El vicepresident Puigneró sabia des que va baixar del cotxe oficial aquest dimecres a Gironella per presentar-hi novetats sobre l’estació (o la parada o el baixador, el que us agradi més) que els periodistes li preguntarien per l’estació de Berga. Ho sabia ell, ho sabien els seus tècnics, ho sabien els polítics que el rebien i ho donàvem per fet els periodistes, que mentre l’esperàvem ja comentàvem la jugada. És inevitable fer-ho. I no per alimentar un conflicte (que personalment entenc, però no comparteixo), sinó perquè fa massa anys que el camí de l’estació de Berga encadena dos passos enrere per cada un que fa endavant. En tot cas, més que comparar, potser seria més sa per a tots plegats buscar punts en comú. Provem-ho.
D’entrada, un aclariment: l’estació de Gironella tècnicament no és estació perquè els tècnics del Departament relacionen el concepte ‘estació‘ amb una infraestructura amb serveis com ara la caseta on s’expedeixen bitllets i una capacitat de concentrar busos que Gironella no tindrà. Li podem dir parada, baixador o, si això fa sentir millor algun hooligan de la capital, guingueta. El cas és que, per més que li canviïn el nom, l’equipament de Gironella farà exactament el que ha de fer: resoldre una necessitat.
I no, la necessitat no és convertir-se en la central d’autobusos del Berguedà. Perquè si fos aquest l’objectiu, hauria calgut tirar a terra el Bonpreu i el parc infantil per fer lloc als busos, com a mínim. Però no cal. No ha calgut mai. Perquè a Gironella el que de debò li cal és deixar de tenir busos aparcats al mig de l’avinguda principal a totes hores. I la infraestructura que d’aquí a un any es preveu estrenar a tocar de l’avinguda servirà exactament per això: per descongestionar la principal artèria del municipi.
Mentrestant, a Berga els autobusos continuen aparcant en un carril lateral del passeig de la Pau, que si no és la principal artèria de la ciutat, poc li falta. A vegades aquest carril lateral és insuficient. Quan això passa, els conductors s’han de fer lloc com poden per cabre-hi tots, i això complica un gir a la plaça de la Creu que, ja de per si, és un trasbals. I aquesta és la principal meta que ha de moure Berga: treure els busos de la zona actual per portar-los a un espai més endreçat. Just el que ha passat a Gironella, salvant les diferències que cadascú hi vulgui posar.
Però seguim buscant-hi punts en comú. Si d’una cosa es pot beneficiar Berga del projecte de Gironella és que, a grans trets, marca el camí que s’ha de seguir per fer-se realitat. Al govern gironellenc li ha costat ben bé sis anys de culminar: una expropiació a Adif, una modificació urbanística, la cessió del terreny a la Generalitat perquè pugui fer l’obra i l’adaptació dels preus del 2016 a l’actualitat. I això ha costat sis anys. Sí, amb una pandèmia al mig, però sense l’oposició veïnal que sí que s’ha trobat el govern a Berga.
A la capital, pràcticament s’haurien de seguir els mateixos tràmits que a Gironella: expropiar, modificar urbanísticament (a la Rasa dels Molins es va encaminar a principis d’aquest mandat amb l’aprovació del pla de millora urbana) i cedir el terreny a la Generalitat perquè alci l’estació. Com a mínim. Ah, i un mínim consens amb els veïns de la zona on es vulgui alçar l’equipament. Sembla que calia alguna cosa més que “un govern valent”.
