Xavi Orcajo: “Qui no vol ni escoltar l’APEU ha de dir per què”

L’expresident de la UBIC segueix a la junta com a vocal per liderar la negociació amb botiguers i propietaris per desplegar l’APEU.

Xavi Orcajo fa gairebé un any que no és president de Bergacomercial, però continua a la junta directiva per centrar-se en el desenvolupament de l’Àrea de Promoció Econòmica Urbana (APEU) que la unió de botiguers vol al carrer major, el carrer del Roser i les vies adjacents.

El projecte pretén revertir el tancament d’establiments al centre i donar una empenta a l’eix perquè se n’hi obrin de nous i que els que continuen oberts tinguin nous al·licients per atraure més clientela. Però perquè tiri endavant, hi ha de votar a favor la majoria de botiguers i propietaris de locals buits. La UBIC preveia portar-ho a votació entre el desembre i el gener, però el procés s’ha endarrerit perquè ha trobat impediments legals per contactar amb tots els implicats. Ara, però, els promotors tornen a veure la llum al final del túnel.

Al principi, presumíeu que Berga era qui tenia l’APEU més avançada. Segueix sent així?

Si seguim estancats en la discussió del projecte, ens acabaran avançant. Però no em preocupa. L’important és que es faci bé. Ara bé, crear una APEU és molt complicat, i encara més si ets el primer: hi ha traves jurídiques, en la comunicació del projecte, en l’encaix dins la normativa…

I les heu superat?

Nosaltres sí, a poc a poc ho hem anat arreglant. Les dificultats són tantes que Barcelona —que té varis barris on vol fer una APEU— ha demanat una modificació de la llei de l’APEU. El PSC ho porta en el seu programa electoral: modificar la llei perquè sigui més fàcil. I jo els dic que gràcies, però que nosaltres ja hem superat aquests tràmits.

Per tant, a vosaltres ja no us beneficiaria que hi hagués un canvi de llei?

No, a nosaltres no. Però entenc que hi hagi municipis que no ho tingui tot tan avançat i que segurament aixecaran el peu de l’accelerador i quedaran a l’expectativa del que pugui passar si la llei canvia.

Quina és la dificultat més gran que us heu trobat?

El cens que permet identificar a qui ens hem d’adreçar. L’Ajuntament ha destinat molts mesos a elaborar-lo, i ara ja el tenim.

Per tant, ja es pot desencallar.

Sí. No podem posar dates, però ho comencem a tenir bastant a punt. Però, en paral·lel, han passat coses molt positives que han ajudat a arribar a aquest punt amb una proposta molt millorada.

Quines?

La més important és que ja tenim assegurada la injecció econòmica d’almenys dues administracions, si tirem endavant l’APEU: l’Ajuntament ha incorporat al seu pressupost una aportació de 35.000 euros anuals, durant cinc anys (175.000, en total); i la Generalitat també ha tret les bases dels seus ajuts, que seran de 30.000 euros cada any (150.000 en total).

Són diners que només vindran, si hi ha l’APEU, però.

Exacte. I nosaltres el que fem és incorporar-los al pressupost per rebaixar la quota que hauran de pagar botiguers i propietaris. La quota serà molt menor, però es faran totes les accions.

Vau arribar a plantejar tres escenaris perquè els implicats escollissin: un, de màxims, pagant 90 euros; un, intermedi, de 75; i un, de mínims, de 60.

Sí, i això ens va servir per veure que la majoria vol pagar una quota que rondi la intermèdia, però que sumi injecció pública per poder fer més accions. I és això el que estem treballant ara.

Us moveu en aquests 75, doncs, ara.

Ho estem acabant d’afinar. I primer ho explicarem als botiguers i, sobretot, als propietaris. Algú que té un local buit ha d’entendre tot el que es posa al seu abast amb l’APEU: ha d’arribar a casa, fer números i veure que li surt a compte.

Per què li surt a compte?

Cada minut que passa és més difícil llogar el local i, si l’aconsegueix llogar, serà amb unes condicions molt baixes i inestables. Ara bé, si es crea l’APEU, hi ha la possibilitat de llogar-lo amb unes condicions millors i més estables.

Per què?

Doncs perquè passarà a tenir un local en un centre comercial revifat. Quan tens un polígon creat, és molt més senzill anar a buscar empreses, oi? L’APEU és la via per crear la infraestructura necessària per obrir botigues.

“Percebem que el dipòsit del no a l’APEU cada cop es buida més i que les gotes van caient, a poc a poc, cap al sí”

Quines botigues calen a Berga? Ho heu estudiat això?

Sí. I les anirem a buscar. Les dades diuen que anem molt justos en botigues quotidianes i que anem molt malament en botigues no quotidianes (moda, complements, etc.). També ens diuen que el consumidor berguedà marxa fora a comprar i que, a més, va a centres comercials. El consumidor el tenim a casa, però hem de crear l’oferta perquè es quedi.

Els del no es van presentar amb més de 120 signatures sota el braç. Se’ls pot convèncer perquè canviïn d’opinió?

I tant. Ja ho hem fet, amb una part. Hi ha gent que se’ns ha acostat i ens ha dit: això no m’ho han explicat així. I són gent que ha firmat el manifest. Per això és important per a nosaltres arribar a la gent, i per això és important per als impulsors del no que no hi puguem arribar. Tothom ha de ser molt honest.

Què vols dir?

Doncs que totes les parts hem de parlar clar. Nosaltres ho tenim tot a punt per explicar l’APEU a tothom, sense amagar res. Però qui no vol ni tan sols escoltar-nos, ha de dir el perquè. Que surtin i diguin que no volen llogar els seus locals, que no volen apostar per un centre comercial perquè no hi compraran. Però que no diguin que això ho ha de fer l’administració, perquè no hi ha cap ajuntament que hagi muntat un centre comercial o que hagi obert botigues. Una administració pot facilitar-ho, i per això rebrem diners de l’Ajuntament i la Generalitat si ho tirem endavant. Però qui ho ha de liderar és el sector privat.

I l’Agència?

L’Agència no té pressupost propi. Va en funció del catàleg de la Diputació, i allà no hi ha diners per contractar el perfil que necessitem per gestionar l’APEU.

També critiquen el sou d’aquest gestor.

2.000 euros al mes. És el que cobraria el gerent. Tenim els números per demostrar-ho.

Quan serà la votació?

Abans de finals d’any. I que ningú tingui cap dubte que arribarà. Seria un fracàs com a societat que no fos així. Hem de preguntar-nos qui hi està d’acord i qui no. I nosaltres percebem que cada cop es buida més el dipòsit del no i cauen gotes cap al sí. Si no fos així, ho deixaríem córrer.