Societat

Els fets de 1714 al Berguedà, protagonistes del número de tardor de l’Erol

EROL 121_bSurt el nou número de la revista cultural del Berguedà l’Erol, que és editada per l’Àmbit de Recerques i que porta com a titular ‘1714 Tricentenari’, en motiu de la celebració dels 300 anys dels fets de l’11 de setembre de 1714.

La portada del nou número de la tardor, el 121, ha estat composada i editada per Carme Beltran i inclou la coberta del document ‘Constitucions i altres drets de Catalunya’, que va signar Felip V però que després va derogar ell mateix.

La revista dedica aquesta edició a l’anàlisi d’un període més llarg, que va des de finals del segle XVII fins el primer terç del segle XVIII, ja que com explica la revista, la Guerra Civil i les seves conseqüències van molt més enllà del 1714. Per tant, amb aquest nou número, l’Erol té la finalitat de donar a conèixer i entendre la dimensió dels fets a la comarca del Berguedà i sobretot a Berga, en el context de Catalunya, Espanya i Europa del segle XVIII.

La revista es divideix en tres grans blocs. El primer explica el context anterior a la guerra, el segon se centra en les batalles, els protagonistes i les cròniques de la guerra, mentre que el tercer i últim parla dels fets de la guerra i de les conseqüències que aquests van portar. Tot i això, abans d’entrar en matèria, la revista inclou una sèrie d’articles de contextualització, escrits per Jaume Ciurana, Agustí Alcoberro i la redacció de l’Erol.

El primer bloc, titulat ‘Preparant la Guerra’, parla dels ‘Mapes en temps de conflictes’ en un article escrit per Rosa Serra. A més, hi ha un escrit d’Isaac Soca sobre ‘Els antecedents del conflicte a Berga’ i un altre de Xavier Pedrals que porta com a títol ‘Berga, una població botiflera?’.

En la segona part de l’Erol, Isaac Soca escriu sobre ‘El període austriacista a Berga’ i Albert Cols ho fa sobre ‘Els principals botiflers i austriacistes a Berga durant la Guerra de Succesió’. D’altra banda, hi ha un article de Francesc Serra sobre ‘El front de guerra al Bergueda’ i un altre de Albert Fàbrega titulat “La Guerra de Successió vista per un pagès de la Catalunya Central. Finalment, Xavier Campillo dóna per acabada la secció amb l’article ‘El Castell de Berga durant la Guerra de Successió, una fortalesa imperial en una vila filipista.’

El tercer gran bloc d’aquest número 121 de l’Erol, titulat ‘Durant i després de la guerra’, comença amb l’article de Jaume Farràs amb el títol de ‘Berga: Òbits de tropa durant, abans i després de la Guerra de Successió’. A més, Dolors Santandreu parla dels ‘Castells, torres i cases fortes a la sotsvegueria de Berga el 1715’ i de ‘La Coronela de 1719’. En aquesta tercera part s’hi inclou també un article de Rosa Serra, dedicat a ‘Josep Viladomar i Boix’ i un altre de Queralt Pons i de la pròpia Rosa Serra dedicat a ‘Antoni Viladomat i Manalt’. També hi trobem escrits de Joaquim Auladell i de Ramon Viladès. El primer parla de les ‘Notes eulalianes i barcelonines’ mentre que el segon ho fa sobre ‘Retaules en temps de guerra’.

A banda d’aquestes tres parts, el nou número de l’Erol compta amb el ‘Dietari’ de Benigne Rafart i els ‘Llibres sobre temes berguedans’ de Ramon Felipó.

L’Erol d’aquesta tardor ja està a la venta per un preu de 15 euros.

Revista Erol Tricentenari

Estic amb tu

Comentaris