Fa cent anys el pavelló de Suècia era una escola. I no una escola qualsevol. Era l’escola de muntanya de Berga i comptava amb 300 alumnes -totes nenes-, que venien d’escoles públiques de Barcelona i que feien estades a Berga de, com a màxim, dos anys. Se’n deien colònies permanents i s’adreçaven a infants amb problemes de salut i en una situació domèstica que feia molt complicat solucionar-los. Doncs bé, de tot això ara se n’ha fet un documental, L’hora dels infants, que s’emetrà a Berga, al Teatre Patronat, dissabte 12 de novembre, a dos quarts de 7 de la tarda (18.30 h).
Eduard Miguel, codirector del documental, ha explicat en roda de premsa que l’objectiu de l’audiovisual és analitzar la revolució educativa que hi va haver a Catalunya al primer terç del segle passat. Per fer-ho, s’analitzen tres moviments: les colònies escolars, les colònies permanents i les escoles a “ple aire”. N’hi va haver per tot Catalunya, però el documental dedica una part a parlar de l’escola de muntanya que es va crear al Pavelló de Suècia de Berga. Primer, a finals de la primera dècada del segle, a Berga s’hi feien colònies escolars, de només un mes de durada a l’estiu, però al cap de vint anys s’hi van començar a fer les colònies permanents, que s’allargaven, com a màxim, dos anys, o bé el temps que necessités l’infant per recuperar-se o perquè la situació domèstica millorés.
Miguel ha relatat que, amb el documental, han vist que la majoria de nenes que van formar part de l’escola de Berga no estaven malaltes, sinó que venien de famílies pobres i desestructurades. Era una època en què hi havia molta pobresa a Barcelona, moltes famílies vivien en habitatges molt petits i molts infants patien desnutrició. I aquest era el perfil d’alumnes que venien a Berga, en una iniciativa municipal que finançava l’Ajuntament de Barcelona i que també permetia incloure entre l’alumnat 15 nenes de Berga amb les mateixes mancances que les alumnes barcelonines.
Precisament pel fet que eren escoles municipals i no depenien de l’Estat, els mestres tenien més marge per innovar i sortir del marc pedagògic del moment. Això va propiciar que les escoles impulsessin una revolució educativa que s’intenta explicar en el documental.
Tres xerrades prèvies
Per posar context sobre la temàtica del documental, l’Ajuntament ha programat tres xerrades que parlaran sobre la revolució educativa de fa cent anys a Catalunya. Totes seran en dijous, a dos quarts de 7 de la tarda (18.30 h), al Casal Cívic de Berga
La primera xerrada serà dijous vinent, 27 d’octubre, i parlarà de la manera com s’ensenyava la música fa un segle. La farà Glòria Ballús, doctora en Musicologia i professora superior de Piano i Pedagogia Musical.
La segona parlarà de l’educació en temps de república i amb mestres exiliats. L’impartirà Salomó Marquès, professor jubilat d’Història de l’Educació al Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona. Serà dijous 3 de novembre, també al Casal Cívic, i a la mateixa hora que la primera.
I la tercera tractarà la renovació que ha tingut la pedagogia, explicant-ne tant els punts forts com els deures encara pendents. En aquest cas, el ponent serà Jordi Feu, sociòleg, professor del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona i director de la Càtedra de Renovació Pedagògica. Com les dues anteriors xerrades, serà al Casal Cívic a dos quarts de 7.
El regidor d’Educació de Berga, Eloi Escútia, ha celebrat que una nova iniciativa en l’àmbit de l’educació vegi la llum. “En poques setmanes hem presentat diverses activitats de l’àrea perquè intentem que anar movent coses en el marc de l’educació”, ha dit. I ha afegit que el documental codirigit per Eduard Miguel és “un primer pas” per donar a conèixer una part de la història de Berga oblidada per a molts.
