Berga

La Rasa dels Molins, en venda

La Rasa dels Molins, en venda
L'edifici de la Farinera forma part d'un dels solars que el SAREB ha posat en venda. MARC CANTURRI

El 56% dels terrenys de la zona nord de la Rasa dels Molins estan en venda. Són tots els que, en el seu moment, van poder comprar els empresaris que volien urbanitzar la zona. En total són nou parcel·les i no n’hi ha cap que valgui més de 60.000 euros. Els promotors que volien crear blocs de pisos i jardins a la zona fa deu anys ara se’n fan creus: asseguren que hi van perdre molts milions d’euros i apunten directament a la lentitud de l’administració com a detonant del seu fracàs.

Des de fa mesos, Altamira Immuebles, la immobiliària del Santander, ven l’edifici de la plaça Viladomat on antigament hi havia la carnisseria de Cal Virrey. També ha posat al mercat tota la parcel·la de la Farinera, que és molt més extensa que l’edifici en ruïnes i de fet, arriba ben bé fins a mitja rasa. També es ven un solar important que connecta el fons del carrer Verge de la Salut, el Vall de Baix, amb la parcel·la de la Farinera. El banc també es vol treure de sobre un terreny de forma allargada de darrere l’edifici del sindicat; un solar que toca al carrer Gran Via, a pocs metres de la cruïlla amb l’Altarriba i Godolà; i fins a tres parcel·les que queden a mà esquerra pujant pel carreró que connecta la Rasa dels Molins i la ronda Moreta.

Més del 50% de la rasa

Cinc promotors de la Catalunya central es van constituir com a Berga Centre S.L. el juny del 2005 amb la idea d’edificar en uns terrenys que eren —i són— un pou d’abandonament i insalubritat al cor de Berga. Van dedicar els primers anys a recopilar parcel·les de la rasa. En necessitaven més del 50% per poder promoure la urbanització de la zona. El 50% els donava via lliure per plantejar la seva idea d’urbanització, però no els eximia d’haver de consensuar qualsevol pas amb la resta de propietaris. I per això van intentar adquirir el màxim de terrenys. Les negociacions amb els petits propietaris es van allargar anys i no va ser fins al segon mandat de Juli Gendrau a l’Ajuntament de Berga (2011-2015) que els empresaris van començar a fer passos importants amb l’administració.

Urbanisme ja havia dit que sí

Preguntat per l’Aquí Berguedà, l’exalcalde Gendrau diu que, si no ho van tirar endavant, va ser perquè “no els sortien els números”, ja que “la crisi immobiliària ho va fer inviable”. Però els promotors apunten directament a ell. Retreuen “els pals a les rodes que hi va posar l’Ajuntament”, i hi ha un document que els avala: la modificació del Pla Urbanístic, que havia de permetre urbanitzar la zona, tenia el vistiplau de la comissió d’Urbanisme de la Catalunya central des del març del 2011, però el següent pas era del ple de Berga, i els va tocar de mort. L’Ajuntament ho va aprovar el maig del 2011 amb els vots a favor de CiU (7) i la CUP (2), i les abstencions del PSC (6) i d’ERC (1). Però els polítics hi van posar condicions: van dir als promotors que havien d’incloure-hi pisos de protecció oficial. La solució que proposaven era que, en lloc de fer-hi els 295 habitatges que Urbanisme ja havia aprovat, n’hi fessin 416. D’aquests, 43 serien de protecció oficial i 10 de promoció concertada. A banda, s’hi habilitarien 300 places d’aparcament.

El govern va vendre a l’oposició que construir-hi més pisos era l’única manera de fer viable el projecte: els promotors estaven disposats a invertir-hi sis milions, i tenien un banc avalant-los, però per recuperar la inversió havien de vendre pisos, i descomptant la part dels de protecció oficial de la proposta inicial, no els sortien els números. Per als promotors va ser una batzegada: “Això ens va fer perdre entre un any i dos més. Va esclatar la crisi i ja vam haver de deixar-ho. I tots sabem que hi havíem dedicat molts esforços i que, si aquell 2011, no ens arriben a fer replantejar el projecte, ho hauríem tirat endavant”, apunta un d’ells, que parla per primera vegada del projecte, en conversa amb l’Aquí Berguedà.

“Teníem altres focs oberts”

L’extinció oficial de Berga Centre S.L. va ser el setembre del 2016, però ja feia temps que els empresaris havien donat per perdut el projecte. L’exalcalde Gendrau assegura que, quan va plegar, “els empresaris encara en tenien ganes”, tot suggerint que el projecte encara tenia recorregut quan la CUP va entomar la vara.

Oriol Camps (CUP) era regidor a l’oposició durant l’últim mandat de CiU i va ser el primer regidor d’Urbanisme de la CUP. En declaracions a l’Aquí Berguedà admet que alguns assessors tècnics de l’Ajuntament li van recomanar tirar endavant el projecte perquè “estava tot força avançat”. Ara bé, també recalca que “hi havia molts fronts oberts” i que en cap cas va notar “l’interès que els propietaris sí que hi tenien quatre anys enrere”.

Els terrenys, al SAREB

Ara l’escenari és molt més complex. Els solars fa cinc anys que són en mans del SAREB, el banc dolent. Desencallar la urbanització ara depèn del banc, que té interès a desfer-se’n, però que suma una nova cadira en unes negociacions que fa menys de deu anys estaven encarrilades.

Si l’Ajuntament no arriba a cap pacte amb el banc, no pot tocar res a la Rasa dels Molins. I això que el que es va aprovar el 2011 continua vigent: ningú hi ha fet cap modificació, de manera que el sí d’Urbanisme a construir-hi 300 pisos continua vigent. El SAREB no els farà. Els promotors que sí que hi havia fa una dècada, tampoc. L’Ajuntament tenia i té altres fronts més urgents, i la Rasa dels Molins no és una prioritat. Mentrestant, la idea de veure un barri vell connectat a l’eix que travessa la ciutat ha quedat clar que no era més que un somni.

El Museu de la Patum, tampoc

ERC i el PSC volien aprofitar la Rasa dels Molins per fer-hi el Museu de la Patum. Tenien al cap portar-hi serveis de l’administració, espais comercials i fins a 300 places d’aparcament. Però CiU ho va descartar quan va recuperar la vara.

Abans, això sí, els convergents ho van estudiar. Juli Gendrau va encarregar a la Diputació de Barcelona la redacció del projecte, hi va destinar 600.000 euros i va descartar-ho perquè ho considerava “inviable econòmicament”.

L’alcalde en aquell moment va recordar que la Rasa dels Molins estava en mans privades i això endarreria el procés per alçar-hi el museu patumaire. L’alternativa era portar-lo a l’edifici de l’Ateneu, a la plaça de Sant Pere, però finalment tampoc va ser el cas.

Ajuntament de Berga Rasa dels Molins

Comentaris