El Tabal va optar per concentrar els seus actes commemoratius dels 400 anys abans dels cinc dies de Corpus. Va recollir la resta de tabalers de la ciutat en la sortida del Tabal del dia de l’Ascensió, va sumar-se als salts de guites al Vall i va fer una tabalada amb la canalla el dia dels Quatre Fuets.
Però aquest diumenge, a l’inici de l’última Patum completa del 2022, també ha volgut tenir uns minuts de commemoració. Per megafonia s’ha llegit un text que recorda què diuen els primers documents que s’han trobat de la comparsa. Un dels moments més emotius del discurs ha estat quan s’ha mencionat la historiadora Dolors Santandreu, que va ser qui va descobrir el document que acredita els 400 anys de les comparses: la plaça ha esclatat amb aplaudiments. Santandreu va morir fa uns mesos, però en aquesta Patum ha tingut diversos moments d’homenatge per la seva tasca per la festa.
El text que s’ha llegit ha acabat amb una eixordadora ovació cap al tabaler, Xavi Prat, visiblement emocionat. La megafonia ha dit exactament això:
El 18 de juny de l’any 1621, justament ahir va fer 401 anys, Pere Boxader, clavari de l’aleshores Vila de Berga, escrivia en un llibre de comptabilitat municipal el mot “Tabal”. Ben segur que no era la primera vegada que això passava, però les casualitats de la història han fet que aquesta sigui la primera referència d’aquesta comparsa patumaire descoberta per la historiadora berguedana, Dolors Santandreu Soler i, per tant, el punt d’inici conegut de la més que centenària història del Tabal.
Des d’aquella llunyana data, el Tabal va continuar participant en l’antiga Bulla de Corpus; primerament com a únic instrument musical de la celebració i, més modernament, com a veritable herald de la festa.
Any rere any; segle rere segle, el vell i revingut Tabal ha anunciat La Patum congregant els berguedans al seu redós. Cada any, ja fos el primer diumenge de maig, el Dijous de l’Ascensió o el diumenge de la mateixa setmana, ha fet públic l’acord municipal de repetir l’antiga consuetud patumaire, i els berguedans i berguedanes l’hem acompanyat pels carrers i places de la nostra ciutat amb el cor ple de joia per l’esperat anunci. Durant aquests quatre segles, desenes de berguedans han tingut l’honor de ser tabalers de La Patum, i centenars i centenars –milers i milers- d’infants i també adults, no s’ha pogut estar de fer-lo repicar. Durant aquests quatre segles, el Tabal ha esvaït núvols i més núvols, i aquells berguedans absents l’han pogut sentir posant l’orella a terra.
Esperem que així continuï molts anys més!
