Residus

Els pobles petits reclamen el seu nou sistema de recollida de residus, atès que també se’ls apuja la taxa

Els pobles petits reclamen el seu nou sistema de recollida de residus, atès que també se’ls apuja la taxa
Diverses alcaldesses denuncien que els contenidors dels seus pobles queden plens de seguida per veïns d'altres llocs hi llancen les deixalles. ARXIU

Diverses alcaldesses del Berguedà han posat sobre la taula aquest dimarts, al Consell d’Alcaldes, que el model de recollida de residus als municipis petits presenta moltes deficiències. El porta a porta i la no-arribada del nou sistema a la resta de municipis provoca que els contenidors quedin plens d’escombraries.

Tot plegat complica l’activitat de llançar la brossa als veïns del poble i deixa escenaris deplorables a l’entorn dels contenidors. El motiu és el mal anomenat turisme d’escombraries, és a dir, l’actitud incívica de residents de municipis del porta a porta que es desplacen als municipis de la vora per llançar la brossa als contenidors, ja que al seu poble no n’hi ha.

Ara, a més, s’hi afegeix que els ajuntaments han de justificar als vilatans dels pobles petits l’apujada de la taxa de residus. “Serà complicat perquè la gent no ha vist un canvi en el model de recollida que sí que hi ha hagut en d’altres pobles”, ha lamentat l’alcaldessa de Montmajor, Mar Monell. En la mateixa línia, l’alcaldessa de Montclar, Raquel Sala, defensa que “si s’ha d’apujar el rebut, que s’apugi; però cal posar-se a treballar d’una vegada en les illes per als pobles petits”.

També hi ha hagut queixes des de Sagàs, on l’alcaldessa, Sílvia Triola, ha denunciat els abocaments de residus al medi natural, ja que s’escau que el poble és travessat per una carretera i això ha propiciat una allau de les accions incíviques aquest estiu.

Negociacions per trobar finançament

El govern del Consell Comarcal fa mesos que busca la manera de finançar la implantació en els pobles petits. El president, Josep Lara, fins i tot afirma que és “la gran obsessió d’aquesta casa ara mateix”. En la mateixa línia, el conseller de Medi Ambient, Vicenç Linares, ha dit que “s’hi segueix treballant”, però ha reconegut que la pandèmia ha ralentit els tempos.

Linares ha detallat que ara mateix el principal escull és el cost de la implantació. Calculen que costa 1,2 milions d’euros, però ara mateix només disposen d’uns 300.000 euros de fons europeus. Això sí, l’ens ja ha obert negociacions amb altres organismes com la Diputació de Barcelona i “sembla que es podrem tenir altres caixes de diners”, ha dit Linares.

El porta a porta, de moment, més deficitari del previst

La implantació del porta a porta no ha tingut, de moment, el retorn d’ingressos prevists inicialment pel Consell Comarcal. Segons han explicat el president i el conseller de Medi Ambient, l’ens espera amb candeletes els ajuts de la Diputació de Barcelona i l’Agència Catalana de Residus, que haurien de premiar els bons números en reciclatge que ha aconseguit la comarca d’ençà del canvi de model de recollida.

Ara bé, fins que aquests ajuts no arribin, el sistema està resultant més deficitari del previst. Actualment el porta a porta estimen que costa uns 4,36 milions d’euros anuals i només obté uns 3,8 milions d’euros en ingressos. Això propicia un dèficit anual de més de 580.000 euros. En el suposat cas que la comarca hagués seguit amb el sistema de recollida antic, el sistema també seria deficitari, però ho seria menys: uns 480.000 euros. Això sí, tot plegat sense comptar els possibles ajuts que el Consell espera que equilibrin una mica la balança.

Un altre as a la màniga que es reserva el Consell és el nou concurs per encarregar la recollida de residus. A través d’aquesta nova convocatòria, l’ens espera afinar les despeses de recollida per acabar d’ajustar comptes i acabar amb el dèficit d’aquests primers anys d’implantació.

Consell Comarcal del Berguedà consell d'alcaldes Josep Lara Porta a porta Residus Vicenç Linares

Estic amb tu

Comentaris