El pantà de la Baells es troba a un 70,22% de la seva capacitat. De tota l’aigua que pot encabir, que són fins a 109,43 hectòmetres cúbics, aquest dilluns s’hi han registrat 76,84 hm3. Malgrat que ha plogut no ho ha fet prou a la capçalera del riu i l’embassament berguedà no està ple. La Baells té un 14,22% menys d’aigua que fa un any, quan contenia 92,40 hectòmetres cúbics d’aigua, el 84,44% de la seva capacitat.
Aquest pantà es troba, però, només lleugerament per sota de la mitjana de la resta d’embassaments de la conca interna del país – que és la que abraça tots els embassaments dels rius que aboquen les seves aigües directament al Mediterrani, sense passar per l’Ebre –. La mitjana d’aquests pantans es situa en un 73,40% de mitja d’emmagatzematge. D’entre els diferents embassaments de capacitat superior a 2 hectòmetres cúbics els que tenen menys aigua són Riudecanyes (Baix Camp), amb un 50,49% i Darnius Boadella (Alt Empordà) amb un 58,53% d’aigua respecte la seva capacitat. El pantà de Sant Ponç (Solsonès) és el més ple, emmagatzemant un 91,48% de la seva capacitat. El de Foix (Alt Penedès) es troba al 91,39% i el de Susqueda (La Selva) al 85,74%, mentre que el de la Llosa del Cavall (a Navès, al Solsonès) es troba prop de la mitjana, al 75,98%.
A aquestes alçades d’any, la Baells es troba per sota la mitjana dels últims 5 anys en aquestes dates, que és de 92,48 hm3; i també per sota de la mitjana dels últims 10 anys, que és de 86,82 hm3.
El pantà va laminar aigua perquè en tenia gran quantitat al novembre de 2014
Pel que fa aquestes quantitats, no obstant, també cal tenir en compte que el riu Llobregat a l’entrada a l’embassament de la Baells va registrar un cabal màxim de 230 m3/s durant el 29 de novembre de 2014. En aquest sentit, va ser necessari dur a terme desembassaments de fins a 120 m3/s a mesura que s’anaven esgotant els resguards de laminació.
En total, a més, els embassaments de les conques internes, explotats per l’Agència Catalana de l’Aigua, van participar al 2014 en la gestió i laminació d’un total de 12 avingudes, 7 registrades en el sistema Ter, 2 a l’embassament de Darnius Boadella; 2 a la Baells i 1 al sistema Cardener (embassaments de la Llosa del Cavall i Sant Ponç).
La decisió d’alliberar l’aigua des d’una de les esmentades preses estrictament necessària segons usos o en atenció a excessos en situacions d’avinguda respon a garantir dues necessitats: optimitzar el recurs hídric disponible tot emmagatzemant reserves per garantir les demandes d’aigua (abastament, reg i usos ambientals, entre d’altres) i vetllar per laminar les avingudes d’aigua en cas de pluges intenses a les capçaleres, reduint així possibles afectacions aigües avall.
FOTO: Imatge del Pantà de la Baells aquest estiu. AUTORA: Pilar Màrquez
