El Berguedà ja té el seu segon Centre Especial de Treball: el Govern destinarà diners a Horitzó

Horitzó ha ocupat persones amb trastorns de salut mental durant 40 anys sense una implicació directa i fixa de la Generalitat. Ara, però, el Govern salda el deute històric amb un reconeixement que comportarà ajuts en funció del nombre de treballadors, el grau de discapacitat i els professionals contractats per acompanyar-los.

La Fundació Horitzó fa 40 anys que destina esforços i diners a l’ocupació de persones amb trastorns de salut mental, però fins ara ho feia com si fos una empresa ordinària. Els ajuts fixes de l’administració pública estan supeditats a les entitats reconegudes com a Centre Especial de Treball, i al Berguedà només n’hi havia un —el Taller Coloma—, malgrat que des d’Horitzó s’ha insistit durant dècades perquè també els reconeguessin a ells. Ara, però, l’esperat reconeixement (i els ajuts que en derivaran) ha acabat arribant.

A efectes pràctics, no hi haurà una dotació fixe anual a la Fundació Horitzó per part del Govern, sinó que anirà en funció del nombre de persones amb trastorns de salut mental, el grau de discapacitat que tinguin i també els professionals que es contractin per acompanyar-les. Horitzó fa dècades que ocupa aquest col·lectiu i que té contractades persones per acompanyar-lo, però fins ara havia de finançar-ho amb fons propis i, ara, tindrà el suport de l’administració. Actualment el Centre Especial de Treball d’Horitzó dona feina a vuit persones amb trastorns de salut mental, però la injecció econòmica que rebrà a partir d’ara de la Generalitat permetrà créixer i arribar a més persones, seguint el mateix procés que quan hi va haver el reconeixement a la Fundació com a Club Social i Prelaboral, fa uns mesos.

“Només ha tardat 40 anys”

Des de la Fundació, Charo Díez, membre del patronat, ha assegurat que “és una notícia molt important” i “valora la tasca feta durant 40 anys”. Sobre això últim, Díez ha dit, en to irònic, que “només ha tardat 40 anys” i ha apuntat que l’entitat s’ha fet valdre durant anys per aconseguir un reconeixement que ha arribat molt més tard del que haurien desitjat.

La inexistència d’ajuts per part de l’administració ha empès Horitzó a fer mans i mànigues durant anys per seguir ocupant treballadors amb trastorns de salut mental. Durant dècades, la resposta de l’administració ha estat que no es podia materialitzar el reconeixement perquè, de Centre Especial de Treball a la comarca, ja n’hi havia un. En els darrers anys, però, el Govern ha augmentat la partida de diners destinada a tractar la salut mental, i això ha fet possible el canvi de política per reconèixer com a CET la Fundació Horitzó.

El Director General de l’Economia social i solidària, el Tercer sector i cooperatives del Departament de Treball de la Generalitat, Juli Silvestre, ha visitat aquest divendres les instal·lacions d’Horitzó a la plaça Europa de Berga per fer l’anunci del nou CET. Silvestre ha reconegut el deute històric amb l’entitat, però ha celebrat el canvi de rumb i ha trencat una llança a favor de la feina de les entitats com la berguedana: “No es pot entendre la política pública en aquest àmbit sense les entitats, que garanteixen una mirada que se centra en les persones i que treballen d’una manera molt més propera amb la gent del territori”.

L’arribada de la salut mental a l’esfera pública

Silvestre ha apuntat que la crisi del 2008 va frenar el sec el procés per fer el reconeixement de CET a Horitzó i que els anys de pandèmia van tornar-hi a posar fre. Superats aquests dos entrebancs i en un moment en què la salut mental ocupa més planes que mai als diaris del país, el Govern ha impulsat més línies destinades al tractament de qüestions relacionades amb els trastorns de salut mental, i el deute històric amb Horitzó s’ha pogut resoldre.

Per a Horitzó, aquest silenci històric en relació amb els temes de salut mental, ha alentit el reconeixement i el vendaval de casos que han sortit arran de la pandèmia ho ha accelerat. “No estem parlant que abans no hi haguessin casos, sinó que no sortien de casa. L’estigma s’està combatent i cada vegada en veiem més als mitjans de comunicació”, ha explicat la directora d’Horitzó, Eva Sànchez.

La unió amb La Llar

L’anunci del nou CET també ha evidenciat que el Govern veuria amb bons ulls una suma d’esforços entre les dues fundacions que passen a tenir Centres Especials de Treball: La Llar —que ja el tenia, centrat en la discapacitat intel·lectual— i Horitzó —que l’estrena, per a la salut mental. Juli Silvestre ha recordat que el Govern destina recursos a processos de cooperació entre dues o més entitats del tercer sector i ha admès que han plantejat la possibilitat al Berguedà, però ha defensat que no pot ser a marxes forçades: “Confiem que aquí pugui passar, però no forçarem processos que no puguin ser naturals. Si arriba el moment, estem disposats a acompanyar-los”.

Des d’Horitzó, Charo Díez ha explicat que la idea va sorgir fa anys en el si de la fundació i que es va començar a treballar amb La Llar, però s’ha aparcat un parell de vegades perquè totes dues parts entenen que s’ha d’anar a poc a poc: “Per fer un pas així tots hem d’estar madurs, tractem problemàtiques molt diferents i és una cosa que ha de venir de forma natural”.