Papers per clavar la mirada, diners per posar-hi l'aixada

El Pla d’usos de la Baells és una declaració d’intencions. El Berguedà té un pantà idíl·lic. És a tocar de la C-16, deixa milers de conductors embadalits cada cap de setmana, però mai hem sabut vendre’l prou. D’això de vendre mai n’hem sabut massa. L’espècie berguedana tendeix a intentar-se autoconvèncer que és entranyable i viu al millor lloc del món, però a ser absolutament negada a explicar això a l’exterior.
En el pantà passa una mica el mateix. El tenim, ens agrada, però no l’aprofitem. De fet, no només no l’aprofitem, sinó que tendim a oblidar-nos-en. Al pantà passen mil coses que el 90% de la societat desconeix. I per això no és estrany que fins ara totes aquestes coses hi passessin sense grans estructures reguladores a darrere.
A partir d’ara aquesta estructura hi serà, però no tant per restringir, sinó per intentar treure més profit de l’embassament. O almenys així hauria de ser. De fet, si a la pràctica el pla d’usos serveix per prohibir més que per fomentar, serà un fracàs.
Ara bé, el quid de la qüestió no hauria de ser tant la normativa, sinó les millores que el Pla d’usos ha de dur necessàriament sota el braç. Regular l’activitat al pantà també va d’evitar la massificació que fa just un any va cuinar un estiu horrorós i impossible de controlar pels ajuntaments de Vilada i Cercs. Parèntesis. A finals d’estiu els municipis van fer un crit d’auxili per evitar cap més estiu com l’anterior, i ara mateix el risc que així sigui aquest 2021 és real. Tanco parèntesis. El pantà és immens, però la massificació està focalitzada, i això es pot resoldre destapant zones desconegudes, millorant accessos, habilitant aparcaments… I tot, això sí, amb una mirada mediambiental, és clar.
Tot això ja està escrit, i és tot un pas. Hem tardat set anys a fer un pas. Algú podria pensar que som més aviat lents. Però, acostumats a trobar mil i un entrebancs per arribar a fer un simple pas, és lògic que molts, aprovant un document, respirin victòria.
Però, sobretot, que a ningú se li oblidi que ara ve l’hora del monstre que tantes vegades ha fet de mur: trobar calers. Som negats a vendre’ns, però som experts en fer projectes tècnics que hem de guardar en un calaix perquè, quan els tenim a la taula, no tenim cash per desenvolupar-los.
Aquesta vegada sembla diferent: els diners els ha de posar l’ACA, diu que els té reservats i l’únic que convé és que Generalitat i Consell Comarcal s’entenguin. Sembla senzill: uns volen rebre competències i els altres estan disposats a cedir-les. I diuen que ho faran abans d’acabar l’any. Ens ho podem creure, però també té tot el sentit dubtar-ne un xic, si la primera fase ha durat set anys.

Febre per les vacunes

Els joves ja es poden vacunar. Fa tot just dos dies i han (hem) deixat ben clar a tot el país, que volem la nostra dosi. Els experts apunten que pràcticament totes les persones que es contagien no s’han vacunat. I la realitat és que els rebrots de les últimes setmanes són en un entorn molt més jove que els que hem viscut en altres onades.
Al Berguedà hi ha hagut 9 contagis en l’última setmana: 5 a Berga, 1 a la Pobla, 1 a Avià, 1 a Gironella i 1 a Puig-reig. Mitjana de casos: 38 anys. Els avis no es contagien, i això fa encara més relatiu el problema. Però que la vacuna funciona costa de qüestionar.
El Berguedà també és una de les comarques més vacunades del país. I ha estat el niu de les tres proves pilots de vacunació massiva que han donat peu a una campanya de maratons per tota la Catalunya central. La campanya va començar a Manlleu i a Súria dijous, el primer dia que els joves es podien vacunar, i sorpresa: els joves van desbordar Manlleu i Súria.
Salut ha tardat menys de 24 hores a reaccionar. Les maratons es van anunciar quan només es podien vacunar els majors de 30 anys, i per això aquesta primera campanya serà només per als majors de 30 anys. Per tant, a l’única parada que la campanya farà al Berguedà, a Berga dimecres vinent, només hi podran anar els més grans de 30. Això sí, Salut no descarta fer noves maratons més endavant, adreçades només als joves.
Ara per ara, potser qui més necessita vacunes són els joves, però és que no són infinites. La campanya de maratons es va presentar fa dies aspirant a haver-ne posat 5.000 en acabar la gira. Si s’hi sumen els joves, la sorpresa seria tenir prou vacunes per immunitzar a tothom.

Un altre ple de mínims

En l’àmbit polític, aquesta setmana hi ha hagut ple a Berga. El titular fàcil el donava una nova moció, aquesta vegada per rebutjar la condemna a Marcel Vivet. Aprovada per unanimitat, però gir de guió: la notícia no va ser la condemna extramunicipal, sinó el debat sobre la utilitat d’aquest tipus de mocions, que és inevitable posar al mateix sac que el polèmic boicot a les empreses israelianes.
El suport a Marcel Vivet va ser gairebé unànime. Tots els regidors, menys el del PSC, Abel Garcia, van votar-hi a favor. D’acord, i ara què? Potser en un món idíl·lic una allau de mocions municipals a favor d’un represaliat faria reflexionar qui té el poder. Aquí, no sol passar.
La resta del ple podria ser el de juny. La residència va ser el tema estrella, i sembla que el reclamat ple monogràfic per decidir la gestió no arribarà fins passat l’agost. El problema, immens i clarament encallat, va sortir i ressortir durant tot el ple, i el pitjor és que no sembla que la solució sigui qüestió de setmanes.
Per cert, ara que parlàvem de mocions, la setmana que ve se’n presenta una d’atípicament decisiva per la comarca. El ple comarcal sotmetrà a aprovació (o hauria de fer-ho) una modificació pressupostària per dotar de pressupost les primeres accions del pla de reactivació comarcal. Hauria de ser el tema de la setmana.

X