Només un 20% dels negocis de Berga tenen més feina per Patum i més d’un 40% asseguren tenir-ne menys

La unió de botiguers de la ciutat ha fet un estudi per mesurar l'impacte econòmic de la Patum als comerços i, amb els números sobre la taula, reivindica la necessitat de fer polítiques de promoció econòmica més eficients. Una de les evidències és que les barres de les entitats a la fira perjudiquen molt els bars de la zona

Més de la meitat dels establiments de Berga tanca per Patum o redueix l'horari. ACN

Prop d’un 20% dels negocis de Berga (19,05%) augmenten la seva activitat comercial per Corpus i més d’un 40% asseguren tenir menys feina (41,66%). De fet, un de cada dos establiments de al ciutat aprofitar per tancar i fer vacances (20,24%) o bé reduir el seu horari per la poca demanda que té (33,33%). Són algunes de les conclusions de l’enquesta que la unió de botiguers de la ciutat, Bergacomercial, ha fet entre els seus associats per mesurar l’impacte econòmic que té la Patum en el teixit comercial. L’associació ha aconseguit recollir 87 respostes de botigues d’alimentació, complements, electrònica, despatxos, animals, salut i benestar i restauració.

Entre el 19,05% d’establiments que té més feina que mai per Patum, destaquen els negocis de menjar per emportar, la restauració, perruqueries i els establiments que venen articles de Patum (samarretes, records…). En canvi, entre el 41,66% d’establiments que tenen menys feina, hi ha sobretot botigues de productes no essencials que no generen cap demanda addicional per Corpus. A banda, hi ha un altre 39,29% d’establiments que manté les vendes i activitat de negoci de la resta de l’any. Són, sobretot, botigues de productes essencials i molt relacionats amb l’alimentació.

L’enquesta de Bergacomercial també s’ha fixat en els horaris que fan els botiguers per Patum. El 53,5% tanca o redueix horari per la poca demanda que té. Els que modifiquen l’horari però continuen obrint són, sobretot, establiments amb productes quotidians o essencials. En canvi, un de cada tres assegura que fa un horari normal (33,33%) i són, bàsicament, establiments de productes essencials pròxims a la Zona Patum (el Vall i el barri vell). En aquest apartat, només un 13,10% amplia l’horari i, sobretot, són restauradors pròxims a la Zona Patum i establiments que venen articles relacionats amb la Patum.

Els firaires, el malson dels restauradors del Vall

Una altra de les grans evidències que demostra l’estudi de Bergacomercial és que la competència de firaires que tenen els restauradors del Vall els perjudica severament. La majoria comenten que ja no augmenta tant el volum de feina com anys enrere i el sector es queixa que, a més, els restauradors han de cedir el seu espai del Vall als firaires. De fet, no ho troben estrany, ni de bon tros, perquè la majoria són “activitats comercials amb marges de negoci molt més alts al no tenir despeses com la contractació de personal, impostos o altres”, detalla la unió de botiguers en un comunicat.

Des de Bergacomercial, entenen que “les entitats de la ciutat han de trobar maneres de finançar-se”, però reivindiquen que “mai pot ser a costa de les empreses que tenen el seu negoci, la seva forma de vida i que generen ocupació a la ciutat”. Per això, la unió de botiguers insisteix en “la necessitat d’elaborar un estudi exhaustiu de l’impacte econòmic de Patum als negocis de la ciutat per poder afinar estratègies comercials més eficients per part de la Promoció Econòmica de l’Ajuntament”.