‘Pàtria’, la pel·lícula que recrea la llegenda d’Otger Cataló i els seus 9 barons de la fama, es començarà a rodar aquest proper dilluns, 15 de febrer, al Berguedà. El monestir de Sant Llorenç i altres localitzacions de Guardiola de Berguedà (Sant Martí de Brocà i la Mina de Petroli de Riutort) seran alguns dels escenaris escollits, així com també la plaça Porxada de Bagà i el monestir de Serrateix. També hi haurà escenes que es filmaran al castell de Balsareny, i a la vall de Busa (Solsonès). Durant tres setmanes la Catalunya central serà escenari del film que dirigeix Joan Frank Charansonnet i que interpretaran, entre d’altres, els reconeguts actors Miquel Sitjar, Boris Ruiz, Miquel Gelabert, Joan Massotkleiner i Àngels Bassas.
‘Pàtria’ és, segons el seu director, “cine èpic i popular”, que parla dels orígens de Catalunya i en què es reivindica la identitat catalana. Amb ‘Pàtria’ Charansonnet canvia de registre, ja que fins ara, tant amb ‘Ànima’ com amb ‘Doctrina’ ha retratat la realitat social.
A partir de la llegenda d’Otger Cataló la pel·lícula ‘Pàtria’ ens situa al segle XV, quan al monestir de Sant Llorenç hi arriba el noble Climent de Vallcebre (interpretat per Boris Ruiz) per passar els seus últims dies de vida. Està molt malalt i vol estar al costat del seu amic, l’abat Ponç (l’encarna Manel Solàs); també coneix al cavaller i historiador baganès Pere Tomic, qui escriu la llegenda d’Otger Cataló (segle VIII). L’actor Boris Ruiz, explicava ahir al monestir de Sant Llorenç que el seu paper “és la figura del narrador”. Es va mostrar entusiasmat de formar part d’aquesta pel·lícula, amb un text molt interessant, va dir.
També es va mostrar content i emocionat l’actor Miquel Sitjar, protagonista d’aquest film inspirat en ‘Braveheart’. Era el projecte pendent que tenien Sitjar i Charansonnet. Es coneixen de fa anys, quan estudiaven, i quan va néixer el compromís d’un dia fer junts un ‘Braveheart’. Una pel·lícula èpica, de lluita. Amb ‘Pàtria’, repte assolit. Otger Cataló ha de lluitar per fer forra els sarraïns del territori català. El text ha estat escrit a quatre mans pel director Joan Frank Charansonnet i Celoni Pau Gener.
La llegenda
Segons la llegenda, Otger Cataló va sobreviure a l’escomesa sarraïna que va arribar fins a les valls pirinenques. Tots els guerrers cristians havien mort. Només ell va sobreviure, malferit i amagat a les muntanyes del Pirineu. Sota la protecció de la seva tenda feta amb pell de cabra, va ser atès per l’afecte del seu gos llebrer, que li llepava les ferides. Otger, a poc a poc, es va anar recuperant i va preparar les armes amb el desig de tornar a guerrejar contra els invasors de Catalunya. Va agafar la banya de caça i la va fer ressonar profundament i prolongada, estenent-la per tot el país. Així va convocar els seus homes, els cristians fidels a la terra, a la lluita.
De 9 llocs diferents van venir amb les seves hosts els més aguerrits barons de la terra amb el deler de reconquerir els territoris. Els cavallers, amb Otger, van partir cap al combat, cadascú cap a un lloc diferent, i van assolir les victòries més rotundes. L’únic que va tornar a quedar ferit va ser Otger Cataló, durant la batalla per reconquerir Roses, l’any 735, però aquesta vegada com a triomfador. Otger Cataló, abans de morir, va ordenar que el seu escut portés com a ornat el símbol del gos llebrer.
250.000€ de pressupost
La pel·lícula té un pressupost de 250.000 euros. Compta amb aportacions d’empreses, d’entitats i el suport logístic dels ajuntaments col·laboradors. “Gràcies a les sinèrgies que hem trobat el pressupost és molt més baix”, ha dit Joan Frank Charansonnet. I ha afegit: “amb pocs mitjans i amb imaginació aconseguim, per exemple, fer plànols impossibles”.
Podran comptar, això sí, amb una càmera 4K URSA, recentment arribada d’Austràlia, un model que permet fer moviments lents de molt bona qualitat. Així com també ha destacat el fet de poder comptar amb “un gran director de fotografia com és Joan Babiloni”. Es cuida cada detall. Les localitzacions, els personatges, els vestuaris… tots ens ha de transportar segles enrere, a la vida de monestir, de guerrers… per això també es compta amb una empresa especialitzada en recreació històrica, amb la cessió de vestuari de la Fira Medieval de Bagà. Ah, i els actors s’han hagut de deixar barba per posar-se a la pell dels seus personatges.
Un cop s’hagi rodat la pel·lícula es farà una campanya de micromecenatge a Verkami per fer front als costos de la postproducció i “perquè també és una manera de fer-ne promoció, de fer més popular la pel·lícula”, ha dit Joan Frank Charansonnet.
Calendari de treball
El rodatge començarà dilluns, 15 de febrer, i és previst que s’acabi la primera setmana de març al Berguedà i després es rodi una setmana més al castell de Requesens, a la Jonquera. A partir d’aquí, la previsió és començar la postproducció d’imatge a partir de l’abril, amb una durada de cinc mesos. De juliol a octubre es treballarà la postproudció de so. I la intenció és que al novembre estigui totalment acabada.
‘Pàtria’ serà presentada a Festivals Internacionals l’any que ve. La previsió d’estrena a cinemes comercials és entre maig i juny dels 2017, i la previsió d’estrena a televisió està programada a partir de setembre del 2017, de moment s’ha presentat el projecte a TV3 i està en fase d’estudi. A finals de l’any que ve es preveu estrenar la pel·lícula a Internet i fer un tiratge de DVD comercials.
Productora i distribuïdora
La pel·lícula ‘Pàtria’ va a càrrec de Dejavu Films, una jove productora audiovisual formada per cinc socis dedicats professionalment a la cultura cinematogràfica. I la productora gironina Capaneida Films exerceix de co-productora associada al projecte.
Els actors
‘Pàtria’ compta amb alguns dels millors actors del país, segons el director de la pel·lícula, per al repartiment de papers. Miquel Sitjar encarna a Otger Cataló, Boris Ruiz a Climent de Vallcebre, Miquel Gelabert serà l’abat Ponç, Àngels Bassas la germana Dolors, l’avianès Oriol Curriu farà de Pere Tomic, Joan Massotkleiner del monjo Serafí, també hi participa Ali El Aziz, que fa d’Abderraman; el mateix Joan Frank Charansonnet fa de Bernat Roger d’Erill, Albert Riballó d’Ahmed, Dani Bernabé de Guerau d’Alamany, Pol Cardona interpreta el personatge de Gispert de Rivelles, Susanna Plana fa de Rosella, l’actriu de Gironella Alba López d’Arsenda, i el també gironellenc Xavi Prat d’Hug de Mataplana, entre d’altres. En total, més de 40 actors de repartiment, i entre 300 i 400 figurants, així com una trentena d’especialistes en cavalls i lluites.
FOTO: D’esquerra a dreta, al monestir de Sant Llorenç de Guardiola de Berguedà: Josep Lara (alcalde de Guardiola), Boris Ruiz (actor), Joan Frank Charansonnet (director del film), Miquel Sitjar (actor), Joan Vila (Capaneida), Alba López (actriu de Gironella i membre de la productora Dejavu Films) i Oriol Curriu (actor d’Avià que encarna a Pere Tomic -a la foto de sota-)
