en primera persona.
LA SEQUERA
Un dels principals factors que accentuen el perill d’incendi forestal i que afavoreixen la propagació del foc és la sequera, entesa com a dèficit prolongat de pluges, que pot afectar l’estat dels boscos, els conreus i les reserves d’aigua. Aleix Serra, meteoròleg berguedà, ha comentat en una entrevista a Ràdio Berga, que aquell 94 es van donar una sèrie de condicionants, entre els quals la sequera i l’extrema calor, que van propiciar els incendis.
Després del 1994, ha dit, també hi ha hagut períodes de gener a juny més secs, tant el 1998 (l’any del gran incendi al Bages i al Solsonès) com especialment el 2005 (quan hi va haver diversos focs importants al Bages). En canvi, després de la sequera que es allargar del 2005 al 2006, la pluja primaveral ha estat generosa a la comarca (especialment el 2008), fet que probablement ha ajudat a impedir grans incendis forestals, tot i que l’estiu del 2012 va ser especialment calorós i es van cremar centenar d’hectàrees al Lluçanès.
