Coincidint amb l’època de la sega, Avià reviurà un any més el seu passat agrícola amb la Festa del Segar i el Batre. Se celebrarà aquest diumenge, 13 de juliol. És la 26 edició d’una festa que va néixer amb l’objectiu de recordar la manera tradicional de fer les tasques de la sega i la batuda, així com un homenatge a la figura del pagès.
La festa se celebra a l’era de Santamaria, a partir de les 9 del matí, amb demostració de segar, garbejar i batre, a càrrec d’uns vint-i-cinc segadors. Segadors que segons ha recordat la regidora Elisenda Martí, portaran aprenents amb ganes de conèixer i seguir l’ofici. Fan una feina pedagògica molt interessant. I aquest any hi haurà un segador molt jove, de només 11 anys. Motivar jovent, aquesta és la voluntat per tal de tenir un bon planter de segadors. I una altra figura és la de les mestresses, que segons Martí, caldrà reivindicar una mica més.
La pràctica dels treballs al camp s’acompanya de diverses activitats. Una d’aquestes propostes és l’esmorzar dels segadors, un àpat clau per rendir en aquesta dura feina. Hi haurà fira de productes artesans i de pagès, amb un vintena de parades de tota mena: d’olis, de brodats, eines, olis, espardenyes… així com demostració d’oficis relacionats amb les feines de pagès, com ara filar llana o fer cordes, entre d’altres. També hi seran les puntaires, i es farà mostra i intercanvi de robes de patchwork. Així com passejades amb carro. I no hi faltarà la música tradicional, en aquesta ocasió de la mà del grup Quico, el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, que interpretaran cançons típiques de les feines del camp. A més, a la tarda (18.30h) oferiran ball-concert a l’Ateneu. Les entrades es poden comprar anticipades a l’Ajuntament d’Avià pel preu de 6 euros. El mateix dia en costaran 8.
Avianesos, berguedans i forans podran gaudir d’una festa que recull l’herència dels inicis de tots els pobles agrícoles del Berguedà. I ajuda a no perdre l’origen agrícola d’Avià.
Les tasques agrícoles, així com les eines utilitzades han evolucionat molt el darrere segle, de manera que les feines que durant segles es feien manualment van ser substituïdes per màquines. En aquesta evolució no hi ha marxa enrere, però és interessant no oblidar el passat al camp: com es feien les feines i amb quines eines. Aquesta és l’essència i l’atractiu de la festa del Segar i el Batre d’Avià, la recuperació viva d’una feina tradicional que durant un dia fa un salt al passat.
