L’Agència de Desenvolupament del Berguedà s’ha erigit el gran aliat per la patronal comarcal d’empresaris (ACEB) per tirar endavant el seu pla de reactivació per als pròxims cinc anys. A les idees de l’ACEB s’hi han afegit les aportacions de l’Agència i s’han establert una vintena de prioritats, i ara caldrà que el ple del Consell Comarcal del Berguedà ho ratifiqui i, el més important, doti de pressupost un pla per fer revifar la comarca en l’àmbit econòmic.
Aquest juny, en una trobada de tota la plana política i el teixit econòmic a l’Estany Clar, l’Agència es va presentar com un nou agent de pressió perquè el Consell Comarcal modifiqui el seu pressupost, que preveu una partida de zero euros per la partida de ‘Promoció Econòmica’. El seu president, Lluís Vall, va ser contundent: “Si no tenim diners per desenvolupar el pla de reactivació, no cal que ens hi posem”.
Quan els empresaris van presentar la seva Visió, van fixar un calendari per assegurar-se que el pla no quedava encallat. Segons aquest calendari, des del març s’hauria d’estar treballant en l’execució de les primeres accions. Ja anem tard. Què ha passat?
Jo crec que va faltar diàleg previ amb la part pública. Posar calendaris és fàcil. Una altra cosa és veure com els vinculem amb partides, projectes i, sobretot, amb el pressupost del Consell Comarcal. Quan es va presentar la Visió, ni tan sols hi havia projecte de pressupost del Consell pel 2021. És evident que la Visió condiciona quin és l’horitzó del Consell en l’àmbit de la promoció econòmica. Jo en el seu moment vaig advertir als companys de govern que era un any complicat econòmicament i que calia incloure partides per començar a treballar en la reactivació.
No et van fer cas.
No. El pressupost no va incloure cap de les meves demandes. Em va saber greu i em vaig sentir desplaçat. Em va costar molt haver d’acceptar votar a favor d’un pressupost del Consell Comarcal que no em sentia meu.
I per què ho vas fer?
Per intentar no crear un daltabaix en un clima polític, tant aquí com fora de la comarca, on hi ha molta crispació. A més, ho vaig fer amb l’esperança que es pugui reconduir. De fet, el govern del Consell s’hi va comprometre… Però trobo que no hauria de costar tant. La crisi de la Covid-19 és sanitària, però també és social i econòmica. Aquestes han de ser les tres potes prioritàries per als polítics i ara, malauradament, la resta, ha de ser superflu.
El govern es va comprometre a reconduir-ho. Com?
Estan pendents de l’arribada d’ajuts d’altres administracions. El 2020 ja va arribar alguna cosa i ara s’espera que n’arribin més. Però la realitat és que ara mateix no hi ha cap partida per promoció econòmica que surti directament de la butxaca del Consell.
Però és possible? Ho dic perquè el govern va presentar el pressupost dient que tenia poc marge de maniobra perquè la majoria del finançament li arriba de subvencions que ha de justificar amb projectes que hi encaixin.
Però també hi ha una part de decisió política molt important. Tots sabem que s’estan destinant diners a altres llocs que són del Consell i que no venen d’enlloc més. Per algunes coses sí que hi ha marge, per altres no. La promoció econòmica és a l’ull de l’huracà i hi ha un mal exercici de totes les administracions: deleguem la promoció econòmica a l’Agència, però no la dotem de finançament.
L’Agència no té finançament?
Nosaltres sí que tenim un finançament basat en subvencions. El 90% dels diners que ens arriben venen condicionats. La majoria són diners que ens donen altres administracions perquè contractem personal.
I quina és la solució?
Que ens arribin diners per poder fer accions. El millor de l’Agència és que els tècnics els tenim finançats. Per tant, tot el que ens vingui de més, seran accions grans que es notaran a la comarca. Des del Consell, de fet, a Serveis Socials ja hi ha una aposta com la que nosaltres voldríem: més enllà dels diners per a les tècniques, hi ha una inversió extra per fer accions.
Si l’ACEB no arriba a entrar en escena, hi hauria hagut el canvi de rumb en les polítiques de promoció econòmica?
No ho sé. Però està clar que l’ACEB i l’Agència tenim clares les necessitats. Són compartides i clamem per accions.
Ara mateix, et sents més proper a la patronal d’empresaris o al govern del Consell?
Actualment? Claríssimament a la patronal. (Silenci) Per un tema de sensibilitat. Ho trobo normal. És el que té viure les necessitats de les empreses i els emprenedors. Que sigui jo qui s’hi reuneix fa que estigui molt més sensibilitzat amb el tema. El Consell Comarcal no ho viu tot tan directament. Amb l’ACEB, remem cap a la mateixa banda i tenim moltes similituds.
El que passa és que tu ets l’administració.
Sí, però entenc que el meu repte és fer de pont. També es pot fer de lobby des de dins. Com a mínim, he d’intentar que s’entenguin les demandes consensuades en el Pacte per a la reactivació. Ha de ser un projecte de mandat com ho va ser el porta a porta. Ho hem de posar en la mateixa categoria. El Covid ens ha portat aquí. El porta a porta ha de millorar molt, però encara estem arrossegant els problemes de l’arrencada, i hem de passar pàgina més ràpid. És una crítica que he fet als meus companys: no pot ser que es posi d’excusa la gestió del porta a porta per no gestionar altres projectes.
Suggereixes que es treguin diners del porta a porta?
No. El porta a porta l’hem de fer bé i s’ha de gestionar bé. El que no es pot dir és no tenim recursos perquè el porta a porta se’ns menja els recursos.
I això no és cert?
Això és el que se’ns diu, que no hi ha diners per fer acció política perquè tots van a parar al porta a porta.
I si no són al porta a porta, on són els diners per fer acció política?
És una qüestió de gestió. Hi ha sistemes per avançar. Tenim els romanents de tresoreria, que hi ha un decret llei que permet fer-los servir per aplicar mesures Covid-19. És el moment perfecte per poder injectar-los a la promoció econòmica. I després hi ha una reserva de diners reservats per tancar l’abocador, però -com a tot el país- hi ha un compromís de la Generalitat de pagar el tancament. Aquests diners finalment no els necessitarem i servirien per eixugar la nova inversió que cal fer per canviar el model de recollida als pobles petits i per pagar els petits desajustos que hi puguin haver en el porta a porta.
Quants diners hi ha guardats?
Uns quatre milions i mig aproximadament. El porta a porta es pot menjar bona part d’aquestes reserves, però podrien quedar altres diners alliberats, que ara mateix es menja l’àrea de Residus.
I quants diners necessita la promoció econòmica, aquest any?
Tot just ara ho hem començat a comptar amb l’ACEB. D’entrada, coincidim que necessitem un tècnic que lideri tot això. Compto que, per aquest 2021, uns 100.000 euros, per contractar aquest tècnic i començar a fer petites accions. També tenim diners de subvencions a l’Agència que encaixen i que servirien per començar a fer petites coses abans d’acabar l’any.
Quan es veuran les primeres accions?
Confio que el gener del 2022 es vegi alguna cosa important. Ara ens posem a treballar molt en finestreta d’habitatge i feina, ja que entenem que és una eina indispensable per retenir talent i atraure’n. També s’ha de començar a crear el relat de venda del Berguedà industrial, que anirà molt lligat a l’activació del polígon d’Olvan.
L’ACEB va dir que havia trobat a faltar propostes des de l’administració.
No per part nostra. L’ACEB sabia que començàvem el procés d’estratègia berguedana. Havíem fet unes jornades de treball. Nosaltres teníem engegat el procés i ells també. La crítica seva és que no havien rebut propostes dels partits. Només en van rebre de la CUP, van dir. La meva la vaig fer com a govern, no com a partit. I algunes s’han inclòs.
Però al final que aparegui l’ACEB ho accelera.
Sí, va bé, és evident. Han de fer de lobby i ho fan. M’agrada molt quan parlen de discriminació positiva. Ara mateix he de reconèixer que tots els gestos que hem fet per aquesta discriminació positiva han estat fracassos. Ara em trobo més orfe de representació parlamentària i em permet veure les coses diferents: no podem tenir més desfilades de consellers, que vinguin a saludar i a presentar-se. Els consellers no poden sortir d’aquí fins que ens hagin escoltat i se’n vagin amb compromisos clars.
Ho dius per la darrera visita del conseller d’Empresa?
Sí, però n’hi ha d’altres. Durant la pandèmia n’hi va haver de la consellera Chacón, i és molt propera a mi. Però sí, l’última [del conseller Tremosa] em va molestar moltíssim. Vam poder tenir audiència amb ell i no ho vam aprofitar gens.
Et sents orfe de representació al Parlament. I al Consell?
No puc enganyar a ningú. Em dol que no hi hagi sensibilitat en aquests punts. I evidentment que per moments et sents sol.
Dins el govern comarcal, tu i l’Anna Maria Serra -l’altra consellera que conserva el carnet- funcioneu com a PDeCAT?
Intentem deixar a banda i passar de puntetes amb tot això. No crec que ens ajudi en res, ni a uns ni als altres. Jo no faig política de partit dins el govern i vull pensar que l’altra banda, tampoc. Si ha passat, no ho he notat.
Aquest mandat s’ha estrenat la bicefàlia de presidents: un al Consell i un a l’Agència. Era necessari?
Totalment. Va costar molt d’entendre. Jo vaig demanar fer aquest canvi. Era un lloc on em motivava ser. Venia de gestionar cultura a Gironella, però tant l’Araceli com el Jordi Sabata podien pugnar per l’àrea, i no tenia sentit que jo també hi fos. Si mirava el meu perfil, venia de treballar en una consultoria de màrqueting i negocis, l’únic lloc que em motivava era aquest, a l’Agència. I el temps m’ha donat la raó: un president de dos organismes grans no pot arribar a tot; ara hi ha un lideratge únic que va connectant coses i utilitza la política per fer-ho.
Però també és cert que ara hi ha una veu discordant que xoca amb el govern comarcal.
Per mi no és tant un xoc, sinó un reclam d’una necessitat. Si hagués anat tot bé, potser no hi hauria hagut aquesta mostra clara. Estic gesticulant molt perquè estem en una situació molt crítica. No n’hi ha prou amb el que hem fet fins ara.
En les pròximes setmanes hi ha d’haver un ple comarcal que aprovi el pla de reactivació però, sobretot, que modifiqui partides del pressupost per dotar-lo de diners. Pot haver-hi gerro d’aigua freda?
Treballarem perquè no passi. Si passa, serà un fracàs pels dos lobbies. Per evitar-ho, cal que la moció que presentem -perquè ho hem de presentar en forma de moció- sigui concreta i tingui efectes en el pressupost. Si ho aconseguim, funcionarà.
I si no?
És un fracàs.
Dius que et va costar acceptar un pressupost sense les partides que demanaves. Si ara tampoc ho aconsegueixes, et planteges res?
Ja veurem. El que està clar és que hi hauré dipositat unes esperances, intentant poder ajudar a tothom. Si no s’aconsegueix, serà un fracàs personal, però també de la política berguedana. El Taller Coloma va tenir una necessitat imperiosa de reflotar i va ser escoltat i ajudat. Si aquest model l’hem aplicat pel que fa al Taller Coloma, també l’hem d’aplicar en l’economia berguedana. És una qüestió de voluntats.
