Els ajuts comarcals per a la reactivació econòmica rebaixen una marxa, després de tornar-se a activar la setmana passada. Aquest dimarts a la tarda el president del Consell Comarcal, Josep Lara, ha explicat als alcaldes per primera vegada la fórmula consensuada amb representants del teixit econòmic. Tal com era d’esperar, la fórmula ha agradat a alguns i ha provocat discrepàncies en d’altres.
El model que ha plantejat el Consell Comarcal
La campanya es finançarà a través dels diners que hi aportin els ajuntaments i estarà encarada al foment del consum de proximitat, tal com va avançar l’Aquí Berguedà divendres. De moment, hi ha 50.000 euros compromesos pel Consell Comarcal i 50.000 més de l’Ajuntament de Berga. Amb aquests diners es financen l’import dels vals que volen destinar a cada municipi i les despeses d’impressió i repartiment dels vals o targetes.
La planificació i execució de la campanya aniria a càrrec de l’Agència de Desenvolupament, que es fa càrrec del cost del personal tècnic que la desenvolupa. L’objectiu és promocionar el comerç i serveis de proximitat i aconseguir un efecte multiplicador de la inversió que s’hi fa. És a dir, que cada euro que s’inverteixi en suposi molts més per als comerços o negocis que se’n beneficien. Tot plegat s’aconseguiria a través d’una subvenció a clients en forma de vals de compra. L’Agència acabaria abonant el valor dels vals de compra als establiments que n’hagin validat.
A dia d’avui, encara hi ha dues possibles metodologies de funcionament sobre la taula: una campanya de vals de compra o una campanya de format ‘rasca i guanya’. En el cas dels vals de compra, el client sol·licita un val al comerç adherit a la campanya i el podrà gastar en un termini determinat. Ara bé, per poder-lo fer servir, haurà de fer una despesa superior i, sobre la taula, hi ha la possibilitat de distribuir vals de compra de 20 euros utilitzables en compres superiors a 50€.
L’altra opció, del format ‘rasca i guanya’, els clients troben vals als establiments adherits i un 10% de les targetes contenen premis en forma de vals de 10 euros per gastar en qualsevol dels establiments de la campanya.
Els dubtes i els neguits dels alcaldes
Un dels dirigents municipals més participatius en la reunió ha estat l’alcalde de Puig-reig. Josep Maria Altarriba ha assegurat estar “disgustat” pel procés que s’ha seguit per consensuar la fórmula dels ajuts. Altarriba ha admès haver conegut la notícia a través del que va publicar l’Aquí Berguedà divendres i ha retret al govern comarcal que “cau en el mateix error que a la primavera”, quan el Consell va anunciar l’ajut comarcal a base d’aportacions municipals sense consultar-ho prèviament amb els ajuntaments.
Altarriba ha explicat que, a finals d’any, espera haver destinat prop de 200.000 euros al pla de xoc municipal per al teixit econòmic. I ha afegit que això és “gràcies a un esforç majúscul per retallar de tot arreu”, i també després de “moltes hores de feina per redactar les bases”. L’alcalde de Puig-reig també ha detallat que van començar a treballar en els primers ajuts al maig i tot just els han pogut entregar aquest setembre. Per això, considera que el Consell va molt tard a posar fil a l’agulla als ajuts comarcals: “Som a finals d’octubre i el mes calent és a l’aigüera”.
Amb tot, l’alcalde de Puig-reig ha portat una proposta sota el braç. Altarriba creu que hi ha ajuntaments que han treballat, com el seu, i “se n’han sortit”. Per això, creu que els diners que el Consell Comarcal s’ha reservat poden servir per ajudar als petits, que no han tingut mitjans per poder redactar unes bases i treure uns ajuts. En aquest aspecte, l’alcalde de Puig-reig ha opinat que “el Consell hauria d’estar al servei dels ajuntaments i no al revés”. I ha posat un exemple: “Si jo vull fer una obra en una plaça, demano diners a la Diputació, no són ells els que em demanen diners a mi per fer obres”.
L’alcalde de Gironella, David Font, també ha reclamat que es busqui més implicació dels ajuntaments en els ajuts. “Ens hi sumarem, i tant, però sempre que ho puguem fer aportant-hi la nostra mirada i la dels nostres comerciants”, ha dit. L’alcalde gironellenc ha insistit que “l’única solució es treballar-ho plegats” i ha recordat que en un altre front comú com és el rescat del Taller Coloma “ens en vam sortir perquè ho vam treballar junts”.
L’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, també ha estat molt participativa en la reunió. De fet, Venturós ja va formar part de la taula de reactivació i l’explicació de la proposta ha estat gairebé una feina a dues veus entre el president comarcal i l’alcaldessa de Berga. Venturós ha recalcat que el que exposaven avui era “el que ha demanat el teixit econòmic” però que ara “el més important és escoltar cada municipi”. L’alcaldessa ha reiterat que “és evident que anem tard” i ha recordat que el seu ajuntament té aparcats 50.000 euros des de la primavera per poder-los posar a la bossa comarcal. “Nosaltres necessitem reactivar ja això, per una qüestió pressupostària. S’està acabant l’any”, ha explicat.
L’alcalde d’Olvan, Sebastià Prat, ha expressat alguns dubtes sobre la participació en els ajuts. Per a Prat, no queda clar de quina manera se’n beneficiarà cada municipi: si podrà repartir vals en funció dels diners que hi posi o si el repartiment anirà en funció del nombre de comerços. Lara ha respost que són serrells que s’aniran polint en funció dels diners que se sumin a la bossa i dels ajuntaments que s’hi adhereixin.
Un altre dels alcaldes que hi ha volgut dir la seva és el de Cercs, Jesús Calderer. En aquest cas, l’alcalde ha opinat que “desgraciadament no anem tard, ja que pel que sembla la pandèmia va per llarg”. Calderer ha augurat que probablement les vendes per Nadal funcionaran, però serà a principis d’any quan els negocis tornaran a necessitar una nova injecció de diners. Amb això, Calderer ha deixat entreveure que els ajuts entén que estan dins uns terminis bons per acabar sent efectius.
Al final, però, la majoria d’alcaldes han refusat pronunciar-se sobre com actuar fins que no ho hagin debatut internament. A proposta de l’acalde de Casserres, Josep Colillas, els dirigents han acordat trobar-se a finals de setmana per posar en comú totes les posicions després d’haver-ho parlat a nivell municipal.
