L’exalcalde de Berga Agustí Ferrer, l’Agustí de Cal Ros, ha mort als 75 anys.
L’actual alcaldessa inhabilitada de Berga, Montse Venturós, ha lamentat la pèrdua i ha definit Ferrer com “una persona molt significativa per a la ciutat, tant dins com fora de l’Ajuntament”. Venturós ja ha parlat amb la família de Ferrer i els ha ofert la sala de plens del consistori com a sala de vetlla, però la família ha preferit utilitzar l’espai de la funerària. Venturós i diversos regidors assistiran al funeral.
La cerimònia serà aquest dissabte, dia 30 de març, a 2/4 de 6 de la tarda (17.30h) a l’església de Santa Eulàlia de Berga (plaça de Sant Pere).
El primer alcalde independent de Berga
Agustí Ferrer va néixer a Berga el 1943. Va treballar sempre a Caixa Manresa, on va arribar a ser delegat. Va ser alcalde de Berga del 1987 al 1991 al capdavant de la candidatura Alternativa Berguedana Indepedent (ABI), forjada a partir d’un grup escindit de CiU. Va obtenir 3.003 vots, 92 més que Jaume Farguell, a qui va aconseguir fer fora de l’alcadia.
Va governar amb el suport del PSC de Ramon Camps, que va ser el seu primer tinent d’alcalde. Camps explica que hi va mantenir “una relació molt estreta” i el recorda com “un alcalde honest i molt entregat a la seva feina”. Per a Camps, “és difícil definir amb tan poques paraules una persona amb qui hi he viscut tantes coses”.
En aquell mandat, Ferrer va impulsar el nou centre cívic, l’ascensor de Queralt i la restauració de Pedret. També va deixar encarrilats el pavelló esportiu i la biblioteca Ramon Vinyes i Cluet.
La número 2 de Ferrer a la llista de l’ABI va ser la historiadora Dolors Santandreu. Avui assegura que “va ser un honor treballar amb ell” i el recorda com “una persona que s’estimava moltíssim la ciutat i que va fer el possible per tirar-la endavant”. Com a polític, ha dit Santandreu, Ferrer “cuidava molt les relacions amb la Generalitat, la Diputació i altres ajuntaments, com el de Barcelona” i això “va portar moltes coses bones a la ciutat”.
Malgrat la satisfacció per la feina feta a l’alcaldia, a nivell personal, Ferrer sempre va tenir un mal record d’aquells anys. “Em van advertir que si era alcalde em matarien, i poc se’n va fa faltar”, va dir en una entrevista a Ràdio Berga el 2007. Llavors va confessar que es va arribar a plantejar la dimissió només tres mesos després d’accedir al càrrec per les enormes pressions i amenaces que va rebre. “No era el meu món”, va concloure.
Passió per la cultura i gran patumaire
Sempre va ser amant de la cultura i, especialment, de la literatura i de la gastronomia. Acumulava a casa una biblioteca enorme, i es considerava deixeble de Josep M. de Martín, Climent Peix, Josep M. Ballarín, Josep Armengou i Néstor Luján. Va guanyar el primer concurs de garrofes que va convocar La Farsa per als Pastorets, i en l’últim que va convocar, el 2015, també hi va participar, i va quedar tercer.
Va impulsar les Jornades Micològiques de la Festa dels Bolets els anys 70, i el 1997, va publicar un llibre de narracions gastronòmiques, “La taula amiga” (Edicions de l’Albí).
També havia pintat, tot i que en aquest àmbit va excel·lir més el seu germà, Joan Ferrer. Com a patumaire, va ser membre de la comparsa dels plens des que a la plaça només n’hi saltaven dotze, fins que el cos li va dir prou. Té els títols de Patumaire i de Patumaire d’Honor i la medalla de plata de la Patum infantil.
“Tiet” d’Albert Om
De convicció catalanista i d’esquerres, sempre va mantenir la militància, tot i apartar-se de la política institucional. Explicava que, des que va deixar de ser alcalde, no havia tornat a llegir cap diari. Li agradava molt Internet, on llegia textos i hi havia fet amistats i, de fet, va ser un dels primers berguedans a connectar-se a la xarxa.
Curiosament, una de les grans amistats de Ferrer era el periodista Albert Om, que va ser el seu referent a Berga quan hi va fer la mili. “Va ser el meu tiet durant 363 dies”, diu Om.
