Per què el bar de Queralt està tancat? Per què s’espatlla tan sovint l’ascensor? Per què l’hostatgeria no es reforma? Molts ciutadans de Berga i alguns turistes es pregunten què passa a Queralt, i demanen respostes a l’Ajuntament.
«I tot això no és culpa de l’Ajuntament de Berga«, va recordar dijous l’alcalde, Ivan Sànchez, al ple municipal, sinó d'»un grup d’empresaris que han enfonsat dos equipaments claus de la ciutat«, va dir.
Els empresaris que van deixar els deutes
L’any 2002, l’Ajuntament va aprovar concedir la gestió de l’hotel Berga Park i de l’hostatgeria de Queralt a l’empresa Inberga Tur, formada per un grup d’empresaris berguedans. Al capdavant, hi havia Joan Sistach, que va morir el 2020.
Ells havien de portar l’hotel de l’antiga caserna, el bar de Queralt, gestionar l’ascensor —i pagar-ne les reparacions— i reformar l’hostatgeria. Però només van obrir l’hotel, s’hi van enganxar els dits, i van plegar, deixant un munt de deutes.
L’Ajuntament, a un pas (que mai no arriba) de recuperar l’hotel i Queralt
23 anys després, l’Ajuntament espera —i desespera— que el jutge resolgui d’una vegada per totes tornar la gestió de l’hotel a l’Ajuntament de Berga. «I, mentrestant, aquest Ajuntament, i tots els que ens han precedit, han arreglat l’ascensor quan s’ha espatllat, tot i que no ens tocaria fer-ho», va recordar Sànchez.
Però l’Ajuntament té les mans lligades i no pot fer-hi res més: ni obrir el bar, ni reformar l’hostatgeria ni concedir l’hotel Berga Park a cap altra empresa.
L’última oferta de l’Ajuntament va ser pagar 143.000 euros per tancar la carpeta i poder passar pàgina. El jutge ho va donar per bo ara fa dos anys, però la sentència no acaba d’arribar, i els regidors estan esgotant la paciència.
«Els veïns i veïnes de Berga ja han pagat prou per aquesta estafa»
El portaveu de Junts, Ramon Caballé, va demanar dijous a l’alcalde que, en comptes d’esperar la resolució del jutge, s’assegui i negociï un acord extrajudicial.
Ivan Sànchez li va respondre que està disposat a fer-ho, però diu que l’última vegada que l’Ajuntament va decidir escoltar ofertes, li van demanar un preu «desorbitat», molt per sobre dels 143.000 que el consistori està disposat a pagar: «Els veïns i veïnes de Berga ja han pagat prou per aquesta estafa«.
En concret, l’Ajuntament està pagant un crèdit d’1,1 milions d’euros perquè, en el seu moment, va avalar Inberga Tur —és a dir, es va comprometre a assumir els deutes si mai n’hi havia—. A més, ha hagut de pagar tots aquests anys les reparacions de l’ascensor, cosa que tampoc li correspondria, i ara, encara 143.000 euros més per recuperar la concessió.
Com estan els equipaments, un per un
1. L’hotel Berga Park
Els empresaris d’Inberga Tur el van tancar el 2008, i van demanar al gestor immobiliari Pep Graus que els ajudés a trobar alguna empresa que el volgués gestionar, com a rellogada. Com que no va trobar ningú, Graus va decidir agafar-lo ell, i va tornar a obrir portes el març del 2010.
2. El bar de Queralt
Graus també va gestionar fins la pandèmia el bar de Queralt, però llavors va tancar i no ha tornat a obrir. L’Ajuntament no el pot concedir a cap altra empresa, perquè no en té la titularitat.
3. L’ascensor de Queralt
Forma part del pack. Inberga Tur s’hauria d’ocupar del manteniment i de reparar-lo quan s’espatlla, però no ho ha fet mai. Ara, és l’Ajuntament qui ho fa, perquè l’alternativa seria quedar-se sense servei.
4. L’hostatgeria de Queralt
L’edifici és municipal, però Inberga Tur tenia el compromís de posar-lo al dia per obrir-lo per fer les funcions d’hotel. Mai no ho va fer. La Diputació de Barcelona hi va fer unes obres de sanejament i de retirada de runa el 2013, i l’Ajuntament en va renovar la coberta, el 2015, per evitar que es continués degradant.
5. La botiga de records de Queralt
És l’únic equipament que no pertany a l’Ajuntament, sinó al bisbat de Solsona, que és titular del santuari. Des que no hi ha el bar, a més de vendre records, també despatxa begudes. Ara, fins i tot té una botiga online.
