Nova acció de la patronal d’empresaris per intentar que les administracions públiques del Berguedà impulsin accions eficaces per a la reactivació econòmica de la comarca. Aquest dimecres al vespre, a les oficines de l’ACEB, els polítics van seure a les cadires del públic per escoltar les conclusions de l’Índex de competitivitat de les comarques catalanes 2021 que impulsa la Federació Empresarial del Gran Penedès.
L’estiu analitza anualment des del 2003 la competitivitat de les 42 comarques catalanes i elabora un rànquing que serveix per situar en quin punt es troba el teixit empresarial de cada zona en relació amb el de la resta del país. En l’últim any el Berguedà ha estat la comarca que més llocs ha perdut en aquest rànquing: ha caigut de la 28a posició a la 34a. En l’explicació dels resultats, David Moreno, director de l’estudi, va matisar que el Berguedà s’ha recuperat bé de la crisi i els números avalen que aixeca les orelles, però també va recalcar que les comarques que es troben en una posició similar en el rànquing presenten números encara millors, i per això el retrocés de sis posicions en un sol any.
Entre les principals conclusions de la diagnosi, es va esmentar que les comarques amb un índex més alt de competitivitat empresarial són aquelles on hi ha més habitants, però també aquelles on les polítiques s’impulsen des d’una col·laboració més estreta entre públics (ajuntaments i consells) i privats (empresaris). Pel que fa a la pandèmia, l’estudi reconeix que el coronavirus i l’auge del teletreball ha fet guanyar pes a les comarques allunyades de les grans ciutats, però també desgrana que algunes ho han fet de manera més aclaparadora que d’altres.
Un dels moments que més interès va despertar durant l’exposició de les conclusions va ser l’exposició de les fortaleses i les debilitats de la comarca quant a competitivitat. I el quadre que va aparèixer en pantalla en aquell moment parla per si sol: de tots els indicadors valorats, el Berguedà només despunta en un aspecte, la sostenibilitat mediambiental, on ocupa la primera posició de les 42 comarques. En canvi, la comarca té molts deures per fer en altres aspectes com el foment de l’emprenedoria i el dinamisme empresarial (40è lloc), en la millora d’infraestructures de transport i comunicacions (39è), la sostenibilitat social (33è), en la qualificació i la formació de les persones en edat de treballar (30è lloc), en l’accés als mercats de clients i proveïdors, i l’accés a la informació (30è lloc) o en la disponibilitat de zones on desenvolupar nous negocis (29è lloc).
Precisament en aquest últim punt hi van incidir, al final de la ponència, el president de l’ACEB, Josep Maria Serarols, i el membre de la junta de la patronal berguedana, Albert Vilardaga. Tots dos van matisar que l’estudi contempla que hi ha més sòl industrial disponible del que realment hi ha a la comarca. I això és perquè els registres públics en què es basen tots els estudis reconeixen com a sòl industrial les colònies. I hi ha dos matisos: no tot l’espai d’una colònia industrial està pensat perquè hi vagin empreses (hi ha habitatges, esglésies, instal·lacions esportives, jardins…) i les actuals condicions de la majoria de colònies fan que no surti a compte per a les empreses desplegar-s’hi perquè els espais no estan adaptats als requisits actuals per fer-hi fàbriques. “Si les dades contemplessin tot això, estaríem molt pitjor”, va sentenciar Serarols.
De fet, la manca de sòl industrial disponible és un dels arguments que més està utilitzant l’ACEB en els últims mesos per defensar que cal posar en marxa el polígon d’Olvan. Els empresaris apunten que hi ha molts negocis que volen instal·lar-se a la comarca o ampliar les seves línies, però no poden perquè no hi ha espai on fer-ho. I això va molt lligat a la incapacitat de retenir talent que té el Berguedà, i que és una altra de les grans conclusions que treu l’estudi anual de la Federació Empresarial del Gran Penedès.
El pla de reactivació ressona sense que ser mencionat
La majoria de les conclusions de l’Índex de competitivitat de les comarques catalanes casen amb el diagnòstic que fa més d’un any va presentar la patronal d’empresaris del Berguedà en la seva Visió ACEB, el pla de reactivació que intenten que les administracions despleguin a la comarca.
Les connexions no són casuals. El mateix president de la patronal, Josep Maria Serarols, va dir en l’atenció als mitjans prèvia a l’acte d’aquest dimecres que l’Índex és “una eina que serveix a qualsevol empresari per prendre decisions”.
La posterior presentació de les conclusions de l’estudi va servir per reunir a les oficines de l’ACEB tota la plana política comarcal. Hi eren els alcaldes dels principals municipis del Berguedà. També el president de l’Agència de Desenvolupament, Lluís Vall, i el president del Consell, Josep Lara, a qui la patronal ha “perdut la confiança” després de la inacció dels últims mesos per desenvolupar un pla de reactivació que a mig estiu semblava consensuat per tothom.
