Berga des del cel: l’increïble canvi de la ciutat en 80 anys

Compara les fotos per satèl·lit actuals amb imatges captades des del cel els anys 1945, 1956, 1977, 1993, 2001 i 2008

L'eina L'Ull del Temps, de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, permet veure com ha canviat Berga amb imatges captades des del cel al llarg de 80 anys | ICGC
L'eina L'Ull del Temps, de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, permet veure com ha canviat Berga amb imatges captades des del cel al llarg de 80 anys | ICGC

Amb els anys, Berga ha crescut, s’ha fet gran i ha ampliat els límits de les antigues muralles, al voltant del barri vell, fins als eixamples de la ciutat i les noves urbanitzacions.

L’Aquí Berguedà fa un repàs de l’evolució de Berga des del 1945 fins al 2023 a partir de les imatges captades per satèl·lit.

L’Ull del Temps: l’eina que permet veure la Berga del passat des del cel

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha publicat L’Ull del Temps, una eina que permet comparar imatges actuals captades per satèl·lit amb volades de diferents èpoques, des del 1945.

Les imatges més antigues, del 1945 i del 1956, les va captar l’exèrcit dels Estats Units, i estan dispositades al ministeri de Defensa espanyol. Comparant-les amb imatges més actuals, es pot veure com ha canviat el territori des de l’aire, i com s’han expandit ciutats com Berga.

1945

Passant la cortina, podeu veure aquí com era Berga l’any 1945, i comparar la ciutat amb una imatge del 2023. Fa 80 anys, Berga quedava reduïda al capdamunt de la vila, la resta del barri vell i la zona del camí del Roser. El passeig de la Pau tot just es començava a esbossar, però estava tot per urbanitzar. La resta eren camps.

1956

El 1956, la zona del passeig de la Pau ja es veu més definida, i es comença a perfilar un primer tram de la Gran Via. Però, en aquella Berga sota el domini franquista i amb els efectes de la postguerra, la població encara no havia crescut gaire. Tenia 8.719 habitants, menys de la meitat dels que té ara. Al Vall, la plaça Viladomat era bastant semblant a com és ara, però el passeig de la Indústria pràcticament no existia.

1977

Entre el 1956 i el 1977, Berga —com tot el país— va viure un veritable boom demogràfic: la població es va enfilar fins a les 13.000 persones, amb l’arribada de la migració, sobretot d’Andalusia.

La ciutat va créixer en totes direccions: el camí del Roser s’obria cap al nord i cap al sud, amb nous eixos, com la Rasa del Canyet i el Comte Oliba. Naixia un nou barri per sota del Vall, vertebrat a partir del carrer Lluís Millet. I començaven a dibuixar-se les urbanitzacions de la serra de Casampons i dels Pedregals, encara molt incipients.

1993

La foto del 1993 ja dibuixa una ciutat molt semblant a l’actual: Berga ja rondava els 15.000 habitants. Havia nascut un nou barri molt poblat, la Font del Ros. Casampons i els Pedregals s’havien omplert de cases, i s’havia edificat des de zero tota una zona de casetes al Tossalet de les Forques.

2001

Amb la crisi tèxtil i minera, el creixement de la ciutat va quedar frenat de cop. I, el 2001, veiem com ja havia nascut la zona comercial del Tossalet —l’àrea del Carrefour i el Lidl—, s’havia urbanitzat la zona del darrere de Sant Francesc, i s’havien asfaltat molts carrers a Casampons.

2008

En 7 anys, del 2001 al 2008, i en ple boom de la construcció, va néixer una urbanització que encara està per completar als Quaranta Pilans, i vam veure alçar-se nous edificis, com a la zona oest del carrer Prat de la Riba, al barri de la Font del Ros, i les adossades del carrer Guardiola de Berguedà, darrere de l’actual edifici del Mercadona.