La cavalcada dels Reis de l’Orient a Berga és la segona més antiga de Catalunya que consti documentada, segons una investigació del musicòleg berguedà Jordi Sabata, publicada a la revista L’Erol.
Rafael d’Amat i de Cortada (1746-1819), baró de Maldà, va viure uns anys a Berga, i explica el dia a dia de la ciutat al seu dietari «Calaix de sastre». En una cita del 5 de gener del 1814, explica que els Reis van arribar a la ciutat acompanyats d’una comitiva, amb banda de música, i que pujaven a les cases per deixar-hi els regals. Per la qual cosa es pot concloure que hi havia cavalcada.
Fa 210 anys també va ploure
Com avui, fa 210 anys, també va ploure a Berga: «a més d’anar sense estrella los ha caigut la pluja sobre«, escriu el baró. Explica que la cavalcada va ser «cerca de les nou hores» i que portaven un «gros acompanyament de criats [patges]». També detalla com era el seguici musical: «música de trompetes, i un o dos corns«. Els reis anaven «a cavall» i s’enfilaven a les cases —suposa Sabata que amb escales—, on els més adinerats els recompensaven amb una propina: «no s’ha vist en altres que en estos de Berga pujar a les cases com en esta, d’haver pujat un de l’acompamanyent a arreplegar algunes pessetes, com que per cada rei n’ha arreplegades tres del bolsillo de la marquesa de Castellbell«.
La segona cavalcada, només després de la de Barcelona
El folklorista Amadeu Carbó ha recollit cites del baró de Maldà referents a la cavalcada de Barcelona dels anys 1800, 1803 i 1806. Però, immediatament després, ja ve la cavalcada de Berga, documentada, doncs, des del 1814. D’altres cavalcades amb solera de Catalunya, com la d’Igualada, no se’n troben referències fins el 1895.
El precedent dels Pastorets
El text del baró de Maldà, que va rescatar Jordi Sabata el 2020, també cita una espècie de precedent dels Pastorets. Explica que els reis de l’Orient feien una «adoració» al «Divino Infant Jesús i del curel rei Herodes» en un «teatro en casa«, que es representava al Palau dels Peguera, l’edifici de Cal Negre, a la plaça de Sant Joan.
La troballa, la va fer Sabata gairebé per casualitat. Buscava en els textos del baró de Maldà informació sobre les bandes de música de principis del segle XIX a Berga: «la meva voluntat era conèixer quines formacions musicals hi havia a Berga durant l’estada del baró a la ciutat», recorda.
La investigació completa es pot llegir a les pàgines de la revista L’Erol, editada per l’Àmbit de Recerques del Berguedà.
