Altres (i jo) ho sabíem. Van implementar la recollida de la brossa porta a porta. Van presentar-se com els més verds entre els verds. Van penjar-se medalles. Van prometre la reducció gradual de la taxa als ciutadans que excel·lissin amb la gestió dels bujols. I (quasi) tots ens vàrem posar a reciclar a fons des de la cuina de casa. Alguna sospita va començar a niar al cap d’alguns (i del meu). Bosses i galledes apareixien a llocs inadequats o es quedaven hores i hores a les voreres.
D’entrada era evident, a vista dels seus detritus, la primera victòria dels incívics a massa cantonades.
Fins un dia en què els gestors van passar del verdós ecològic a un roig intens a les seves galtes: el servei naixia deficitari i calia apujar els rebuts. Primer fou un 10% i ara han aprovat un estrident 20%. A tot el Berguedà? No! Hi ha dos pobles que resisteixen a part: Gironella “només” un 11% i Puig-reig un 6%. Sembla poc si ho comparem a la resta.
Ho han fet passar quasi per unanimitat i en dues rondes: primer en un consell d’alcaldes i després a la gestoria general: el Consell Comarcal. Tots junts en un rodet recaptador que no acabarà aquí. Sempre ens podrem conformar respecte dels de més avall: a Sant Joan serà un 38% i a Sant Fruitós un 40%. S’han tornat bojos aquests polítics amb el “greenwashing”!