La Patum són nervis, sorpreses, il·lusions i, en definitiva, sentiments. Alguns es perceben des del bell mig de la plaça, però la majoria passen als passadissos de la festa. L’Aquí Berguedà n’ha intentat explicar alguns durant els cinc dies de Corpus a través del Canal Patum.
David Cussà: salta el primer de Lluïment i fins l’any que ve
És el cap de colla dels Nans Nous. Va fer el salt de la Patum de Lluïment de dijous i no hi tornarà fins el 2019. Tenia dos salts més, com la resta de titulars de la comparsa, però no els farà. Els va cedir a dues persones que han debutat a la Patum gran aquest Corpus. Abans de l’inici de la festa, explicava que a vegades el que el fa més feliç és “veure la cara d’aquella persona que s’ha estrenat en el moment de treure-li el cap”.
Quim Mas: la Patum més tranquil·la del segle
“Feia 28 anys que no vivia una Patum tan tranquil·la”, explicava l’ex cap de la brigada de l’Ajuntament de Berga dijous al migdia. Ha viscut la primera Patum sense treballar després de gairebé tres dècades establint-se a la planta 2 del consistori durant tot el Corpus. Es va jubilar l’any passat. Aquest any s’ha deixat veure algun cop pels passadissos de l’Ajuntament. Hi té bons amics.
David Yuste: fa sonar les castanyoles per primer cop a la vida
És un dels debutants d’aquest any de la comparsa dels Nans Vells. Va fer el primer salt de la Patum completa de dijous a la nit. El cap de colla, Òscar Guijarro, li va cedir un salt. A la Patum infantil, havia participat en diverses comparses però mai als Nans Vells. Abans del salt, no ho amagava: estava molt nerviós. Ha assajat durant l’últim mes per començar saltant a la punta de l’ateneu. El salt va ser un èxit i una experiència que quedarà gravada en la memòria del David per sempre més.
Montserrat Pey: va vendre un primer premi de la Loteria Nacional per Corpus
És la propietària de l’administració de loteria del carrer Gran Via. Aquest Corpus ha repartit 300.000 euros entre els compradors del dècim 46.422, el primer premi del sorteig de la Loteria Nacional de dijous passat.
Pey es va assabentar de la notícia divendres al matí. Un client va anar a l’administració a comprovar si el dècim havia estat premiat i la sorpresa va ser majúscula. Ni ell ni la propietària en tenien ni idea. L’administració va vendre 10 dècims premiats amb 30.000 euros cadascun. “És una gran alegria. I, a més, per Corpus!”, va assegurar Pey.
La Paula: els peus de l’Àliga de la Patum infantil de Lluïment
Té 13 anys. És el segon any que feia ballar l’Àliga. Va fer el salt de Lluïment i, a la tarda, n’havia de fer un altre. La comparsa són quatre membres i els cuidadors van consensuar que la Paula seria l’única que saltaria dos cops sota l’Àliga. Per contra, a la tarda li tocaria descansar quan no es posés sota la figura. Al final, però, la pluja va obligar a escurçar la festa i el salt del matí va ser l’últim salt sota l’Àliga de la Paula.
Li agradaria ser a l’Àliga de la Patum gran d’aquí uns anys. Què és el que més li agrada? La resposta, clara: “Tot”. N’està ben enamorada.
El Martí: l’speaker de la Patum infantil
Aquest any s’ha encarregat de parlar pel micròfon de la plaça durant els salts de Patum infantil. Havia participat en la Patum infantil en diverses ocasions. Enguany optava a la plaça de tabaler, però no va entrar. Li agrada la Patum i li han brindat l’oportunitat de veure-la des de l’Ajuntament i, a més, de projectar la seva veu pels altaveus de la plaça.
Acostumava a parlar per dir als patumaires del centre de la plaça que deixessin espai als més petits. L’any que ve assegura que es presentarà a les places de guitaire. Li ha agradat l’experiència de xerrar pel micròfon, però prefereix córrer per la plaça.
Jordi Casas: el primer turc de la fila
És un veterà dels Turcs i Cavallets. Salta des dels 12 anys i en té 31. Cada any té a la seva disposició 10 salts, però no en fa ni la meitat. Aquest any, per exemple, n’ha fet un parell o tres. Ha cedi salts a persones que s’han estrenat. Minuts abans de sortir a la plaça, els dona les últimes indicacions perquè tot vagi bé.
És el primer turc de la fila, i això no és feina fàcil. Reconeix que costa trobar gent que vulgui ser el primer: “N’han d’estar molt segurs perquè, si s’equivoquen ells, tots els de darrere segurament també ho faran”.
Mireia Traserra: un debut a corre-cuita
Va baixar als vestidors a acompanyar una amiga que va fer de ple el primer salt de dijous. Un dels vestidors els va dir que, si alguna noia de la colla volia saltar, encara hi era a temps. La Mireia va trucar el seu pare, que era al sofà i ni tan sols tenia previst venir a Patum, per tal que l’acompanyés.
El pare, que ja havia acompanyat molts cops a la seva mare, va posar-se la camisa i el barret i va venir a agafar el braç de la Mireia. En efecte, va saltar el primer salt de dijous als 27 anys i per primera vegada a la seva vida.
L’Ignasi: gairebé tres dècades seguides entre vidalba
Té 43 anys i salta de ple des dels 15, cada any. Aquest any va fer el primer salt de dijous. Sempre opta per anar a la plaça de Sant Pere: comença el salt a la Font i mira d’acabar-lo als peus de l’Ajuntament. Per què? Perquè la primera vegada ho va fer així, i des de llavors segueix el protocol.
Són 28 anys consecutius i manté les ganes de seguir-ne sumant. “No sé massa perquè. Nosaltres –la família i amics- també ens ho preguntem”, relata tot fent broma.
Albano-Dante Fachín: bocabadat després de conèixer la Patum
El conegut activista i polític va ser convidat al balcó de l’Ajuntament per ERC diumenge a la nit. Era la primera vegada que pujava a Patum i, abans del salt, reconeixia no saber “què trobaria davant”. Va viure els primers salts des del balcó, però a l’inici del segon va decidir baixar a la plaça. Va fer els Turcs i Cavallets des del cor del volcà i va quedar absolutament sorprès: “Ha estat una barbaritat, s’ha de viure almenys un cop”.
