Diverses associacions empresarials d’arreu del país insisteixen que cal millorar les relacions entre sector públic i privat en el context de reactivació econòmica actual. És una de les principals conclusions de la trobada d’organitzacions empresarials territorials d’aquesta tardor. En la línia del que al Berguedà plantejava la Visió ACEB, la reunió de l’empresariat va concloure que cal una cooperació publicoprivada per consensuar les polítiques per a la reactivació.
De fet, l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB) va ser representada en la reunió pel seu president, Josep Maria Serarols, i la gerent, Neus Piniella. A banda de l’ACEB, també hi van ser Cecot, Centre Metal·lúrgic, CIESC, FEGP, FOEG, Patronal Metal·lúrgica de la Catalunya Central, la UEA i la UEI. Totes les entitats van consensuar que, a banda de la cooperació entre agents públics i privats, cal un nou model tributari i orientar la formació als perfils professionals que necessita cada territori.
Admeten desconfiança cap al sector públic i proposen solucions
Els empresaris van coincidir que cal assolir una relació de “confiança” entre el sector privat i el públic que “actualment no es dona”. Per assolir-ho, les entitats apunten entre altres propostes que, per part del sector públic, seria oportú retre comptes obligatòriament i unes auditories externes de la mateixa manera que fa qualsevol empresa o autònom.
De la mateixa manera que es detallen propostes orientades al sector públic, les entitats també han llistat mesures i accions a emprendre des del sector privat com ara fer visibles casos d’èxit en gestió publicoprivada, denunciar públicament aquells casos de mala gestió que acaben afectant la imatge general de tot el teixit empresarial i treballar pel prestigi públic de l’activitat empresarial i de la persona empresària.
El 2020, l’any de més pressió fiscal de la història
Pel que fa al segon aspecte tractat, el tributari, els empresaris van lamentar que l’any 2020 ha estat l’any de major pressió fiscal fins al moment, malgrat l’impacte que la Covid-19 ha provocat a les empreses. Lluny d’actuar amb una política fiscal que donés suport a l’activitat i la inversió, l’empresariat apunta que l’actuació fiscal ha anat més orientada a endeutar encara més les empreses.
Tanmateix, i en un àmbit més proper i local, el teixit empresarial demana un model tributari compensatori. De fet, la majoria d’empreses estarien disposades a pagar més si els serveis prestats per les administracions fossin eficients i àgils. Per poder desenvolupar activitat als territoris, reclamen una administració “business friendly”, vies per accelerar o reduir el temps destinat a tramitacions amb els ajuntaments perquè que no es converteixin en el principal escull a l’hora d’iniciar o de gestionar activitats econòmiques. Segons diuen, per a l’activitat empresarial el temps són diners i “és vital que els serveis públics s’orientin a donar suport i ajudar a les empreses i als ciutadans”.
Entre les propostes que recull el document en l’àmbit impositiu, hi ha la que aposta per l’ús d’impostos directes i finalistes si l’objectiu és incentivar o desincentivar determinades activitats, i un cop assolit l’objectiu eliminar tal impost i no consolidar-lo.
Volen que Formació Professional sigui cosa del Departament d’Empresa i no d’Ensenyament
I, finalment, les associacions entenen que un dels principals problemes és que el sistema de Formació Professional a Catalunya depèn d’Ensenyament i no d’Empresa i Ocupació. Un problema agreujat per la dispersió del sistema que no es dona en altres Comunitats Autònomes. Les organitzacions empresarials territorials demanen desvincular la governança de l’àrea d’ensenyament i establir-ne una de nova on l’empresariat tingui un pes majoritari en la presa de decisions.
Entre les propostes sorgides en aquest punt, destaquen la d’implementar o adaptar a Catalunya el sistema basc de Centres Integrats de Formació (ocupacional, contínua i reciclatge). El sistema basc fa que els centres treballin en xarxa sense cap discriminació entre públics i privats.
I, finalment, recriminen que cal una adaptació de les formacions a la realitat de cada territori. Segons coincideixen, “una bona orientació reduirà la tassa d’abandonament escolar i permetrà donar a conèixer als joves i les famílies l’ampli ventall de sectors i activitats que disposem”. Per fer-ho possible, les organitzacions empresarials proposen establir la figura de l’orientador professional, desvinculada dels perfils d’ensenyament o docents d’ESO o Batxillerat, i generar la figura dels tutors d’empresa perquè puguin parlar amb tutors de la formació.
