Festa dels Bolets: un cistell de 22 kg, premi gros del concurs de Puigventós

L'escassetat de bolets no va impedir l'èxit d'una jornada molt lluïda

@ccbergueda

El Pla de Puigventós va tornar a acollir la tradicional Festa dels Bolets. L’acte organitzat per la Penya Boletaire de Berga, celebrava la 65a edició de l’esdeveniment, aquest any amb pocs bolets. Malgrat l’escassetat de rovellons i llenegues, però, la festa va dur-se a terme amb normalitat i la jornada va ser molt lluïda.

Més bolets dels que s’esperava

Com cada any, tots els ulls estaven posats al Concurs del Boletaire on els assistents esperen veure cistells grossos ben omplerts de bolets. En aquesta edició, però, ni els guanyadors van trobar-ne grans quantitats. Eloi Alcalà va ser el clar vencedor del certamen amb un cistell de 22 kg de rovellons, una xifra que malgrat ser molt inferior comparada amb les d’altres anys, va ser suficient perquè Alcalà guanyés amb comoditat. 

Pel que fa a les altres disciplines, Aurora Guix va proclamar-se guanyadora en la categoria de llenega negra amb un total de 900 grams i Josep Coma va trobar el rovelló de més pes.

Els homenatjats

Un cop comptats els bolets, es va procedir a entregar el títol de boletaire d’honor a Ramon Caballé, president del Consell Comarcal del Berguedà, Judit Pujols, futbolista del FC Barcelona, i Oriol Vilajuana, la millor nota berguedana a la selectivitat d’enguany.

Ramon Caballé, Oriol Vilajuana i Judit Pujols rebent el títol de boletaire d’honor

Tot plegat va acabar amb la tradicional falla i focs artificials al passeig de la Pau de Berga que va aplegar una quantitat de gent considerable, que no es van voler perdre l’espectacle.

Ramon Minoves, president de la Penya Boletaire, fa una molt bona valoració de la jornada i explica que “tot i que hi havia la sensació que no hi hauria gaire gent van acabar-hi anant unes 1.500 persones”. Minoves també assegura que l’èxit de l’esdeveniment es deu al fet que “és una festa molt consolidada i arrelada al Berguedà, i que, per tant, la gent se la fa seva i sempre acaba havent-hi quòrum”.

X