Avià -ara sí- deixarà de ser el poble de Catalunya de més de 2.000 habitants sense depuradora. Les obres estan enllestides i només queden pendents uns tràmits per connectar l’electricitat a la depuradora. L’alcaldessa, Patrocini Canal, confia que sigui qüestió de setmanes, tot i que manté la prudència cada cop que parla d’un projecte que fa anys que encadena sotracs.
Aquest dimecres, el ple del Consell Comarcal del Berguedà ha acceptat la delegació de competències de sanejament que li ha fet l’Ajuntament d’Avià. És a dir que l’ens comarcal gestionarà la depuradora d’Avià, tant bon punt entri en funcionament, tal com fa amb la resta de depuradores de la comarca.
Això sí, durant els primers 15 anys de funcionament, es farà una concessió a la constructora OMS-SACEDE S.A.U. que serà qui s’ocupi de la seva conservació i manteniment i, a la vegada, en tregui rendiment. És l’acord que el 2016 van signar l’ACA, l’Ajuntament i la constructora per desencallar el projecte i garantir la construcció de la depuradora per part de la mateixa OMS-SACEDE.
La planta resultat és de tipus biològic i té capacitat per sanejar 600 m3/dia. L’estació depuradora tractarà les aigües brutes generades a Avià, el Barri de la Creu, el Molí del Castell i Graugés. La capacitat d’aquesta planta equival a una població de 2.800 habitants. S’hi ha invertit uns 2,5 milions d’euros i ha comportat la construcció de gairebé 7 quilòmetres de col·lectors i tres estacions de bombament.
Un problema mediambiental
L’absència d’una depuradora a Avià ha convertit la riera de Coforb en una claveguera a cel obert. Més amunt d’Avià, la riera és vida i natura. Però quan entra al poble, comença a rebre aigües brutes de totes les cases. I el problema s’agreuja quan la riera baixa seca, perquè es maximitzen les pudors, la insalubritat i la contaminació. Fa cinc anys, en un reportatge a l’Aquí Berguedà, l’aleshores regidor de Medi Ambient, Josep Subirana, recordava com “els nens d’abans aprenien a nedar a la riera”, mentre que ara no s’hi poden ni acostar perquè baixa bruta i contaminada.
Riera de Coforb, a Avià. XAVI ROSIÑOL
El primer projecte és del 2002
El primer projecte per construir la depuradora es va redactar el 2002, es va aprovar sis anys després, i les obres van començar el 2010. Els operaris van fer bona part dels col·lectors —les canalitzacions subterrànies que duen l’aigua fins a la depuradora— però la depuradora, que ha d’anar a Graugés, no es va iniciar mai.
Abans de posar-hi la primera pedra, una de les dues empreses que tenia la concessió de les obres, la igualadina Emcofa, va fer fallida. L’altra, OMS Sacede, de Barcelona, sempre va voler continuar els treballs en solitari, i ho ha acabat aconseguint.
L’ACA arxiva el projecte a mig fer
El 2010 va començar la construcció de col·lectors i, sis anys més tard, el maig del 2016, l’Agència Catalana de l’Aigua va arxivar el projecte per fer-ne un de nou. Les obres van quedar a mig fer, quan ja s’havien gastat uns 800.000 euros en col·lectors.
L’Ajuntament d’Avià s’hi va negar i va pressionar perquè l’ACA desencallés el projecte, al·legant precisament que ja s’havien iniciat els treballs. El juliol d’aquell mateix any es va segellar l’acord entre l’ACA, l’Ajuntament i la constructora OMS-SACEDE per començar la depuradora aquella mateixa tardor.
Imatge del dia de l’acord per desencallar la depuradora. AJ AVIÀ
Així va ser. El 3 d’octubre del 2016 van començar les obres. L’aleshores regidor de Medi Ambient, Josep Subirana, va assegurar que era “el dia més important de la legislatura”. A l’horitzó hi havia dos projectes: l’edificació de la depuradora i la instal·lació de tots els col·lectors (ja se n’havia col·locat un 90% des del 2010).
Els primers endarreriments
El mateix dia de l’inici d’obres el director dels treballs va dir que els tres trams de col·lectors que quedaven per construir es completarien en els propers mesos “sense cap tipus de problema”. Doncs no, va passar just el contrari: es va haver de canviar el traçat d’alguns col·lectors i això va suposar el primer endarreriment.
Inicialment les obres es preveien acabar a principis del 2018, però el gir de guió pel que fa als col·lectors va ajornar la inauguració uns quatre mesos, fins el maig d’aquell mateix any. No va ser tan fàcil. A finals de la primavera, problemes amb les expropiacions per poder posar els col·lectors van obligar l’ACA a ajornar, un cop més, la fi de les obres fins l’octubre.
El dia de l’inici de les obres, l’octubre del 2016. MARC CANTURRI
Avià va organitzar una Festa de la Depuradora el 2018
Aquell octubre la depuradora no es va poder inaugurar. L’ACA i la constructora deien que estava al caure, però seguien tenint problemes amb els col·lectors. Malgrat tot, l’entitat ecologista Avià Aigües Netes va organitzar, amb la col·laboració de l’Ajuntament, la Festa de la Depuradora.
“D’una banda celebrem que gairebé ja tenim depuradora, però també volem reivindicar que ja l’hauríem de tenir i hem de seguir esperant”, va dir Subirana. La festa consistia en un acte amb les intervencions de l’ACA i l’empresa constructora per explicar l’estat de les obres i posar dates al final dels treballs. El mateix cap de setmana es va organitzar una jornada de portes obertes a la depuradora.
El remei definitiu
Ja aleshores, l’Agència Catalana de l’Aigua va comunicar a l’Ajuntament que les expropiacions dels col·lectors s’allargarien fins la primavera del 2019. La depuradora feia quasi un any que estava “gairebé enllestida” però no acabava de creuar la meta.
L’aspecte de la depuradora, aparentment avançada, el febrer del 2018. MARC CANTURRI
L’estiu del 2019 la depuradora seguia a tocar de la culminació. L’alcaldessa, Patrocini Canal va explicar que s’havien hagut de fer nous contractes amb els propietaris dels terrenys per on passaven els col·lectors. Tot plegat ho havia endarrerit tot, però a l’agost ja s’havien començat a posar els col·lectors que faltaven. Canal confiava inaugurar a finals d’any.
Van passar els mesos, va començar el 2020 i va arribar la cirereta dels entrebancs: la pandèmia. Ara, explica l’alcaldessa, està tot acabat. Només resten a l’espera del servei i els permisos que ha de donar la companyia elèctrica, però l’estrena de la depuradora és cosa de setmanes. I parlar de setmanes, quan venim d’endarreriments d’anys, és un bon símptoma.
