El novembre del 1980 ETA va intentar assaltar la caserna de Berga. El grup d’etarres que van executar la missió gairebé se’n surten, però van deixar tantes pistes pel camí que no va ser complicat enxampar-los i detenir-los. Els fets s’han relatat en diverses ocasions, però ara el periodista Antoni Batista, un dels grans experts del país a l’hora de tractar informacions relacionades amb ETA, en té nous detalls i els explicarà a Berga, en una conferència a la Sala de Plens de l’Ajuntament, aquest divendres, 14 d’abril, a les 7 de la tarda.
La xerrada també servirà per estrenar una nova pota d’Àgora Cultural, el projecte que busca posar en valor els elements del patrimoni històric i cultural de Berga. En aquest cas, l’Ajuntament ha aconseguit la implicació de l’empresari i comunicador, Xavier Gual, per encetar un cicle de conferències de personalitats relacionades amb el món de la comunicació. No seran periòdiques, es faran quan les agendes quadrin, però les dues primeres deixen el llistó alt per a les que vindran: Batista farà la inaugural i el fotoperiodista Emilio Morenatti, amb un Pulitzer sota el braç, està confirmat per fer un segon acte del cicle cap a la tardor.
Les noves mirades d’aquell intent d’assalt
Aquest divendres Batista portarà a Berga noves perspectives del que va ser aquell intent d’assalt dels etarres. El periodista ha parlat amb protagonistes del cas, des de les dues persones d’ETA que van liderar-lo fins al sentinella va que els etarres van desarmar a la caserna o l’advocada encarregada de defensar els acusats.
Gràcies a aquestes converses, Batista explicarà, durant la conferència de divendres, anècdotes inèdites d’aquell operatiu. El periodista confessa que arribar a contactar amb protagonistes tan directes del cas no ha estat fàcil, però ho atribueix al “respecte cap a les fonts d’ETA”. Fa molts anys que tracta informació que s’hi relaciona i sempre ho ha fet relatant el que diuen, de manera fidel, acurada i objectiva, i això el fa tenir bons contactes en l’entorn d’ETA.
La mitjanit del 15 de novembre del 80
Havia fet sol durant tot el dia, però la negra nit no estava per estiuets de Sant Martí. Feia fred i Berga dormia deserta i fosca. Poc abans de la mitjanit del dissabte 15 de novembre de 1980, aparcava davant de la caserna militar un Seat 132. A dins, hi anaven, aparentment, dues parelles. Una es va quedar dins del cotxe amb actitud carinyosa. I l’altra va sortir i es passejava també com si fossin enamorats: agafats de la mà i abraçant-se tota l’estona.
Parella de guàrdia
Els dos passejants es deien Koldo i Barandi i, de seguida, van aconseguir executar amb èxit el primer pas de l’assalt d’ETA a la caserna de Berga.
Quan la parella de soldats que feia guàrdia va passar pel seu costat, Koldo i Barandi en van encanonar un amb dues pistoles i li van prendre el fusell que portava. L’altre va intentar reaccionar, però el van amenaçar dient-li a cau d’orella: “Quiet, som d’ETA”.
Reduïts els dos soldats, els van fer entrar en un altre cotxe, un Land Rover que ja esperava amb el segon esquadró d’assaltants. Allà hi havia Xabi, el cervell de l’operació, i Chino, un col·laborador seu. Van fer despullar els soldats, es van posar els seus uniformes i, amb els fusells a la mà, van començar a patrullar simulant que eren ells els soldats de guàrdia.
A 1/4 de 2 de la matinada, Xabi i Chino es van plantar davant del sentinella que hi havia a la porta lateral de la caserna. El guardià no va reaccionar, perquè es va creure que els terroristes eren soldats de debò.
El jersei vermell
Sense gaire resistència, el van apuntar amb els fusells i el van tancar a la garita.
Els assaltants ja tenien un obstacle menys per aconseguir el seu objectiu: entrar a la caserna i endur-se 150 fusells i tot tipus de munició.
Però quedava un últim pas. Un tercer grup d’assaltants va arribar a la caserna amb la intenció d’executar el robatori. Eren com a mínim tres persones més: dues disfressades de soldats i una altra de paisà.
De sobte, van notar alguna cosa estranya i es van tancar tots al Land Rover. Tots, menys el Bigotes, el que anava vestit de paisà, que se’n va anar a la garita perquè el sentinella no s’escapés. I el Bigotes va cometre el gravíssim error de dur un jersei de color vermell. Des de la gasolinera, un soldat que feia guàrdia es va estranyar de veure el sentinella sense fusell i acompanyat d’un home amb jersei vermell. De seguida, va donar l’avís, i els assaltants, veient-se descoberts, van arrencar els cotxes i van marxar ràpidament. L’operació d’ETA per assaltar la caserna de Berga havia fracassat.
Soldats abandonats
Els dos soldats que feien guàrdia, els van abandonar a deu quilòmetres de la caserna.
Amb tantes pistes com van deixar, la policia ho va tenir fàcil per detenir-los. L’operació, la va idear Xabi, que havia fet la mili a Berga i coneixia la caserna pam a pam. La base d’operacions era a Manresa, on els etarres tenien un pis franc, i els cotxes els van robar a Vic i a Terrassa.
Tres anys després, els assaltants van ser jutjats i condemnats a 18 anys de presó per un consell de guerra.
La connexió catalana
Jordi Puig Planella, militant de Terra Lliure, també va ser condemnat per col·laborar en l’operació. Al judici, va admetre que era a Berga el dia dels fets perquè li va demanar que hi anés una de les assaltants, a qui havia conegut als Sanfermines de Pamplona. Però va assegurar que no tenia res a veure amb l’assalt.
Li van caure deu anys de presó i en va complir quatre i mig. El 2006, el Tribunal d’Estrasburg va condemnar l’Estat a indemnitzar-lo per no haver respectat la presumpció d’innocència.
Després de sortir de la presó, el 1990, Puig va perdre les dues cames mentre manipulava un artefacte que volia fer esclatar als jutjats de Santa Coloma de Farners.
