El carnaval de Berga, un monstre que té gana

La rua del carnaval de Berga és un miracle, una victòria del carrer. I no s’ha fet des de cap despatx ni des de cap faristol. Han estat les mateixes comparses i els cercles que les formen qui l’han convertit en, indubtablement, la segona gran festa de la ciutat. Des de les comparses que fa anys que marquen estil (interpretatiu, constructiu, de vestuari…) fins al sac de les generacions que cada any suma nous diamants. Però el monstre té gana, i té prou feina a preparar el menjar, com per, a sobre, haver de trobar temps per parar taula.

Les comparses del carnaval no governen (o no haurien de fer-ho). I això que alguna aquest any ha colat un gol històric a mitja ciutat. Hi ha festes on les comparses sí que governen i el destí no para d’evidenciar que van coixes. El que està clar és que les comparses són les reines de la festa, quan arriba la festa, però necessiten que, abans, algú les escolti, deliberi i els pari el tauler de joc amb una mirada estratègica -sí, política- que fixi cap on ha d’anar la festa.

Perquè el carnaval és la mateixa festa que a les 7 de la tarda et fa la sensació que va sobre rodes i a les 12 de la nit, al mig de la carpa del Vall, et sembla que se n’està anant pel pedregar. Ni una cosa ni l’altra. El carrer ha creat un monstre que creixerà cada any, però si des dels despatxos s’adopta la postura de si una cosa va bé, no la toquis, sense cap mena d’autocrítica interna sobre el que es pot millorar, hi haurà un dia que el monstre deixarà de fer-se gran, per anar fent-se vell.

I no, escoltar les comparses no vol dir convidar-les a prendre decisions el divendres abans de la rua, durant el que hauria de ser una reunió de cinc minuts per decidir l’ordre de les carrosses. Escoltar-les tampoc vol dir reunir-se un cop al mes amb elles durant tot l’any. Escoltar-les vol dir recollir sensibilitats quan acaba un carnaval, explicar canvis quan s’estiguin cuinant (si és al setembre, doncs al setembre), seguir recollint sensibilitats i arribar a Nadal amb unes bases de joc concises, atractives i que convidin el monstre a seguir creixent.

Perquè sembla evident que cal definir millor la manera de puntuar unes categories o unes altres. No és casualitat que cada vegada hi hagi més comparses que es presentin a la rua amb una disfressa cridanera, un xou divertit i una carrossa per badar. La línia per saltar d’un rànquing a un altre és cada cop més fina perquè cada vegada s’ha difuminat més el sentit de les categories, i això genera desconcert general. I revisar no vol dir espatllar. Moltes vegades suposa millorar. Amb el carnaval… I amb tot.

FOTO. AJ BERGA (TWITTER)