Cars Berga

Berga, Cultura

Col·loquen una placa d’homenatge al pintor Josep Maria de Martín a la façana de la casa on va viure

Col·loquen una placa d’homenatge al pintor Josep Maria de Martín a la façana de la casa on va viure

La façana de la casa on va viure Josep Maria de Martín, al capdamunt de la Ronda de Queralt i a tocar del Teatre Municipal, té des d’aquest dilluns una placa que recorda l’il·lustre pintor. A poc més de tres dies d’acomiadar el 2020, l’any del centenari del naixement de l’artista, l’Ajuntament de Berga i Òmnium Berguedà han organitzat un acte simbòlic a Sant Francesc que ha culminat amb la descoberta de la placa a la Casa de Martín.

Nascut el 8 de març del 1920, de Martín va destacar com a pintor, dibuixant, poeta i escriptor. Va participar activament en la vida cultural barcelonina de la immediata postguerra i en la seva obra també hi ha textos i dibuixos relacionats amb La Patum. La placa que aquest dilluns s’ha descobert ha estat dissenyada per Salvador Vinyes, que va ser alumne de l’artista berguedà, i consta de dues parts. El dissenyador ha explicat que l’ha dividit en dues parts: a la superior s’hi pot veure la signatura de Josep Maria de Martín, mentre que a sota hi ha “el que la gent diu d’ell”. La inscripció diu així: “En aquesta casa hi va viure el pintor, dibuixant i escriptor Josep Maria de Martín i Gassó (Berga, 1920-2005) que amb la seva tasca artística i intel·lectual esperonà la vida cultural berguedana. Com artista, teòric i escriptor –sovint sota el pseudònim de Bernat Meix – feu aportacions de gran modernitat per a la seva època, que contribuïren notablement en el procés de renovació i obertura intel·lectual del país en els foscos anys de la postguerra. En el centenari del seu naixement, mantenim viu el seu record”.

En l’acte previ a la descoberta de la placa, Montserrat Soler, presidenta d’Òmnium al Berguedà, ha explicat que l’homenatge a de Martín estava pensat per fer-se abans, ja que va ser al març quan es va complir l’efemèride. Malgrat tot, la pandèmia ha endarrerit l’acte fins avui.

L’historiador i crític d’art Bernat Puigdollers també ha participat en l’acte i ha fet una breu explicació sobre la importància de l’il·lustre berguedà per a la pintura catalana de la postguerra. Puigdollers ha destacat que de Martín va tenir “una repercussió directa els anys 40, quan va entrar en contacte amb Ramon Rogent. Amb poc temps, de Martín deixa de ser un alumne més de Rogent per passar a ser un referent per a la resta, i comença a atraure altres artistes de la seva generació: “En aquell moment, s’acosten a ell perquè hi veuen alguna cosa diferent”. Per a Puigdollers, aquesta singularitat li dona “la seva inquietud”.

Malgrat tot, la mort del seu pare va fer que de Martín tornés a Berga i va perdre el contacte amb el món cultural de Barcelona. Encara i així, l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, ha destacat que de Martín és “un exemple per transmetre que Berga també és un lloc on desenvolupar-hi l’art”. En la mateixa línia, la consellera comarcal de Cultura, Araceli Esquerra, ha posat èmfasi en l’escola que de Martín va crear a Berga. De fet, alguns dels seus alumnes eren a l’acte: el dissenyador de la placa commemorativa, Salvador Vinyes, sense anar més lluny, o el ninotaire Jaume Capdevila ‘KAP’.

En una cosa especialment han coincidit tots els discursos: “Ara més que mai s’ha de donar visibilitat a la figura de Josep Maria de Martín”. Bernat Puigdollers ha encoratjat la comarca a fer que “la placa no sigui un punt i final, sinó un principi per reivindicar una figura rellevant però silenciosa”. Entre discurs i discurs, n’han sortit algunes idees, com una nova exposició de la seva obra. També s’ha estès una mà, la de la Generalitat, per col·laborar en la promoció de la figura del pintor berguedà. El director dels serveis territorials de Cultura a la Catalunya central, Lluís Cerarols, ha dit explícitament que “el Berguedà pot comptar amb la Generalitat” per aquests actes de difusió de l’obra de Martín.

Activista cultural

Josep Maria de Martín va dedicar la seva vida a la pintura, però també va destacar en l’àmbit de la il·lustració, la caricatura, la poesia i la novel·la. De Martín va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, on va compartir estudis amb l’escriptor Joan Perucho, el periodista Néstor Luján i el filòleg i crític literari Antoni Vilanova. La seva estada a la capital catalana li va permetre participar en la vida cultural de la ciutat com a dibuixant i il·lustrador juntament amb altres personatges rellevants de l’època com el poeta Gabriel Ferrater o l’editor Carles Barral. La mort del pare de Josep M. de Martín va propiciar el seu retorn a Berga i va deixar de relacionar-se amb el món cultural de Barcelona.

Pintor, poeta i novel·lista

De Martín va realitzar una pintura d’estructura geomètrica, amb tendència a la simplificació i molt influïda pel pintor francès, Paul Cezánne, i el cubisme. Es tracta d’una característica també present en els seus dibuixos, entre els quals hi ha cartells, auques, calendaris, un bestiari, il·lustracions per a llibres i caricatures. Com a poeta es caracteritza per la seva ironia insòlita, impregnada de reflexió sobre la vida, d’al·lusions cultes i jocs estilístics. Va publicar quatre llibres sota el pseudònim de Bernat Meix: Els jornals al cos (1975), El peu al coll (1975), La mosca al nas (1976) i El nus a la cua (1978). Tots aquests poemaris estan recollits en un sol volum titulat El clam a l’erm (2001). De Martín també va escriure una novel·la policíaca en castellà amb Gabriel Ferrater titulada Cercano está el mal (1952), que va sortir publicada uns anys més tard amb el nom Un cuerpo, o dos.

Vincle amb la ciutat de Berga

De Martín va dirigir el Museu Comarcal de Berga als anys 60 i va impulsar la publicació d’una sèrie de llibres de temàtica berguedana. L’artista va realitzar diverses portades dels programes de mà de La Patum. La festa berguedana també va protagonitzar els textos i dibuixos elaborats per de Martín en l’obra El loco retablo de la Patum (1944) i La Patum de Berga (1951), com a número de la revista Dau al Set. Als anys 70, va publicar un estudi signat conjuntament amb Manuel Sistach, La prensa periòdica bergadana 1812-1969 (1970).

L’any 2001 va rebre la Medalla d’Or de la ciutat de Berga i se li va dedicar una exposició antològica al Museu Comarcal de Berga.

Ajuntament de Berga Homenatge Josep Maria de Martín Òmnium Òmnium Berguedà

Comentaris