Berga allunya de l’oblit el cas de Josep Maria Badia Sobrevias, l’alcalde afusellat per Franco

“Si sóc com sóc i som com som, és per la gent, que com tu, ens ha precedit”. Així ha tancat el seu discurs la besnéta de Josep Maria Badia Sobrevias, l’alcalde de Berga afusellat pels franquistes fa exactament 79 anys. Cristina Vela ha estat l’encarregada de tancar l’acte d’homenatge i reconeixement que Berga ha fet al seu besavi. Abans, el conseller de Justícia, Carles Mundó, l’historiador Pep Cruanyes, l’impulsor del banc d’ADN, Roger Heredia, i la regidora d’ERC a Berga Ermínia Altarriba han posat de relleu la figura del batlle afusellat i la importància de la memòria històrica.

Ha estat una cerimònia emotiva i reivindicativa que, malgrat ser impulsada pel grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a Berga, s’ha allunyat de ser un acte de partit i ha comptat amb la presència dels tots els batlles berguedans de l’època democràtica, des de Jaume Farguell (independent-CiU) fins a Montse Venturós (CUP), tot passant per Agustí Ferrer (independent), Josep Maria Badia (CiU), Josep Xoy (ERC), Ramon Camps (PSC) i Juli Gendrau (CiU).

sobrevias-alcalde-afusellat-1

L’acte, presentat per la periodista berguedana Sílvia Culell, també ha servit per presentar un documental dedicat a la figura de Josep Maria Sobrevias que, sota la direcció de Carles Seuba, explica la història del batlle, des que Esquerra Republicana li va proposar presentar-se a l’alcaldia de Berga fins que el Consell de Guerra Sumaríssim d’Urgència va decretar-li la pena de mort i la seva família en va pagar les conseqüències.

El batlle Badia va ser afusellat al Camp de la Bota, com 17 berguedans més: Francisco Andorrà Playa, Valentín Anglada Farguell, Juan Barat Agon, Ramon Coll Roca, Elias Hermano Navarro, Agustín Monsò Barriol, Jose Parcerisa Ribera, Buenaventura Perpiñà Sala, Celestino Pons Guitart, Juan Puig Soler,Ramon Riu Giralt, Antonio Serra Roca, Juan Sitges Baraut, José Soler Illat, Salvador Soler Illat, Juan Soler Ros i Antonio Tarrés Barniol.

FOTO J.M1 (1)

Retrat del batlle Josep Maria Sobrevias. CEDIDA

Un reconeixement que destapa un passat fosc

Fins ara, l’afusellament de Josep Maria Sobrevias era “un tema prohibit” en el si de la seva família, segons ha explicat Teresa Badia, neta del batlle. La família no havia buscat en el passat perquè “sempre és difícil”. Ara, però, i gràcies a la iniciativa d’Esquerra Republicana, la Teresa i els seus han tirat enrere per primera vegada i han recuperat una història que, en alguns aspectes, desconeixien. Un cop fet aquest exercici, el desig és clar: “Ens agradaria molt que totes les generacions futures veiessin el que va passar per tal que no es torni a repetir”.

Al final de l’acte, el conseller de Justícia, Carles Mundó, ha entregat a la família del Josep Maria Badia Sobrevias un diploma de nul·litat del judici que va condemnar el batlle a la pena de mort. Precisament la conselleria de Justícia, encapçalada per Mundó fins l’aplicació de l’article 155, va ser una de les branques que l’any 2016 va fer realitat el Programa d’Identificació Genètica de la Generalitat, juntament amb la conselleria d’Afers Exteriors i la de Salut.

mundo-berga

Espanya, el segon país del món amb un percentatge més alt de desapareguts

El Programa d’Identificació Genètica de la Generalitat ha construït un entramat a partir del qual a dia d’avui moltes famílies poden localitzar de manera totalment gratuïta els difunts desapareguts durant el franquisme. Així ho ha explicat en la seva ponència Roger Heredia, impulsor del banc d’ADN. Heredia, a més, ha carregat durament contra les polítiques de l’Estat espanyol en aquest sentit, i ha posat en evidència que Espanya és el segon país del món amb un percentatge més alt de desapareguts, només per darrere de Cambodja.

Per la seva banda, l’historiador Pep Cruanyes ha fet un extens repàs del cas de Josep Maria Badia Sobrevias i ha conclòs el seu discurs fent una sèrie de paral·lelismes amb el moment actual que viu el país. De fet, aquesta doble lectura ha estat present en la majoria de discursos i, en especial, en el del conseller Mundó, que aquest any ha passat cinc setmanes a la presó d’Estremera per haver format part del govern de Carles Puigdemont. És més: tant ERC de Berga com el propi Mundó han recalcat des d’un primer moment que qui avui havia de seure a la cadira de Mundó de la Sala Casino de Berga era Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors que torna a ser a la presó d’Estremera des del 23 de març.

Per tot plegat, Pep Cruanyes ha estat contundent: “No podem acceptar aquests embats de l’Estat. No podem acceptar la criminalització de la tasca política. S’ha de plantar cara als tribunals. El franquisme es manté en base a la por.”

X