Castellar del Riu, Cercs, Vallcebre, Fígols i el Consell Comarcal del Berguedà. Tots junts, en una mateixa associació, amb la idea d’aconseguir més eines per gestionar els termes municipals. Aquest dijous ha quedat formalment constituït el Parc Rural Regional del Prepirineu Català, una espècie de paraigües administratiu que busca enfortir quatre pobles amb una densitat de població baixíssima, és a dir, amb pocs habitants i grans extensions de terreny a gestionar.
La idea inicial és que els municipis que conformen el parc puguin mancomunar serveis i puguin funcionar com a lobby per aconseguir finançament per desenvolupar-se. A més, la figura de parc rural regional és inèdita al país i no apareix en el marc normatiu, de manera que la regulació d’aquest parc correspondrà als ajuntaments a través de l’associació que s’ha constituït.
Què pretén aconseguir el parc?
El pla estratègic del parc s’ha presentat aquest dijous a l’Ajuntament de Cercs. Ho ha fet el conseller comarcal Pep Llamas, que ha detallat alguns projectes a mitjà i llarg termini com ara la creació d’un parc dels bolets, una reserva de caça fotogràfica, o la mancomunitat dels serveis d’explotació forestal. El nou ens també vol aconseguir oferir serveis com ara la brigada d’obres i manteniment o la vigilància rural. Alhora també vol ajudar a tramitar procediments administratius, cercar recursos per als ajuntaments o organitzar fires, mercats i esdeveniments d’atractiu turístic.
«Un parc del segle XXI», ha augurat l’alcalde de Cercs, Jesús Calderer. I és que el nou ens, ha dit Calderer, es desmarca una mica de la regulació dels parcs naturals que ja hi ha arreu del país: «Que protegeixi el territori sense oblidar la gent que hi viu». I l’alcalde cercorí ha conclòs que, als parcs, la burocràcia és encara més feixuga i en alguns casos fa que sigui especialment complicat que els veïns s’hi puguin desenvolupar i, això, acaba fent marxar la gent del territori. Tot plegat és el que es pretén evitar amb el parc rural regional, i precisament per aquest motiu són els ajuntaments qui portaran la batuta.
I en aquest escenari, aflora inevitablement l’encaix entre el sector primari i el turisme. El nou parc es planteja, pel que fa a la pagesia, fomentar la introducció de noves varietats de fruita de muntanya, recuperar la vinya d’alta muntanya o instruir el conreu d’herbes remeieres. Pel que fa a la ramaderia, el projecte busca habilitar nous espais de pasturatge, instal·lar un escorxador de carn de caça o impulsar l’apicultura.
I pel que fa al turisme, el parc és meticulós a l’hora de referir-s’hi. Els ajuntaments i el Consell entenen que l’entorn convida a l’arribada de visitants i coincideixen que això es pot rendibilitzar. Ara bé, aposten per un model turístic que, per sobre de tot, respecti l’entorn i no fomenti la massificació. En aquest sentit, proposen potenciar rutes de senderisme alternatives o diversificar les zones de pràctica d’esports de muntanya.
Obren la porta a les empreses privades
El conseller Llamas ha deixat clar que no tanquen la porta, en absolut, a la participació d’empreses privades i particulars en la gestió de l’ens. De fet, apunten que la major part de l’àmbit territorial del parc és de propietat privada i, per això, els ajuntaments i el Consell coincideixen que cal buscar fórmules per crear una cogovernança publicoprivada del territori.
L’hora de la veritat
De moment, aquest matí s’ha signat la creació de l’associació de municipis. Ha estat en un acte amb la presència dels alcaldes, el conseller Llamas, el president comarcal, Josep Lara, i també del diputat de Mobilitat, Espais Naturals i Prevenció d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona, Valentí Junyent.
Mentre els polítics feien la signatura, el personal de brigada del Consell Comarcal destapava els cartells que delimiten on comença el parc rural regional. A simple vista, doncs, de moment hi ha una sèrie de cartells repartits pel territori i uns compromisos signats. Ara comença un camí per comprovar si el model és eficient i, per tant, si els municipis petits, amb el temps, es fan una mica més grans o, com a mínim, resolen les mancances quotidianes que actualment tenen.
