El ple de l’Ajuntament de Berga ha aprovat aquest dijous al vespre una moció presentada per Junts que reclama l’aprovació d’un protocol contra okupacions de caràcter delinqüencial. Amb la moció, Junts vol clarificar quan i com pot actuar l’Ajuntament davant les okupacions per «fer endreça i organitzar millor» els mecanismes per combatre-les.
El portaveu de Junts per Berga, Ramon Caballé, ha posat el focus en barri vell i ha posat dades a les okupacions. El 2022 hi va haver 16 intents d’okupació al carrer Buxadé, 8 més al carrer Harmonia i 6 més al carrer del Carme, entre d’altres. També s’ha referit al fet que en els darrers anys s’han disparat les peticions d’empadronaments en pisos okupats.
Sobre això últim, la portaveu de Berga Grup Independent (BeGI), Judit Vinyes, ha ampliat en el debat posterior que entre el 2021 i el 2025 els empadronaments en pisos okupats han augmentat més d’un 300% i, segons dades que ella mateixa ha demanat per la via oficial a l’Ajuntament, el 2024 hi va haver 74 sol·licituds. Vinyes, a més, recalca que el perfil de sol·licitants també està virant en els darrers anys: ja no són persones a títol individual o parelles, sinó que són famílies amb menors, fet que els fa intuir que la quantitat de persones amagades entre les 74 sol·licituds pot superar les 250.
Dades a banda, tots els grups han coincidit a reconèixer el problema de les okupacions delinqüencials. Ara bé, cada partit hi ha posat patisos. ERC hi ha votat a favor perquè coincideix amb «la filosofia» i celebra que la moció serveixi per «aclarir el protocol». BeGI s’ha abstingut perquè està d’acord «amb el fons», però «no amb la forma», ja que hi ha trobat a faltar més dades i contundència en el discurs.
El PSC ha votat a favor i ha recriminat al govern que «durant molt temps s’ha fet la vista grossa». I la CUP s’ha abstingut perquè, més enllà del que digui el protocol, defensen que hi ha d’haver canvis legislatius i «amb o sense protocol, s’aplicarà», però «no es liquidaran les okupacions per art de màgia només així».
Què diu el protocol (I): en quines situacions l’Ajuntament pot activar-lo?
Quan es donin els següents supòsits:
- Que el propietari sigui un gran tenidor.
- Quan la finca de la seva propietat hagi estat okupada sense títol habilitant i no hagi exercit les accions pertinents per desokupar-la.
- Quan l’ús de l’immoble oupat provoqui una alteració de la convivència o de l’ordre públic o posa en perill la seguretat o la integritat de l’immoble.
Què diu el protocol (II): què pot fer l’Ajuntament?
- Iniciar el procediment de desnonament i, posteriorment, fer efectiu el desallotjament de l’immoble okupat.
- Una vegada desallotjat, l’Ajuntament podrà adquirir temporalment l’ús de l’habitatge per destinar-lo a polítiques públiques d’habitatge social.
Què diu el protocol (III): quan pot actuar l’Ajuntament?
Quan la propietat no hagi exercit les accions necessàries per al desallotjament. En aquest cas, l’Ajuntament del municipi on se situa l’immoble, podrà instar al propietari a complir les seves obligacions:
- D’ofici.
- A instància de la junta de propietaris de la finca on estigui situat l’immoble.
- A instància dels veins de l’espai residencial contigu.
Què diu el protocol (IV): com ha de procedir l’Ajuntament?
- L’Ajuntament ha de requerir al propietari de la finca i a l’ocupant perquè en el termini de 5 dies hàbils, acreditin documentalment que l’ocupant de l’immoble té el títol habilitant per a ocupar-lo, i en cas de no tenir-lo, acreditar que ha exercit l’acció judicial de desnonament.
- En el mateix requeriment, s’atorgarà el termini d’un mes per tal que en cas de no existir títol habilitant, la propietat pugui acreditar documentalment, que ha exercit l’acció de desnonament.
- Si passat un mes, no ha donat compliment a cap dels dos requeriments, l’Ajuntament resta legitimat per a exercir les accions de desokupació o desallotjament pertinents en substitució del propietari.
- L’inici de les accions judicials requereix un decret d’Alcaldia acordant que l’Ajuntament procedeix a iniciar l’acció judicial de desnonament.
- L’Ajuntament pot també:
- Imposar les sancions tipificades a la llei.
- Adquirir temporalment l’ús de l’habitatge per tal de gestionar-lo a polítiques públiques d’habitatge social.
Gironella ja l’ha aprovat
L’Ajuntament de Gironella va aprovar a finals de febrer un protocol d’intervenció en okupacions que generen alteració de la convivència veïnal.
El protocol determina, en primer lloc, la intervenció del cos dels Agents Locals per tal de procedir a la identificació de l’immoble okupat i les persones que han fet tal okupació, així com la titularitat de l’immoble.
Seguidament, els serveis tècnics municipals inspeccionaran el possible ús fraudulent de subministraments (llum, aigua o gas) i n’emetran un informe que, conjuntament amb l’anterior, seran degudament remesos al jutjat per tal d’iniciar les diligències corresponents, així com també a les companyies de serveis per tal que actuïn en conseqüència.
En paral·lel, es notificarà mitjançant burofax a la propietat de l’immoble del fet, advertint-lo que ha d’acreditar documentalment que els ocupants disposen d’autorització legal per estar-hi o, en cas que no sigui així, han d’instar el desallotjament en un termini màxim de 30 dies, havent-ho de justificar documentalment davant l’ajuntament.
En paral·lel, en el cas dels grans tenidors, l’Ajuntament iniciarà un expedient sancionador a l’empara de la llei, així com també valorarà el fet d’adquirir temporalment l’habitatge per destinar-lo de forma real a polítiques públiques d’habitatge social.
En casos de famílies de vulnerabilitat severa detectada o amb presència de menors, l’àrea social de l’Ajuntament valorarà si és necessària la seva intervenció.
En el moment de la seva aprovació, l’alcalde de Gironella, David Font, va deixar clar que «allà on els propietaris, siguin fons d’inversió, bancs o grans tenidors que no actuen de forma diligent, ho farà l’Ajuntament i amb sancions». Font també va reclamar als Mossos que recuperin la possessió d’un immoble en les primeres 24 hores de la seva okupació, tal com els habilita una interpretació de l’Audiència Provincial de Girona de finals del novembre passat.
