Les capitals de la Catalunya central s’acosten com mai

Manresa, Vic, Berga, Solsona i Prats de Lluçanès. Cinc vares de les capitals comparteixen escenari a Manresa i intercanvien realitats en un acte organitzat per Canal Taronja i el Col·legi de Periodistes.

Un escenari amb set cadires a l’Auditori de la Plana de l’Om, al centre de Manresa. Dues són per als presentadors de l’acte. Les altres cinc són per als alcaldes i l’alcaldessa —només n’hi ha una, i això que fa dos anys n’hi havia tres— de les capitals de la Catalunya central.

Només hi falta el de Moià, Dionís Guiteras, l’alcalde que ha estat capaç de revifar un ajuntament que va arribar a estar en fallida tècnica, amb un deute que quadruplicava el pressupost de l’ajuntament. Aquests dies és a l’estranger i li ha estat impossible ser a la Plana de l’Om. Els altres no han fallat. Fins i tot Ivan Sànchez, de Berga, que tot just fa 24 dies que ha estat pare i que continua de baixa per paternitat, però que s’ha agafat unes hores per assistir a la taula de vares de capitals. “A tots vosaltres, gràcies per convidar-me; a la meva companya, si m’està veient des de casa, perdona’m”, diu en la seva intervenció inaugural per esgarrapar les primeres rialles a la platea i a l’escenari.

Un escenari, cinc realitats

Sànchez seu en un extrem. Al seu costat, més al centre, hi ha l’alcalde de Vic, Albert Castells, que ara ocupa el lloc —tant a l’Ajuntament com a Junts— que durant vuit anys va ser d’Anna Erra. Mana en minoria a Vic, en coalició amb Ara Pacte Local, després de formar part de l’equip de govern d’Erra durant quatre anys com a regidor de Medi Ambient i Món Rural, Manteniment, Serveis i Via Pública.

Ivan Sànchez, en primer pla, al costat de l’alcalde de Vic, Albert Castells. MARC CANTURRI

A l’altra banda de l’escenari, hi seu l’alcalde de Prats de Lluçanès, Jordi Bruch (Junts), que tot i que té la vara des del 2019, és nou en això de representar una capital de comarca, amb la recent creació del Lluçanès. Bruch és al costat de Judit Gisbert (ERC), l’alcaldessa de Solsona, que va agafar la vara de David Rodríguez pocs mesos abans que, a Berga, Montse Venturós (CUP) hi renunciés per passar el testimoni a Ivan Sànchez. Fa uns mesos, Gisbert va guanyar les seves primeres eleccions com a alcaldable i ha pactat amb la CUP per fer majoria i mantenir la vara.

I en una part més central de l’escenari, hi ha l’alcalde de Manresa, Marc Aloy (ERC), que manté la vara després d’un mandat en què se la va repartir amb Valentí Junyent (Junts), que per cert és a la platea i el mateix Aloy s’hi referirà més d’una vegada durant les seves intervencions. Aloy va pactar amb Junts fa quatre anys i ara arriba a la trobada de vares havent canviat de socis: ha pactat per tenir majoria absoluta amb el PSC d’Anjo Valentí i Impulsem Manresa de Joan Vila, adscrit al PDeCAT. Tots dos, tant Valentí com Vila, també són entre el públic.

Entre Aloy i Castells, els dos alcaldes de les grans capitals, hi ha els dos presentadors de l’acte. Són la presidenta de la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes, Mar Martí, i el director de Canal Taronja a Osona, el Moianès i el Lluçanès, Rubén Vázquez. I tenen el repte de moderar una trobada de capitals insòlita fins al moment i que, probablement, en altres èpoques polítiques hauria estat impensable.

Mar Martí i Rubén Vázquez, els dos presentadors de la taula. MARC CANTURRI

Ara, entre els alcaldes, es respira bona sintonia. I això que la gamma cromàtica és prou diversa. N’hi ha dos d’ERC (Aloy i Gisbert), dos de Junts (Castells i Bruch) i un de la CUP (Sànchez). Tots han hagut de pactar per manar. I tots ho han fet a la seva manera, amb qui els ha convingut.

El bloc de seguretat apunta a Manresa i Vic

El primer bloc que tracta la taula rodona és la seguretat. I per obrir la llauna, els moderadors demanen als respectius alcaldes pels episodis de baralles multitudinàries viscuts a Manresa, el 24 de setembre, i a Vic, al cap d’una setmana. Tots dos —tant Aloy com Castells— defensen que són fets aïllats i que totes dues capitals acullen esdeveniments multitudinaris com la Fira Mediterrània o el Mercat de Música Viva, que s’han tancat fa poques setmanes sense incidents greus.

Això trasllada l’atenció cap a l’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, que treu pit de l’organització de La Patum, però destaca que en els últims anys la Generalitat s’ha implicat com mai en temes de seguretat, i això s’ha traduït en dispositius insòlits de Mossos d’Esquadra.

A l’alcaldessa de Solsona li pregunten pels robatoris a les cases rurals i destaca que les xarxes veïnals en zones especialment disseminades ajuden a dissuadir i a combatre-ho. L’alcalde de Prats apunta que, tot i que el nombre de delictes comesos a la seva zona és baix en comparació a la majoria de capitals del país, “de robatoris n’hi ha a tot arreu”. I confia que, amb la constitució de la nova comarca, l’atenció que Prats rep del país en l’àmbit de la seguretat es potenciarà.

La “impracticable” carretera entre Berga i Solsona

En el bloc de mobilitat, el focus surt uns minuts de les grans capitals. Responen l’alcaldessa de Solsona i l’alcalde de Berga per denunciar que els uneix una carretera “impracticable” i que fa anys que esperen millores però “tot és molt lent”.

Ivan Sànchez posa d’exemple que, amb la millora de la carretera fins al Lluçanès i Osona, molts berguedans hi van més sovint, i està convençut que passaria el mateix amb el Solsonès. Jordi Bruch, de Prats, s’hi agafa de pressa i destaca que, amb la millora de la carretera entre el Berguedà i Osona, “a Prats som al mateix lloc però estem més a prop d’allà on ens toca estar a prop”.

Judit Gisbert obre també el meló del transport públic i critica que, actualment, les línies de bus que porten els solsonins a capitals veïnes o a Barcelona no poden competir amb el vehicle privat. Això porta a parlar de Manresa i pregunten a Marc Aloy pel desdoblament de la C-55. Aloy coincideix que és una de les principals reivindicacions en matèria de mobilitat, i més, tenint en compte que “anar de Manresa a Barcelona per peatges en hores en què no hi ha bonificacions costa 30 euros”. I afegeix que a la mateixa via —la C-16— però entre el Berguedà i la Cerdanya s’hi ha de sumar el preu del Túnel del Cadí.

L’alcaldessa de Solsona, Judit Gisbert, durant la taula rodona a Manresa. MARC CANTURRI

També hi ha espai per parlar del desdoblament de la C-16 a l’Alt Berguedà. Li pregunten a Ivan Sànchez, que recorda que l’Ajuntament està d’acord amb el model de 2+1 amb carril reversible que fa anys que ressona, però es queixa que fa molt de temps que es van presentar al·legacions i el tràmit segueix en la mateixa fase, estudiant-les.

Pel que fa a Vic, Albert Castells coincideix que la xarxa d’autobusos és bona, amb freqüències altes d’expedicions, però recalca que les deficiències i les obres que solen fer-se a les vies de tren col·lapsen els busos.

Trenquen llances a favor del comerç local

En l’inici del bloc econòmic, la moderadora exposa que, segons un estudi de l’INE la renda neta per persona de Manresa s’allunya de la mitjana de les grans ciutats catalanes i pregunta directament a Aloy si Manresa s’està empobrint. A l’alcalde li puja la mosca al nas perquè ha encadenat tres preguntes compromeses, però no perd el bon to i defensa que estan fent esforços per atraure talent, empreses i emprenedoria, amb projectes com el campus tecnològic que es vol fer a la Fàbrica Nova.

Marc Aloy, l’alcalde de Manresa. MARC CANTURRI

Això sí, en aquest apartat un dels temes que acaba generant més debat és el comerç. Aloy i Gisbert es troben en la defensa dels botiguers —”no podem comprar per internet i queixar-nos que perquè tanca la botiga del barri”— i Sànchez s’hi afegeix per explicar que Berga té gairebé a punt l’APEU, l’Àrea de Promoció Econòmica Urbana que es vol constituir al carrer Major i el carrer del Roser i que podria ser la primera de l’Estat. L’alcalde berguedà matisa, però, que “no té res a veure amb anar a peu als llocs, sinó amb revertir el tancament de locals i embellir una zona concreta de la ciutat” amb accions complementàries a les de l’administració que impulsen directament els propietaris i botiguers.

El turisme: el debat sobre qui és el millor

En el bloc turístic el protagonisme se l’enduen Berga i Solsona. Al Solsonès se’l considera “la comarca de les mil cases” per la potència dels allotjaments de turisme rural. I el Berguedà fa anys que s’ha posicionat com una de les principals destinacions del país per al turisme de muntanya i familiar. Això sí, l’alcalde de Berga deixa clar que “amb turisme no tot s’hi val” i adverteix que les polítiques en aquest àmbit han d’evitar la massificació.

En aquest últim punt hi coincideix l’alcalde de Vic, que defensa que la seva ciutat no viu d’esquena al turisme però vol que el que arribi sigui “de qualitat”. També entra en joc l’alcalde de Manresa, que recorda que la ciutat bagenca històricament ha destinat molts esforços a la indústria i que en l’apartat turístic “va tard”. I deixa caure que a Manresa li cal un gran hotel.

Tot plegat fa de pròleg de la intervenció de l’alcalde de Prats, que anima el debat assegurant que “el Lluçanès és la millor comarca del món”. Això esgarrapa rialles entre les vares i s’hi acaba agafant l’alcalde de Berga, quan li pregunten què vendria de la Catalunya central a l’exterior: “No vull entrar en debats amb el Lluçanès, però sí que diré que el Berguedà és l’única comarca amb quatre Patrimonis de la Humanitat. Tenim la Patum, la Fia-Faia, la pedra seca i castellers”.

L’alcalde de Prats, Jordi Bruch, al costat de la solsonina Judit Gisbert. MARC CANTURRI

Una trobada que els apropa

Abans de l’acte, els alcaldes s’han trobat a Manresa i han fet una reunió prèvia. Han intercanviat realitats i han passejat per la capital del Bages, abans d’arribar a l’Auditori de la Plana de l’Om. I la majoria es quedaran a sopar junts. “Aquí qui més hi ha guanyat hem estat nosaltres mateixos”, assegura alguna vara. Alguns s’han conegut —altres ja es coneixien— i tots plegats han començat a fer xarxa. I també s’han adonat que els uneixen més lluites de les que es pensaven.