El Grup Horitzó està dirigit per l’Eva i La Fundació La Llar per l’Ester. Lideren les entitats dedicades a unes persones molt especials. Representen als equips de cada centre. Ofereixen una tasca essencial pels usuaris i per extensió a tota la societat. En clau de gènere i amb dues dones al front, la relació entre uns i altres hauria de derivar en uns resultats molt més empàtics i de mútua cooperació. Haurien d’evitar topades i trobar-se en camins compartits.
Tal com s’explica en aquesta revista (p. 12 i 13), ara se les tenen fort pel contracte públic de la recollida de roba usada. Els primers ho han fet fins ara i els segons s’han endut el nou concurs. S’ha impugnat la concessió i s’envien acusacions creuades. D’aquí a un temps se sabrà com acaba. De moment, tot està empastifat.
Elles, les dues directives, podrien aplicar criteris de sororitat i gestió col·laborativa. Els disminuïts psíquics i els malalts mentals dels dos centres no haurien de treballar sota els dictats del mercat, del preu, de la competència i la productivitat. O prendran mal.
Als seus aires berguedans sempre hi flairen mots com fusió, absorció o deslocalització. Paraules amb xifres per davant de noms propis. Amb una mediadora serien tres dones per reparar l’avaria al tercer sector. El primer i el segon ja ens espavilarem.