Junts. Sòlids.
La marca Puigdemont continua sent l’opció preferida a gairebé tots els municipis del Berguedà. El 2017, amb Puigdemont com a principal argument, Junts per Catalunya va guanyar en 29 pobles. Ara, ho ha fet en 27. Continua manant a gairebé tot arreu, però ho fa amb molts menys vots. Dels 11.000 que va aconseguir el 21-D als 6.457 d’aquests comicis.
ERC. Discrets.
Aspiraven a guanyar les eleccions a la comarca. Ho van deixar clar en l’acte de final de campanya. I han quedat molt lluny d’aconseguir-ho. Igual que el seu gran rival, els republicans han perdut molts vots: dels més de 7.000 del 2017 als 4.598 d’ara. I tot plegat evidencia que una part important del votant que s’ha quedat a casa, ho ha fet decepcionat amb els dos partits que governaven. Però en un escenari més aviat gris, ERC té una dada positiva on agafar-se: ha estat l’única força amb vots als 31 municipis del Berguedà. El problema és que només ha pogut guanyar en tres.
CUP. Reforçats.
Han recuperat la tercera posició que Ciutadans els va prendre el 2017. Les enquestes els projectaven més escons a tot el país i el Berguedà era un bon bressol per encaminar-ho. I tot i la caiguda de la participació a Berga (del 81,4% al 53,09%), els cupaires han sumat uns 200 vots més que el 21-D. Aleshores van recollir un 7,32% dels vots i ara s’enfilen a l’11,7%. L’alternativa no ha estat suficient per convèncer els milers de votants independentistes que s’han quedat a casa. Però, almenys, ho ha estat per evitar una davallada de vots que gairebé tothom ha patit.
PSC. Oportuns.
L’altre partit que també creix en vots respecte les últimes catalanes. Els socialistes s’han beneficiat de l’empenta que els donaven les enquestes per passar de 1.500 a 1.700 vots. Al 21-D més de 2.000 persones van votar Ciutadans i, sobre el paper, ara aquests vots s’han perdut pel camí. La lògica diu que la part més moderada s’ha decantat pel PSC i l’altre extrem, per VOX. Però encara i així, falten vots que no han sortit de casa. Sigui com sigui, el 14-F torna a col·locar el PSC com la primera opció constitucionalista al Berguedà.
PDeCAT. Castigats.
Han tingut vots en 28 dels 31 municipis, però en cap d’ells han aconseguit posar-se al capdavant. El 2017 Lluís Vall va ser la cara més visible de Junts per Catalunya al Berguedà i el partit el va considerar l’artífex d’una victòria incontestable que trencava moltes travesses. Ara Vall era un dels homes forts del PDeCAT a la comarca, però Puigdemont ha pesat més que els noms locals. L’alcalde de Gironella, David Font, era el número 10 de la llista de Chacón per Barcelona i, de fet, el seu efecte s’ha notat a la Perla del Llobregat. Dels 889 vots del PDeCAT al Berguedà, 228 són a Gironella, gairebé tants com a Berga. Però no han estat suficients i demostren que les sigles pesen més que els noms (si més no, els locals) en unes eleccions catalanes.
Comuns. Desapareguts.
La seva candidata, Jéssica Albiach, diu que l’objectiu era resistir. I al Berguedà resisteixen, però ja ensumen el fons del pou. El 2015 la fórmula Catalunya Sí que es Pot va esgarrapar 801 vots; el 2017, amb una participació similar, en va sumar 753; i ara ha caigut al mateix ritme que la participació, fins als 475. El que més o menys es manté estable és la porció del pastís que s’enduen: en les anteriors eleccions van recollir el 2,9% dels vots i ara el 2,7%. Esclar que, a diferència d’altres forces, als comuns no se’ls ha sentit al Berguedà, i això és un risc en època d’eleccions.
VOX. Reals.
Tampoc han fet actes al Berguedà, ni els ha fet falta. Van enganxar un cartell gegant a l’entrada de Berga i va durar tres quarts d’hora. Hi van tornar, i la història es va repetir. Qui no els vota, els combat. El que fins ara no quedava clar era quanta gent els votava. 421 vots directes cap a la ultradreta, que ha esgarrapat vots en 22 dels 31 pobles de la comarca. 168 votants a Berga, 54 a Gironella, 51 a Puig-reig, 30 a Bagà, 20 a la Pobla… No són vots aïllats, sinó unes idees que s’estenen arreu. I això, més que un èxit de VOX, és un fracàs de la resta de forces i, per extensió, de la societat.
C’s. Desfets.
Garrotada monumental, en sintonia amb el que ha passat al país. Molts consideraven els més de 2.400 vots que van aconseguir el 2017 com una anècdota, producte d’un moment polític molt concret. I aquests tres anys han aplanat el camí per donar-los la raó. De 2.441 vots a 290 o, dit d’una altra manera, de ser la tercera força a gairebé fregar la desaparició.
PP. Enfonsats.
Continua la caiguda lliure dels populars. El 2015 el PP era la cinquena força a la comarca i estava en disposició de trepitjar els talons al PSC. Els més de 1.100 vots que van treure en aquelles eleccions es van transformar en 636 al cap de 2 anys. Ara, la batzegada encara ha estat més gran: 249. El partit fa anys que ha perdut presència a la comarca i, si les dades van maldades a nivell català, els suports a l’interior encara més.
Treu les teves conclusions a través de les dades recollides en l’especial de l’Aquí Berguedà sobre el 14-F: Qui ha guanyat a cada poble?, A quin municipi s’ha votat més cada partit?, On s’ha participat més? I menys?
