El Berguedà ja no és la comarca més recicladora de Catalunya, però continua sent un territori referent en aquesta matèria. Aquest any, però, la Conca de Barberà ha pispat al Berguedà el privilegi de liderar el rànquing per comarques, després d’haver implantat la recollida porta a porta i un sistema de contenidors tancats en els seus 22 municipis, tots els de la comarca. Tot plegat ha fet que el percentatge de recollida a tota la comarca s’enfili per sobre del 80%.
Al Berguedà, aquest 80% de recollida selectiva també se supera en tots els municipis que fan porta a porta. El problema és que, a la resta de municipis, encara hi ha el sistema de recollida convencional i les xifres de reciclatge són molt baixes i acaben fent disminuir el percentatge de recollida selectiva comarcal fins al 68,70%, segons les dades de l’Agència de Residus. Per aquests municipis sense porta a porta, el Consell Comarcal fa anys que treballa per desplegar-hi un model de contenidors intel·ligents que, segons les últimes previsions de l’ens, hauria d’estar en funcionament abans que acabi el mandat.
Tornant al rànquing que aquest divendres ha fet públic l’Agència de Residus, les diferències percentuals entre els municipis del porta a porta i els pobles amb sistema convencional fan que la Conca de Barberà es distanciï àmpliament al capdavant de la classificació i, a la vegada, propicien que Osona trepitgi ja els talons al Berguedà: els osonencs ja reciclen un 68,59% del que generen, és a dir, només 11 centèsimes menys que els berguedans.
Només un 46,6% de recollida selectiva en el conjunt del país
Un 46,6% dels residus municipals del total generat l’any 2021, que va ser d’1.878.000 tones, s’han recollit de manera selectiva. Això representa un increment del 3,1% i 52.700 tones més que l’any 2020.
Pel que fa a la xifra de generació de residus, l’any 2021 s’han generat uns 4 Mt de residus municipals, un 1,3% més que a l’any 2020, i la generació per càpita s’ha situat en 519 kg/hab./any.
En recollida selectiva, per fraccions, les 4 principals (orgànica, vidre, paper i cartró i envasos) han augmentat lleugerament respecte de l’any anterior. La que més ha crescut ha estat la matèria orgànica (4,6%), seguida del vidre (3,2%). Els envasos i el paper/cartró augmenten menys, un 1% i un 0,5% respectivament. Tanmateix, encara hi ha més de la meitat dels residus municipals generats que no es recullen selectivament. La fracció restant representa el 53,4% de les tones recollides (2.149.400 t).
La fracció restant s’ha de tractar abans de destinar-la al tractament final (dipòsit o incineració amb valorització energètica). Es destina prèviament a plantes de tractament mecànic-biològic* (TMB). L’any 2021, s’ha tractat prèviament el 66,7% de la fracció restant generada.
Una dada positiva és la davallada contínua de la destinació a dipòsit controlat. L’any 2021, s’han destinat a dipòsit controlat el 33,6% dels residus municipals generats. L’any 2035, d’acord amb les directives europees, només es podrà dur a dipòsit controlat un màxim del 10% dels residus municipals generats. La quantitat de tones de residus destinats a dipòsits controlats és d’1.352.000 t.
