Nou exemple que evidencia les diferències entre govern i oposició a l’Ajuntament de Berga. El punt més tens del ple d’octubre va ser en el debat sobre una moció presentada pel PSC sobre les ocupacions. La proposta demanava endurir les mesures contra les ocupacions il·legals, però el redactat de la moció no va convèncer ni la CUP ni ERC. Tots els partits van coincidir que hi havia diversos tipus d’ocupacions: les que es fan per necessitat, perquè qui les fa no té cap més lloc on viure, i les que no). Però els dos partits de govern van entendre que la moció del PSC posava totes les ocupacions al mateix sac i van tombar la proposta, fet que va encendre de valent el portaveu socialista, Abel Garcia.
No haver rebut propostes de consens, el gran motiu del malestar
La moció que s’ha debatut aquest octubre feia cinc mesos que era sobre la taula. El regidor del PSC la va passar a la resta de portaveus el maig passat, però aleshores va acceptar debatre-la més endavant perquè la resta de grups la poguessin estudiar a fons i aportar idees per aprovar-la per unanimitat. Després va arribar la Patum i l’estiu i la inclusió de la moció en una ordre del dia plenària es va anar endarrerint fins aquest octubre.
Garcia confiava que, arribats al ple i no havent rebut cap proposta per part del govern, la moció tiraria endavant per unanimitat. Però a la sessió es va endur tota una sorpresa: un ‘no’ en bloc dels dos partits que manen. La CUP va defensar que la moció “criminalitza” les ocupacions de forma genèrica i que estava redactada “des del punt de vista metropolità i no entra dins la situació de Berga”. A més, el regidor d’Urbanisme, Aleix Serra, va criticar que l’escrit de la moció tenia punts que ell associava a forces d’ultradreta i que “no serviria per solucionar temes de Berga”.
En la mateixa línia, el portaveu d’ERC, Ramon Camps, va admetre que no havia aportat feedback a la proposta inicial del PSC, a diferència del que va prometre abans de l’estiu. Això sí, Camps va criticar que veu en l’escrit “línies que no ens acaben de convèncer”. Camps va dir que segurament “ens podríem posar d’acord”, però va posar l’accent en la diferència que hi ha entre ocupacions i el fet que “tenir aquest debat posant-ho tot al mateix sac genera uns discursos que relacionen la delinqüència i la manca de recursos”. Per això van decidir pronunciar-s’hi en contra.
La rèplica final del regidor del PSC va pujar el to del ple. D’entrada va apuntar que la moció que la CUP i ERC estaven tombant, s’havia aprovat en diversos ajuntaments de l’arc metropolità on manaven tota mena de colors polítics. A banda, va recalcar que la moció també parlava del problema social i de les possibles solucions que hi ha per combatre’l. Però va criticar que, a parer seu, el govern li havia faltat el respecte com a grup municipal. “No han tingut ni la mínima decència de preparar-se el debat. Des del 3 de maig que tenen la moció, i vaig ajornar-ho perquè esperava que hi hagués un debat ric sobre el dret a l’habitatge i la lluita contra la delinqüència”, va lamentar.
El regidor socialista va retreure al govern que en cinc mesos “no han tingut temps de parlar-ne i proposar” i va convidar els partits que manen a demanar disculpes al seu electorat “perquè no estan fent la feina abans de venir al ple”.
El regidor Serra li va respondre per tancar el debat: “Ens hem mirat la moció i ens hem pronunciat. Si el resultat no és el que s’esperava, em sap greu”.
Junts per Berga s’alinea amb el PSC i acusa el govern d’alimentar el discurs de la ultradreta
Qui sí que es va pronunciar al costat del PSC va ser Junts per Berga. El seu portaveu, Ferran Aymerich, va ser contundent en el seu torn de paraula i va assegurar que “el que més alimenta el discurs de la ultradreta és que els partits convencionals no afrontem el problema”. En aquest sentit, Aymerich va recordar que “punts de Berga com el carrer mossèn Comellas, el carrer del Balç, la plaça del Forn, la placeta del Carme, el passeig de la Pau, el carrer Cervantes o el carrer de la Pietat han patit ocupacions conflictives en els últimes anys”. I va concloure que “si els que tenim certa responsabilitat no ho afrontem, donem ales als partits d’ultradreta”.
Pel que fa a la gent que ocupa per pura necessitat, Aymerich va convidar el govern a afrontar-ho amb polítiques reals: “Accedint als pisos de la Sareb, arribant a convenis amb bancs, incrementant la borsa d’habitatge de lloguer social, fent polítiques de conscienciació amb els propietaris de pisos buits…”. I va matisar que “si tot això passa, la mitjana de lloguer baixarà perquè els propietaris s’hi veuran abocats si volen llogar el seu pis”.
Els punts de la moció del PSC
La moció del PSC tenia set punts que, havent-se tombat, quedaran en un calaix. Eren aquests:
- Requerir a les entitats bancàries, fons immobiliaris i grans tenidors, a cedir als ajuntaments o entitats sense ànim de lucre els habitatges buits dels que hi disposen, que no hagin llogat o venut en un termini de tres mesos, a comptar des del requeriment de l’administració.
- Demanar a la Conselleria de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, on s’integra la Secretaria General d’Habitatge i Inclusió Social, que es doti anualment als Ajuntaments de recursos econòmics suficients per poder incrementar els ajuts a les persones vulnerables i, especialment, poder ampliar decididament el seu Parc d’Habitatge Social, mitjançant l’adquisició, reforma o rehabilitació d’habitatges per cobrir les necessitats d’aquelles persones que es trobin en situació de exclusió residencial.
- Instar al Govern espanyol i als grups parlamentaris que encetin una reforma urgent de la normativa processal per tal de garantir i donar cobertura a l’actuació policial per a les desocupacions d’aquells immobles ocupats il·legalment, en el moment en que es tingui coneixement i constància de la comissió d’aquests delictes
- Demanar al Consell del Poder Judicial que creï jutjats especials per als delictes d’ocupació a les demarcacions on s’acumulen més casos i creació de la figura del Fiscal especialitzat (que pot dependre del de delinqüència organitzada o del de delictes econòmics atès les vinculacions delinqüencials, amb els grups criminals, la tracta,el blanqueig, etc.).
- Instar al Departament d’Interior de la Generalitat, amb coordinació amb la resta de forces i cossos de seguretat de l’Estat a Catalunya, elaborin amb urgència un Pla Especial de Seguretat contra les màfies (grups i organitzacions criminals) que trafiquen amb persones i amb les usurpacions d’immobles etc.
- Instar al Govern espanyol i als grups parlamentaris que encetin una reforma urgent de la normativa penal per tal de clarificar la tipificació dels delictes de violació de domicili i d’usurpació de la propietat, en quan als actes emprats per a l’assoliment de la majoria de les ocupacions (força i danys a portes i panys, trencament de finestres, accés per balcons, teulades o finestres; butrons, etc.) incrementant la penalitat actual d’aquests delictes en el seus tipus bàsics i, en especial, introduint un agreujant en cas que la finalitat del delicte sigui el lucre en la cessió de l’ús d’immobles sense títol habilitant i es faci en perjudici de famílies en situació de vulnerabilitat, fent responsables als autors d’indemnitzar el dany i perjudici causat a la propietat i als ocupants en qualsevol cas.
- Traslladar aquests acords a les institucions i entitats implicades, Parlament espanyol, Parlament català (Departament d’interior, Habitatge i millora urbana), Departament de Justícia de la Generalitat, Fiscalia General de l’Estat, Consell General del Poder Judicial, Ministeri de l’Interior de l’Estat espanyol, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i a les entitats veïnals del municipi.
