Firhàbitat fa un salt internacional i consolida Avià com a punt de trobada de la bioconstrucció

L'ACEB i l'Ajuntament d'Avià han presentat, amb la complicitat de les administracions comarcals, la tercera edició de l'esdeveniment, que serà del 2 al 4 de juny al municipi avianès

Firhàbitat continua creixent. La Fira de la Bioconstrucció i l’Eficiència Energètica encara la seva tercera edició i, per tercer cop, tornarà a tenir Avià com a epicentre. Serà els dies 2, 3 i 4 de juny i, com en les dues edicions anteriors, l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà portarà la veu cantant de l’organització, juntament amb l’Ajuntament d’Avià.

El format serà força calcat al d’edicions anteriors. A tocar del camp de futbol, hi haurà estands d’empreses i entitats, a banda i banda de l’avinguda Francesc Macià. Hi haurà activitats paral·leles per tot el poble, tallers, conferències, etc. Però, a banda, aquesta vegada Firhàbitat incorpora més col·laboracions professionals, noves formacions i acull professors i estudiants, no només de la resta de l’Estat, sinó de tot el continent europeu.

I és que Firhàbitat 2023 serà també l’escenari de la trobada final de HybridTim, una iniciativa europea finançada pel programa Erasmus+ que pretén generar eines docents per afrontar els nous reptes de la construcció amb fusta. Aquesta trobada portarà a Avià professors i alumnes catalans, però també d’Àustria, Dinamarca, Lituània i Letònia, i casa amb la idea de l’organització d’aprofitar Firhàbitat per donar a conèixer la bioconstrucció, les sortides laborals que té i, a la vegada, el territori.

Pel que fa a les xerrades, aquest cop estaran dividides en cinc blocs temàtics: materials naturals, eficiència energètica, salut de l’hàbitat, sistemes constructius i habitatge sostenible.

Premis a les millors tesines del màster de bioconstrucció de la Universitat de Girona

Firhàbitat també estrena col·laboració amb la Universitat de Girona. Enguany aprofitant el cap de setmana de fira, el centre universitari entregarà a Avià els premis a les millors tesines del màster de bioconstrucció que s’hi imparteix tot l’any. També és novetat les propostes formatives i divulgatives que portaran a Firhàbitat la Red de Construcción Con Paja.

L’organització manté al·licients ja consolidats al programa com la trobada anual de l’Institut Espanyol de Baubiologie i la cooperació amb el Gremi de Fusta i Moble de Catalunya, que l’any passat ja va programar tallers i conferències sobre fusta constructiva.

La consagració d’Avià com a punt de referència

Firhàbitat va néixer a Avià fa tres edicions com una aposta de l’ACEB i un reconeixement a un municipi que, des de fa anys, és pioner en polítiques de sostenibilitat energètica. En el seu moment, la patronal d’empresaris va imaginar que seria un esdeveniment itinerant per la comarca, però a la pràctica Firhàbitat s’ha quedat a Avià. La directora, Rosa Prat, ha justificat que “és un tema pràctic” i ha reconegut que “quan comences a fer un programa així en un espai i ja tens els plànols fets, costa canviar”.

Això sí, la directora de Firhàbitat ha remarcat que, més enllà del cap de setmana de la fira, la iniciativa s’allarga tot l’any amb formacions i xerrades que es convoquen en altres punts de la comarca. I és en aquesta programació estable durant tot l’any on hi ha un vincle de col·laboració més estret amb el Consell Comarcal del Berguedà i l’Agència de Desenvolupament. Des d’aquest últim ens, el president, Lluís Vall, ha reivindicat la tasca del Consell i l’Agència d’aprofitar ajuts d’administracions supracomarcals per destinar-los a Firhàbitat i donar una empenta més a una iniciativa ja consolidada.

“Començar per casa”

L’alcaldessa d’Avià, Patrocini Canal, ha celebrat que Firhàbitat continuï fent-se gran i ha encoratjat els avianesos i avianeses a aprofitar la trobada per agafar idees per casa: “Tothom pot fer coses per millorar la sostenibilitat i començar per casa és la millor manera que el planeta se’n beneficiï”. En la mateixa línia, el president del Consell, Josep Lara, ha destacat que Firhàbitat s’hagi consolidat amb els anys com “una referència a la Catalunya central i, fins i tot, a Catalunya”.

X