Junts per Berga demana al govern municipal que aprofiti els Next Generation de sostenibilitat turística per aconseguir els diners que calen per fer el Museu de la Patum a l’edifici de l’Ateneu, a la plaça de Sant Pere. El projecte està fet des de fa 12 anys, però caldria adaptar-lo. El principal grup de l’oposició defensa que l’Ajuntament ja disposa dels edificis de l’Ateneu i l’Escac en propietat i “només seria qüestió d’actualitzar el projecte”.
Preguntada per l’Aquí Berguedà, la regidora de Patum, Roser Valverde (CUP), ha assegurat que ja ho tenien present i que ho estan treballant. Junts per Berga els demana que es presentin a la convocatòria del 2022, tenint en compte que ja s’ha acabat el termini per la d’aquest 2021. En aquest sentit, Valverde ha dit que “estem atents a les noves convocatòries”, tot i que ha matisat que “a hores d’ara encara no sabem quins requisits haurem de complir ni si haurem de demanar ajuda a altres administracions per poder-nos-hi presentar”.
Valverde també ha deixat clar que “és una proposta que surt del Patronat de la Patum i que per tant tenim clar que hem de treballar per aconseguir-la”. Ara bé, la regidora també ha recalcat que és una cursa de fons: “Adaptar el projecte i buscar diners en subvencions tot just és la primera fase. Però n’han de venir moltes més després, abans no veiem l’obra feta”.
Treure la pols als plànols de fa més d’una dècada
Segons els plànols de fa més d’una dècada, la intervenció s’enfilaria fins als 3 milions d’euros. Des d’aleshores, cada govern que ha passat per l’Ajuntament ha demanat diners a la Generalitat per fer possible el projecte, però fins ara cap se n’ha sortit. El 2009, amb el projecte acabat de sortir del forn, l’aleshores regidor de Patum, Jaume Vima, va demanar diners al llavors conseller de Cultura, Joan Manuel Trasserres (ERC). Aleshores el govern municipal assegurava que ja tenia 2 dels 3 milions que necessitava, però reclamava a la Generalitat que hi aportés el milió restant. La Generalitat, a més, acabava de posar 5 milions d’euros al Museu dels Castellers de Valls, i el ‘no’ del conseller Trasserres va coure als passadissos de l’Ajuntament de Berga.
Aquell projecte, del qual no s’ha tocat ni una coma des d’aleshores, contemplava una remodelació íntegra de l’interior de l’edifici de l’Ateneu. S’hi preveien sales per a les comparses i també “un recorregut a través d’innovadors mètodes audiovisuals per tal que els visitants s’imaginessin que eren enmig d’un salt de plens”.
L’alternativa al museu de la part nord de la Rasa dels Molins
Portar el Museu de la Patum a l’edifici de l’Ateneu va ser l’alternativa del govern de Juli Gendrau (CiU), després de descartar fer-lo a la part nord de la Rasa dels Molins. Aquesta última idea venia del mandat de l’alcalde Ramon Camps (PSC), associat amb l’Esquerra Republicana de Josep Xoy.
Els republicans i els socialistes pressionaven perquè s’aprofités el museu patumaire per tapar el que consideraven “un forat negre al centre de Berga”. Ara bé, diversos sectors de la Patum defensaven la idea que les comparses s’havien d’exposar a la plaça de Sant Pere. Per casar els dos corrents, l’arquitecte Pere Riera va plantejar una passarel·la que sortís des de la plaça Doctor Saló i travessés la ronda Moreta per connectar l’espai amb la part nord de la Rasa dels Molins. Allà s’hi pretenia fer l’edifici del museu, calcant la forma de la plaça de Sant Pere i els seus tentacles, és a dir, els carrers que hi donen accés.
Però a finals del primer mandat de Juli Gendrau a l’Ajuntament, els convergents i la CUP van descartar definitivament el projecte de l’anterior govern. L’últim ple de la legislatura, a mig 2011, CiU i la CUP van donar el vistiplau urbanístic a construir més pisos a la part nord de la Rasa dels Molins. Això aplanava el camí dels empresaris que ja havien comprat més de la meitat de les terres i allunyava definitivament (si és que encara n’hi havia que hi creien) la idea de la rèplica de la plaça a la Rasa dels Molins.
La versió oficial va ser que el museu a la rasa “no era viable econòmicament”. Gendrau confiava que el museu a l’Ateneu era més ràpid d’enllestir i va deixar clar que s’alineava amb els sectors de la Patum que preferien un museu al mateix espai de la festa: la plaça de Sant Pere. De fet, i per defensar-se de les crítiques d’un anterior govern que veia enterrat el seu projecte museístic, Gendrau fins i tot va parlar d’una segona fase en què el museu de l’Ateneu es podria ampliar i ser “igual d’ambiciós que el de la Rasa dels Molins”. Tot això era notícia a finals del 2009.
